Flexibilitat i emmagatzematge: claus del nou sistema elèctric

La transició energètica a Espanya ha entrat en una fase en què els reptes ja no són únicament de desplegament de nova capacitat renovable, sinó també de gestió del sistema. Els objectius del PNIEC apunten a un model més electrificat i amb una penetració massiva de generació renovable, fet que transforma profundament el funcionament del sistema elèctric. Tal com recull l’informe del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC) sobre flexibilitat de la demanda a Espanya, aquesta evolució exigeix noves eines per mantenir l’equilibri entre oferta i demanda i garantir la qualitat del subministrament. 

Aquest canvi implica passar d’un model centralitzat, previsible i gestionat des del costat de la generació, a un sistema descentralitzat, amb una elevada presència de recursos distribuïts i amb una producció inherentment variable. En aquest nou paradigma, la flexibilitat deixa de ser una característica associada exclusivament a les tecnologies convencionals i passa a ser una capacitat distribuïda al llarg de tot el sistema, especialment al costat de la demanda.

Què significa la flexibilitat de la demanda?

En aquest context, cal posar de manifest un element crític que avui condiciona el desenvolupament del sector: el desajust creixent entre l’oferta i la demanda elèctrica a Espanya. El fort ritme d’incorporació de generació renovable no està sent acompanyat, de moment, per una electrificació equivalent de la demanda. Aquest desequilibri s’ha traduït en episodis recurrents de preus molt baixos, i fins i tot nuls, en determinades franges horàries, que tensionen la rendibilitat dels projectes i posen en risc la viabilitat de noves inversions. Això pot comprometre la continuïtat del desplegament renovable, peça clau per assolir els objectius de descarbonització. Davant d’aquest escenari, la flexibilitat de la demanda i l’emmagatzematge són estratègies fonamentals per absorbir excedents, gestionar la variabilitat i aportar valor al sistema mentre no es consolida un augment estructural de la demanda derivat de l’electrificació de l’economia, un procés que no serà immediat.

Parlar de flexibilitat de la demanda significa activar recursos que, fins ara, tenien un paper essencialment passiu. Avui, gràcies a la digitalització i a la gestió avançada de l’energia, aquests recursos poden adaptar el seu comportament en funció de les necessitats del sistema o de senyals de preu.

Demanda elèctrica: quins recursos faciliten la flexibilitat?

Alguns exemples concrets d’aquestes eines del costat de la demanda són:

• els sistemes de gestió energètica (EMS) en entorns industrials, capaços d’optimitzar consums en temps real; 

• la climatització i els processos tèrmics amb inèrcia, com el fred industrial, els sistemes HVAC o les bombes de calor, que permeten desplaçar consums sense afectar el servei; 

• la recàrrega intel·ligent del vehicle elèctric, amb modulació de potència i programació horària; 

• els sistemes d’emmagatzematge darrere del comptador, que optimitzen el perfil de consum i poden aportar serveis al sistema; 

• o les instal·lacions d’autoconsum amb control intel·ligent, capaces d’adaptar generació i demanda per maximitzar l’autoconsum o respondre a senyals externes.

Aquests recursos, quan es gestionen de manera agregada, poden proporcionar serveis de flexibilitat al sistema elèctric amb un alt grau d’eficiència i sense necessitat d’inversions addicionals significatives en infraestructura. També permeten reduir la necessitat de reforçar les xarxes en moments de punta, optimitzant l’ús dels actius existents i contribuint a una transició energètica més eficient des del punt de vista econòmic.

Què fa falta per desplegar la flexibilitat de la demanda?

Tanmateix, perquè aquest potencial es desplegui plenament, cal avançar en tres àmbits clau.

1. En primer lloc, és imprescindible facilitar la participació efectiva de la demanda en els mercats elèctrics. Tot i que s’han fet avenços, la seva presència en mercats de balanç i altres serveis del sistema continua sent limitada, sovint per barreres tècniques, requisits mínims de potència o manca d’incentius adequats. El desenvolupament d’un marc de mercat realment obert a la flexibilitat és una condició necessària perquè aquests recursos puguin aportar tot el seu valor.
2. En segon lloc, cal consolidar la figura de l’agregador independent, que permet agrupar múltiples recursos distribuïts per assolir els volums necessaris per operar en mercat. Aquesta figura serà clau per democratitzar l’accés a la flexibilitat i activar el potencial de consumidors petits i mitjans, tant en l’àmbit residencial com terciari i industrial.
3. En tercer lloc, és necessari accelerar el desenvolupament regulador. Tot i els avanços normatius recents, el marc actual continua fragmentat i incomplet, fet que dificulta la implantació de models de negoci associats a la flexibilitat. Iniciatives com els sandboxes regulatoris poden jugar un paper fonamental per testar solucions i adaptar la regulació al ritme de la innovació tecnològica. L’informe del CEEC insisteix precisament en la necessitat d’avançar en la participació de la demanda als mercats, en l’agregació dels recursos distribuïts i en la implementació efectiva de l’agregador independent. 

Emmagatzematge, el complement ideal de la flexibilitat

En paral·lel, l’emmagatzematge energètic es consolida com un element complementari essencial. La seva capacitat per desacoblar generació i consum aporta estabilitat al sistema i facilita la integració de renovables. Ara bé, confiar exclusivament en l’emmagatzematge no és suficient. Tal com destaca també l’informe del CEEC, el volum de flexibilitat requerit i els costos associats fan imprescindible activar alhora els recursos existents al costat de la demanda. 

En definitiva, ens trobem davant d’un canvi estructural del sistema elèctric. La flexibilitat de la demanda i l’emmagatzematge no són només solucions tècniques, sinó vectors estratègics per garantir una transició energètica viable, resilient i econòmicament eficient. Espanya té l’oportunitat de liderar aquest procés, però per fer-ho caldrà avançar de manera coordinada entre reguladors, operadors, empreses i consumidors.

Des del CEEC, continuarem treballant per impulsar aquest canvi i contribuir al desenvolupament d’un sistema energètic més flexible, intel·ligent i sostenible.