
Veure-ho sempre en català
Veure-ho sempre en català
Espanya ha experimentat un augment del 3 % en l'interès per adquirir un vehicle elèctric en qualsevol de les seves tres variants en comparació amb l'any 2022. Es preveu que les vendes totals de vehicles elèctrics (ja siguin completament elèctrics o híbrids) superin les 100.000 unitats el 2023. Això col·loca Espanya com un dels països europeus amb un gran potencial en la indústria automotriu, segons l'informe més recent del Mobility Consumer Index d'EY.
En menys d'una dècada, Europa s'ha topat amb la realitat actual i ha reconegut la urgència d'adoptar noves fonts d'energia en el sector del transport. Tot i que la xifra de vehicles elèctrics en circulació encara no és alta, indubtablement s'ha produït un canvi significatiu des del 2010 fins avui.
Les principals ciutats europees han implementat mesures per promoure l'adopció d'aquest tipus de vehicles. No són unes accions necessàriament dràstiques, sinó les que corresponen a l'obertura d'un mercat innovador. És fonamental donar a conèixer els avantatges dels vehicles elèctrics i estimular-ne l'ús i l'adquisició.
En l'actualitat, la circulació de vehicles elèctrics per les carreteres està cada vegada més generalitzada, així com els vehicles de transport públic que cada vegada se sumen més per assolir les zero emissions a l'atmosfera. Però, quin va ser el primer cotxe elèctric de la història i quan va sorgir?
A mitjans del segle XIX, van sorgir els primers automòbils elèctrics com una alternativa als vehicles de combustió interna, els quals eren sorollosos, contaminants i difícils d'arrencar. Aquests primers cotxes elèctrics empraven bateries recarregables de plom-àcid, desenvolupades pel francès Gaston Planté el 1852 i millorades per Camille Faure el 1880.
Els vehicles elèctrics es caracteritzen per una propulsió mitjançant un motor que obté l'energia d'una font elèctrica, la qual es converteix posteriorment en energia cinètica. En l'actualitat, la tecnologia més comunament utilitzada per a aquest propòsit són les bateries d'ions de liti, tot i que també hi ha altres alternatives disponibles.
El primer vehicle elèctric va aparèixer a Alemanya el 1888. Es tracta del Flocken Elektrowagen, un cotxe creat per Andreas Flocken. Tenia el disseny d'una calesa, un motor de 0.7 kW, una bateria de 100 kg i assolia els 15 km/h.
Després de la introducció de la bateria recarregable, l'automòbil elèctric va experimentar un notable auge a principis del segle XX, especialment en entorns urbans. Els primers usuaris comercials destacats van ser els taxistes de Nova York. Segons alguns historiadors, aproximadament un terç dels vehicles en circulació als Estats Units eren elèctrics el 1900. A més, segons algunes fonts, aquests vehicles elèctrics van superar en vendes els vehicles de combustió el 1899 i el 1900.
El desafiament que va afrontar l'automòbil elèctric, tal com passa avui dia, va ser la manca d'una infraestructura elèctrica adequada. Aquesta dificultat es va agreujar durant l' inici de la Primera Guerra Mundial, quan el motor de combustió interna, que oferia una major autonomia, velocitat i potència, va exercir un paper cabdal en la mecanització de la guerra.
A Espanya, el primer vehicle elèctric va ser construït per l'enginyer català Emilio de la Cuadra el 1899. Aquest pioner automòbil era un tricicle equipat amb un motor elèctric alimentat per bateries de plom-àcid. A més, era capaç de portar dues persones i assolia una velocitat màxima de 20 km/h.
Algunes empreses que van apostar pel vehicle elèctric en aquest període són La Hispano-Suiza, La Cuadra, Castro o Electromecànica, que van contribuir a la fabricació de cotxes elèctrics. Aquests vehicles oferien una autonomia que oscil·lava entre 60 i 100 km, amb velocitats màximes compreses entre 30 i 50 km/h.
No obstant això, el progrés del vehicle de combustió interna, impulsat per millores en els motors, la reducció de costos i l'expansió de les xarxes viàries i d'estacions de gasolina, va resultar en una pèrdua de terreny per al vehicle elèctric. A més, les dificultats en la producció de bateries a causa de l'escassetat de matèries primeres durant les dues guerres mundials van contribuir a aquest declivi.
A Espanya, la Guerra Civil va suposar un cop significatiu per a la indústria automobilística en general i, en particular, per al vehicle elèctric. La postguerra es va caracteritzar per l'aïllament econòmic i l'escassetat d'innovació tecnològica, i el vehicle elèctric es va limitar a usos marginals, com ara carretons de golf o vehicles industrials.
L'interès pel vehicle elèctric va ressorgir a partir de la dècada de 1990, amb iniciatives tant públiques com privades destinades a impulsar la recerca, desenvolupament i implementació d'aquesta tecnologia. Empreses conegudes, com SEAT, Renault, Nissan, Peugeot i Citroën, han apostat pel vehicle elèctric. Aquests automòbils incorporen bateries d'ions de liti, que ofereixen una major capacitat, durabilitat i seguretat en comparació amb les bateries de plom-àcid.
El vehicle elèctric s'ha consolidat com una realitat duradora en el temps. La seva història a Espanya i la seva evolució indiquen que és una tecnologia adaptable a canvis socials, econòmics i ambientals. Sens dubte, representa una oportunitat per avançar cap a una mobilitat més neta, eficient i intel·ligent.