El voltor negre: un espectacle de vida i mort

Bandada de voltors negres.

El voltor negre, amb el seu plomatge negre atzabeja i la seva gran envergadura –de fins a gairebé 3 metres–, sovint desperta recel i por. Ja ho feia a l'antic Egipte, representat en jeroglífics com a símbol de la mort i renaixement, o a la mitologia grega, on el voltor era l'au d'Eris, deessa de la discòrdia associada amb la guerra i la violència. Ja aleshores es creia que els voltors s'alimentaven dels cossos caiguts en batalla. En els nostres temps, la ficció també hi ha tingut molt a veure. L'escena final de la pel·lícula El Padrí, o la trilogia d'El Senyor dels Anells, on els servidors del Senyor Fosc Sauron (els Nazgûl) són representats com a espectres muntats en criatures alades que s'assemblen als voltors, en són exemple.

Però explicar això ignorant el paper crucial que juga a l’equilibri dels ecosistemes i la conservació de la biodiversitat, no reflecteix la veritable importància d'aquest gran carronyer, que va arribar a desaparèixer més de mig segle al Pirineu català. Ara, després de molts esforços per recuperar-lo, les muntanyes de la serralada pirinenca tornen, a poc a poc, a recuperar els sons guturals d'aquestes majestuoses aus, juntament amb altres espècies de voltors (aufranys, trencalossos i lleonats). Es tracta d'un dels pocs llocs del món on n’habiten colònies i és possible veure'ls. I això és, per a molts, un tresor amagat.

Dos voltors negres en una interacció propera.

El Pirineu català sovint s'associa amb paisatges de somni i activitats d'aventura: senderisme, piragüisme, ràfting, escalada… La regió és escollida cada any, especialment durant les vacances estivals, pels amants de les activitats a l'aire lliure i aquells que busquen tranquil·litat i desconnexió; però són pocs els que coneixen l'existència dels “hides”, punts d'observació estratègicament ubicats que permeten contemplar una de les joies naturals del territori: el voltor negre. Observar-lo al seu hàbitat natural, sense que se n'adoni, és una experiència única i una oportunitat per a connectar amb la natura i l’avifauna en el seu estat més pur, alhora que es gaudeix de la gastronomia i l'allotjament local a pocs quilòmetres.

És una experiència única i una oportunitat per connectar amb la natura al seu estat més pur.

El paper dels voltors negres és crucial a l'equilibri dels ecosistemes.

Un dels “hides” més singulars i espectaculars del Pirineu és el que es troba al municipi de Senterada, concretament a Casa Daniela. El va posar en marxa la Fundació Trenca amb el seu programa de reintroducció del voltor negre, que ha fet que aquesta espècie, encara catalogada com a vulnerable, torni a volar pels cels del Pirineu català, i se n'hagi establert una colònia estable. Endesa, amb forta presència en un territori eminentment hidràulic i on fa més d'un segle es va començar a generar electricitat renovable que va transformar la vida de la societat catalana, col·labora en el projecte des de ja fa més d'una dècada en el marc del seu Pla de Conservació de la Biodiversitat, amb la idea de facilitar suport en aquelles coses que no es veuen a primer cop d’ull –com ara recursos econòmics per al transport i la logística–, però que són necessaris perquè el projecte continuï donant els seus fruits, o millor dit, els seus pollets.

La conservació d'aus necròfagues exerceix un paper indispensable en el funcionament de les cadenes tròfiques, ja que eliminen cadàvers del camp i alliberen nutrients a l'ecosistema que són aprofitats per a altres plantes i animals. A més, són els “sanitaris” de les muntanyes, ja que gràcies a la seva dieta basada en carronya, eliminen animals morts i eviten la proliferació de malalties, contribuint a mantenir la salut del medi ambient i d’altres espècies.

Muntanyes de la serralada pirinenca, un dels pocs llocs del món on és possible veure encara voltors negres.

Un refugi entre la vida natural

Des del “hide” s'albira un paisatge espectacular, un punt alt al mig de tot, una talaia entre la comarca del Pallars Jussà i les altes muntanyes del Pallars Sobirà, dominant l'entrada de la salvatge regió de la Vall Fosca, el “Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici” i veient com serpentegen les aigües de la Noguera Pallaresa, un paisatge que baixa les pulsacions de qualsevol que l’observi. Allà es troba la “Reserva Nacional de Caça de Boumort”, nucli central de la població reintroduïda.

De cop, el moviment trenca la quietud. Són els voltors negres, que sobrevolen la zona i baixen des de les altures per anar a buscar la carronya que els tècnics de Trenca els han preparat com a Punt d'Alimentació Suplementària (PAS). D'aquesta manera, poden alimentar-se de forma regular i segura, perquè la carronya no conté fàrmacs veterinaris amb què s'ha tractat el bestiar, ni tampoc restes de plaguicides, pesticides o plom, ajudant així a la seva conservació i consolidació.

Un voltor negre sobrevola els Pirineus

Pels voltors, però també per altres ocells necròfags que s'alimenten del PAS, és tot un festí. Ser partícip, veient-los o fotografiant-los des del “hide”, una mena de búnquer als quatre vents i amb un vidre panoràmic de tres metres que té reflex perquè els animals no et puguin veure, i no siguem cap molèstia, no té preu. És una experiència que, sens dubte, t'eriça la pell. Un veritable espectacle de vida i mort.