El duc eurasiàtic, el gall fer i com les noves tecnologies estan ajudant la seva conservació

Al món hi ha al voltant de 18.000 espècies d'aus, entre elles més de 200 classes de mussols. Però n'hi ha una que destaca per damunt de la resta: el duc eurasiàtic. Tot i que és conegut com el 'Gran Duc', Félix Rodríguez de la Fuente també l'anomenava el 'Rei de la Nit' o el 'Príncep de les Tenebres'.

Aquests sobrenoms no són casualitat, ja que, a més de ser un gran depredador, és l'au nocturna més gran que tenim a Europa. Una de les joies de la corona de la fauna des de la península Ibèrica fins a la de Kamtxatka, a Rússia. Tot i això, i malgrat el fet que totes les aus rapinyaires diürnes la respecten i l'eviten, es troba en un estat de conservació desfavorable al nostre continent. En el cas d'Espanya, està inclosa al "Llistat d'espècies silvestres en règim de protecció especial" i, concretament a Catalunya, està catalogada com protegida.

Amb l'objectiu de millorar aquesta situació a la comunitat catalana, el 2021 es va engegar un projecte enfocat a estudiar-ne el comportament per tal de reduir la mortalitat.

El projecte de conservació del duc eurasiàtic

Com explica Jaume Balsells, director general de Birding Natura, el projecte del duc eurasiàtic, impulsat per Endesa en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, el MITECO i el Cos d'Agents Rurals de la Generalitat, es duu a terme a diferents punts de Catalunya. "El dividim en quatre àrees per tal d'estudiar com es comporta aquesta espècie a zones molt diferents ecològicament parlant", explica Balsells. Així, el desenvolupem al Baix Empordà, les Terres de l'Ebre, la Catalunya Central i la Plana de Lleida.

"Des de Birding Natura tenim clar que hem d'aprofitar les últimes tecnologies per poder emprendre millors propostes de salvaguarda", afegeix Balsells. Des de fa anys, es fan servir emissors que permeten saber on són aquestes aus, a més de les possibles causes de mort o la interacció amb factors perillosos, entre altres coses.

Per això, en la primera fase del projecte es van instal·lar dispositius de radioseguiment en sis exemplars adults. Aquests permetien tenir un control gràcies a un mòdul GPS que s'alimenta amb una bateria que té una autonomia d'un any. Diàriament, les dades recollides es descarreguen en un servidor i amb aquesta informació s'elaboren diferents informes d'activitat. Ja s'han instal·lat sis emissors més en polls per obtenir dades des del seu primer vol.

La següent fase del projecte va consistir a monitorar amb una càmera les 24 hores del dia un niu amb cinc ous a Les Garrigues (Lleida). "Vam tenir la sort que, d'una posta de cinc ous, van eclosionar-ne tots i els polls van volar del niu. Un fet molt inusual", explica Jaume Balsells.

L'objectiu d'incorporar aquesta càmera, que funciona amb energia solar i connexió 4G, era veure com evolucionava el niu sense interacció humana. Es va poder veure en streaming el naixement dels cinc ducs, com la mare els donava calor i com jugaven els polls fins que van aixecar el vol. "Penso que encara no som conscients de tot el que ens poden ajudar les últimes tecnologies a la preservació d'espècies animals com el duc eurasiàtic", conclou el director general de Birding Natura.

El gall fer, també en perill

El gall fer és una altra au fascinant que, lamentablement, també corre perill. Està considerada una de les espècies més amenaçades de la península Ibèrica, ja que la seva població ha patit una regressió molt important, sobretot en els últims 15 anys. Com explica Guillem Mas, director de Paisatges Vius, es tracta d'un ocell forestal que, tot i que és de gran mida, és molt difícil de veure. "L'anomenem el fantasma del bosc", confessa.

Gran part de l'activitat de Paisatges Vius està orientada precisament a accions de conservació de l'espècie. "Som com un complement de l'Administració. Nosaltres ens dediquem a solucionar problemes concrets en poblacions de gall fer concretes", afirma el director. També col·laboren amb l'Administració estatal a través de la Fundació Biodiversitat i, des de fa un temps, estan començant a col·laborar amb empreses privades, com és el cas d'Endesa.