La conservació de l'àguila pescadora, exemple de cura de la biodiversitat

Projectes de recuperació a Andalusia, País Basc i Portugal.

Gràcies a un projecte de recuperació, realitzat a Andalusia entre els anys 2003 i 2012, en el qual es van deixar anar 191 exemplars procedents d'Alemanya, Escòcia i Finlàndia, existeixen actualment 19 parelles a la península.

Per tant, podem dir que ha estat un gran èxit la recuperació d'aquesta espècie extingida i que serveix d'exemple de com podem revertir l'extinció de les espècies. Aquestes parelles s'han establert en dos embassaments del Parc Natural de Les Suredes, a la província de Cadis, i en el Paratge Natural dels Marenys de l'Odiel, província de Huelva.

Posteriorment a aquest projecte pioner, a la península Ibèrica es van realitzar altres dos projectes de reintroducció, un al País Basc i l'altre a Portugal, i fruit d'aquestes iniciatives existeixen actualment quatre parelles més d'aquest emblemàtic ocell de presa.

L'objectiu del projecte no era només recuperar una població extinta, sinó interconnectar la població mediterrània (escassa i fragmentada) de manera poblacional i genètica. 

Què fa l'àguila pescadora a l'hivern?

Durant l'hivern, molts ocells del nord d'Europa, seleccionen la Península per passar aquest període, augmentant notablement la seva presència i arribant a hivernar prop de 500 ocells. Això ens recorda la importància dels aiguamolls per a la conservació d'aquesta espècie i moltes altres.

Durant quatre hiverns s'ha aconseguit unir l'esforç de voluntaris i professionals d'Espanya i Portugal per quantificar aquesta població hivernant. Durant uns dies, prop de 600 persones han compartit aquesta experiència, reflectint-se aquest treball i l'amor per l'àguila pescadora en xarxes socials, ràdio i premsa.

Mesures per a la conservació de l'àguila pescadora 

Actualment, es continua treballant en la conservació de l'espècie. No es pot abaixar la guàrdia. Gràcies al compromís i la participació d'Endesa en la conservació de la biodiversitat, i en concret en el projecte de conservació de l'àguila pescadora a Andalusi, s'està desenvolupant una segona fase després de la seva reintroducció. Aquest projecte consisteix en:

• Mantenir una xarxa de voluntaris que participin en el seguiment, conservació i divulgació d'aquesta espècie. Això és essencial per a la participació de la societat civil i el coneixement d'aquesta mena de projectes en la col·lectivitat.

• Instal·lar plataformes de nidificació en llocs potencials per a la seva reproducció.

• Mantenir la vigilància on sigui present l'àguila pescadora, així com el seu seguiment en el període de reproducció, moment més delicat del seu cicle biològic.

• Anellar els exemplars per saber més de la seva vida és una labor necessària.

• I, finalment, sensibilitzar la societat. Perquè mantenir-la informada mitjançant xerrades en centres educatius, notes de premsa, xarxes socials, web-cams i altres mitjans és fonamental per aconseguir que aquests projectes continuïn endavant.

Nous reptes per a la conservació de l'espècie

Actualment, la població de l'àguila pescadora està clarament establerta, però s'ha quedat estancada, no creix el nombre de parelles. Per això, ens trobem amb nous reptes. Per intentar saber que està ocorrent, és necessari utilitzar la ciència i ens hem embarcat a realitzar una sèrie d'estudis científics per establir un ordre de prioritats i identificar els cicles clau de la vida que haurien de ser el destí dels esforços de conservació.

• Primer, hem realitzat una anàlisi de les causes de mortalitat no natural que ja està publicat.

• El segon estudi ha consistit en aspectes de la seva ecologia hivernal que ens permetran saber quines variables són les que determinen la seva distribució i, per tant, les seves preferències d'hàbitat. Aquest estudi es troba en revisió

• I l'última anàlisi consisteix a saber la seva viabilitat poblacional, que ens serveix per estimar la probabilitat d'extinció.

Respecte a les causes de mortalitat no natural, la primera causa és l'atrapament en xarxes dissuasives que cobreixen les piscifactories. Aquestes xarxes s'instal·len per evitar que l'avifauna capturi els peixos. L'àguila pescadora té al seu abast un recurs abundant i predictible en aquestes instal·lacions i pesca en elles. Amb el risc fatal que poden quedar atrapades en les xarxes i morir per aquesta raó.

La ciència ens dona ja unes primeres dades per saber cap a on hem de començar a dirigir part dels nostres esforços. Ara, hem d'asseure'ns amb les empreses que desenvolupen aquestes activitats i cercar solucions perquè tots sortim guanyant, tant la nostra biodiversitat com els sectors productius.