Estem preparats a Espanya per afrontar una sequera prolongada?

L'estiu del 2022 va ser el més càlid a Espanya des del 1961, data en què es van començar a mantenir registres. L'any passat, la temperatura va superar en 2,2 ºC la mitjana del període 1981-2010. Aquest augment de la calor, acompanyat de la falta de precipitacions al llarg de l'any, va deixar els embassaments sota mínims: al començament de l'estiu estaven al 49 % de la seva capacitat, 20 punts per sota de la mitjana dels últims deu anys.

En aquestes circumstàncies, i davant la previsió que les temperatures continuaran creixent, una de les preocupacions principals pel que fa a l'impacte del canvi climàtic és l'escassetat d'aigua. Com afrontar una sequera de llarga durada?

Andalusia i Catalunya, amb reserves hidrològiques sota mínims

El 2023 les dades no permeten més optimisme. L'estat de les reserves hidrològiques és preocupant, i a la situació del 2022 s'hi suma una escassetat alarmant de precipitacions durant aquest hivern. De fet, segons les dades del Ministeri per a la Transició Ecològica, actualment els embassaments estan al 50,5 % de la seva capacitat. Unes dades que, tot i que són millors que les del començament del 2022, estan molt per sota de la mitjana dels últims deu anys, del 62,7 %.

Tot i que l'alerta és generalitzada a tot el territori nacional i es considera que estem en una situació de sequera meteorològica, hi ha zones especialment crítiques. Com podem suposar, les regions del sud peninsular presenten xifres menors, com ara la conca del Guadiana, al 34,7 %, la del Segura, al 35,8 %, o la del Guadalquivir, al 25,6 %, enfront del 74 % del Duero, 78,5 % del Miño-Sil o el 84,9 % del Cantàbric Oriental.

En tot aquest context, és especialment preocupant l'estat de les conques internes de Catalunya, tan sols al 27,2 % de la seva capacitat a causa de la situació de sequera prolongada, amb 29 mesos sense amb prou feines pluja.

Possibles conseqüències d'una sequera prolongada

No hi ha dubte que un dels reptes fonamentals dels propers anys serà la gestió dels recursos hídrics i les mesures destinades a fer front a l'escassetat d'aquests recursos. Entre les conseqüències d'una sequera prolongada destaca la desertificació: d'acord amb un informe de Nature, el 75 % del territori a Espanya ja està en risc de patir un procés de desertificació per les pluges irregulars, l'augment de les temperatures i el maltractament dels sòls.

Com podem imaginar, si els efectes d'aquesta sequera no es pal·lien, les conseqüències serien terribles per a la vida, amb un impacte greu en la flora, la fauna i diversos àmbits de la vida humana.

1. Restriccions en el consum d'aigua

Naturalment, la conseqüència més clara d'una sequera prolongada són les restriccions en el consum d'aigua. Els embassaments destinats al consum, tant humà com per a l'agricultura, estan al 42,6 % segons les dades del Govern espanyol.

Com ja es va viure a moltes zones durant l'estiu del 2022, els talls d'aigua es faran cada vegada més freqüents per economitzar aquest recurs. Es prioritzarà l'ús de l'aigua per al consum directe, i es restringirà el reg de jardins públics i privats, l'emplenament de piscines i altres usos no imprescindibles.

2. Agricultura en temps de sequera

L'escassetat d'aigua també tindrà un impacte directe en la producció agrícola. Per exemple, el Govern de la Generalitat de Catalunya va establir a finals del febrer una reducció del consum d'aigua en les activitats agrícoles del 40 % per als propers mesos. Si la situació no millora, es podria recórrer a més talls després de l'estiu.

Tenint en compte que Espanya és la principal exportadora de fruites i verdures de tota la Unió Europea i la tercera del món per darrere dels Estats Units i la Xina, el descens del volum de cultius tindria un impacte greu no només en l'alimentació de les llars espanyoles, sinó de tot el món.

3. Producció d'energia hidroelèctrica

A Espanya, l'energia hidràulica és la segona font de producció d'energia renovable, i va suposar un 26 % de la producció total del 2021. A més, és una de les millors opcions per reduir l'impacte del preu del gas. No obstant això, igual que altres reserves d'aigua, el nivell de les preses destinades a l'energia elèctrica també ha baixat. En aquest cas, la mitjana és del 67,9 % de la seva capacitat, per sota de la xifra de l'última dècada.

Afortunadament, la producció d'energia hidràulica és totalment compatible amb altres usos prioritaris, com ara el consum humà o el reg dels horts, ja que en el procés ni s'altera ni es limita.

Tot i així, l'ús de l'aigua dels embassaments per generar electricitat està marcat per l'Administració de l'Estat, igual que la gestió de totes les altres reserves d'aigua. Per tant, si es decreten limitacions o restriccions per fer front a l'escassetat hidràulica, la producció energètica també es veurà afectada, amb les consegüents conseqüències en els preus de l'energia.

Santiago Domínguez, responsable d'Operació i Manteniment d'Hidroelèctriques d'Enel Green Power España, alerta que "el nivell de reserves en forma de neu és inusualment baix (per sota de la meitat de les reserves en aquesta data en un any mitjà). Així, és previsible que el desglaç aporti un volum d'aigua als rius sensiblement inferior al d'altres anys, la qual cosa condicionaria seriosament la disponibilitat d'aigua durant els mesos d'estiu i, possiblement, requerirà l'aturada d'alguna de les nostres centrals. Tot dependrà de l'abundància de pluges a la primavera que comença ara".

Solucions per prevenir l'escassetat d'aigua i pal·liar-ne les conseqüències

Amb tot això, és clar que és urgent continuar treballant en la millora dels sistemes d'alerta precoç i en la gestió dels riscos per trobar solucions a aquests esdeveniments climàtics, que seran cada vegada més extrems i sense precedents.

Les mesures més conegudes són els talls i les restriccions en el consum d'aigua, que s'estan portant a la pràctica a moltes zones d'Espanya i d'Europa. Més enllà dels exemples que hem anat comentant, en altres països veïns com França, Alemanya o Itàlia també s'estan elaborant plans hidrològics amb urgència per fer front a la situació.

Però, a més de les restriccions en el consum per economitzar aquest recurs tan escàs, s'han de cercar solucions a mitjà i llarg termini per fer front a una sequera tan prolongada. Una d'aquestes solucions és el Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) de digitalització del cicle de l'aigua. L'objectiu d'aquesta eina és assolir un ús tan eficient com sigui possible, tant en l'àmbit urbà com en l'agricultura i la indústria.