Transició energètica
Una de les causes principals del canvi climàtic és el consum energètic excessiu dels nostres edificis. A les ciutats, el sector residencial és responsable d’aproximadament el 30% de les emissions directes, segons l’anàlisi duta a terme per Deloitte en l’informe Ciudades energéticamente sostenibles: la transición energética urbana a 2030.
Una gran part del parc d’habitatges actual a Espanya està format per edificis antics que no compleixen els estàndards d’estalvi energètic, la qual cosa exigeix grans inversions. En total s’estima que dos terços dels immobles requereixen rehabilitació i manteniment per no complir amb els estàndards d’estalvi energètic i aïllament tèrmic.
On va l’energia en el sector residencial?
El desglossament del consum a les ciutats mostra que el clima és el factor més rellevant per explicar el consum energètic i les emissions del sector residencial.
- La calefacció i l’aigua calenta sanitària (ACS) suposen el consum energètic més rellevant d’una llar (60-70%). Com que a les ciutats amb climes freds les necessitats de calefacció són més grans, una llar pot arribar a consumir el doble d’energia que una llar d’una ciutat de clima temperat.
- L’ aire condicionat representa menys del 5% del consum, ja que, encara que suposi un consum rellevant en els mesos d’estiu, les hores totals d’ús al llarg de l’any són reduïdes. A més, la seva penetració a les llars és inferior a la dels sistemes de calefacció.
- La resta de consums residencials (cuina, electrodomèstics, il·luminació...) són més homogenis en tots els climes, encara que el pes relatiu varia segons el pes dels altres consums.
Les dificultats del sector residencial
La millora de la sostenibilitat energètica en el sector residencial s’enfronta a una sèrie de dificultats: un parc d’edificis heterogeni, tècniques constructives que no han respost a criteris d’eficiència energètica, dificultat en les renovacions per les altes inversions necessàries o les disrupcions i molèsties que suposen en el dia a dia de les persones que habiten aquests edificis.
Per això, per afrontar els reptes que dibuixa la sostenibilitat energètica, cal un enfocament pragmàtic, analitzant cada cas de manera particular i identificant quina mesura seria la més adequada per aconseguir un urbanisme sostenible i ecològic.
Actuacions prioritàries en el sector residencial
Segons les conclusions de l’informe de Deloitte, la principal mesura que s’hauria de fer en aquest sector seria la implementació de sistemes de control en la calefacció, per millorar la conservació de l’energia. D’aquesta manera, la instal·lació de termòstats i sistemes que permetin ajustar el consum de calefacció i adaptar-lo a la temperatura exterior podria reduir entre un 15 i un 30% el consum d’energia tèrmica.
“Les mesures prioritàries que ha de prendre el sector residencial són la implementació de sistemes de control en la calefacció, el canvi a equips tèrmics més eficients, rehabilitacions energètiques, la renovació d’electrodomèstics i el foment de l’autoconsum.”
Posteriorment, en funció de factors com la calefacció existent a l’habitatge, l’estat de conservació de l’edifici, la zona climàtica o la inversió que s'ha de fer, els equips tèrmics s'haurien de canviar per d'altres més eficients, com la bomba de calor o la caldera de gas natural de condensació. Concretament, la bomba de calor és el sistema que més aconsegueix reduir el consum d’energia i les emissions d’una llar, mentre que la caldera de gas natural de condensació és més eficient que una de convencional i produeix menys emissions.
L'actuació següent en ordre de prioritat consisteix a fer rehabilitacions energètiques. Dins aquesta acció, els quatre tipus més importants de rehabilitacions són el canvi de finestres, que pot aconseguir un estalvi en consum de calefacció d'entre el 10 i el 25%, la rehabilitació de façanes i de cobertes amb capes de material aïllant o la rehabilitació integral.
Això sí, tot i la reducció rellevant del consum que produeixen les rehabilitacions (més del 60% pel que fa a calefacció en una rehabilitació integral), una altra mesura complementària que cal considerar és la renovació dels electrodomèstics a altres models més eficients de classe energètica A+++, els aparells de menys consum energètic.
Addicionalment, es podria plantejar la instal·lació de sistemes a les cobertes dels edificis urbans o en superfícies pròximes (patis, jardins, teulades d’aparcaments, etc.) que permetin l’ autoconsum residencial. Una opció cada cop més estesa és la utilització de residus orgànics per a la generació d’energia de biomassa que, en els darrers 15 anys, ha passat d’aportar un 3,2% de l’energia consumida a Espanya a un 6%. Les bateries d’emmagatzematge domèstiques presents a les smart homes també han suposat un gran avantatge, ja que permeten disposar de l’excedent d’energia solar autogenerada durant el dia.
Com es pot incrementar l’eficiència energètica en l’edificació?
Els edificis que avui es construeixen i reformen continuaran existint més enllà de l’any 2050, per la qual cosa és important assumir que el que fem avui “hipoteca” el futur dels nostres edificis. Això vol dir que és prioritari introduir criteris de sostenibilitat i eficiència energètica en qualsevol actuació en edificis residencials.
Algunes recomanacions per als ajuntaments i Administracions municipals serien:
- Definir plans d’actuació a escala municipal que assegurin la reducció de consums i emissions i la qualitat de l’aire per complir els objectius.
- Implantar com a objectiu que el 100% dels edificis tingui certificats energètics el 2030.
- Llançar campanyes de divulgació a llogaters i propietaris d’immobles sobre les mesures considerades en els plans d’actuació d’edificis.
- Establir un calendari per a la restricció de comercialització d’equips no eficients.
- Promoure que les rehabilitacions que es duguin a terme de manera natural als edificis incorporin criteris de sostenibilitat energètica.
- Complementar el Codi Tècnic de l’Edificació per a edificis nous perquè estableixi límits restrictius de consum energètic segons la zona climàtica.
- Fomentar, via les Administracions, que s’adaptin les tarifes elèctriques actuals perquè siguin un senyal de preu eficient que no penalitzi l’adopció d’equips elèctrics enfront d’altres de menys sostenibles.
