Hi ha qui pensa que les plantes solars ocupen molt d'espai i que no són beneficioses per al medi ambient, però la realitat és molt diferent. En aquestes instal·lacions l'activitat humana a la zona és molt limitada, cosa que permet que la fauna i la flora es desenvolupin protegides d'amenaces externes.
Abans d'instal·lar una planta fotovoltaica es duen a terme tots els estudis necessaris per mesurar l'impacte mediambiental que tindrà la construcció. Per minimitzar-lo al màxim es desenvolupen plans per part de tots els agents involucrats, per tal de garantir que el dany sigui mínim o inexistent.
Als informes elaborats per entitats ambientals independents, que treballen en plantes solars com EMAT, SFERA, Innogestiona, 360 soluciones cambio climático o LINUM, les conclusions són clares: la riquesa d'espècies trobades a les plantes fotovoltaiques ha assolit valors notables, i les que obtenen els millors resultats són les instal·lacions més antigues i les que han dut a terme un nombre més gran d'actuacions de millora ambiental.
És a dir, les plantes solars, lluny de restar, sumen, afavorint el desenvolupament de flora i fauna.
Moltes opcions per protegir la biodiversitat
Aquesta simbiosi entre activitat humana i hàbitat natural és l'objectiu pel qual hem de treballar per assolir dinàmiques sostenibles. A més del seu valor com a alternativa a les energies no renovables, les plantes solars poden oferir més beneficis. En ser zones tan delimitades on no hi sol haver activitat humana, s'han convertit en veritables santuaris on es fomenta la recuperació de la fauna i la flora autòctona.
"En ser zones tan delimitades on no hi sol haver activitat humana, les plantes solars s'han convertit en veritables santuaris on es fomenta la recuperació de la fauna i la flora autòctona".
A Endesa comptem amb nombrosos exemples de centrals solars convertides en veritables oasis, on la vida animal i vegetal es pot desenvolupar tranquil·lament i sense amenaces. Així, per exemple, la planta de Totana, a Múrcia, ha recuperat 8 hectàrees de terreny al seu estat natural. Una zona degradada pel cultiu intensiu i l'ús de fitosanitaris i plàstics s'ha convertit, en dos anys, en un corredor ecològic on l'hàbitat original s'ha pogut restaurar.
A més d'aquests parcs naturals, es pot treballar activament per crear valor afegit per a la comunitat i per a la zona, sempre preservant la biodiversitat. És el que anomenem projectes agrovoltaics, en els quals s'uneix la producció d'energia solar i l'agricultura.
Un exemple és la planta solar de Las Corchas (Carmona, Sevilla), on s'ha aprofitat el terreny per plantar lli i els resultats estan sent molt positius. Segons explica Jesús Gil Soto, responsable de projectes d'R+D de CTAEX, "el creixement a les zones amb més hores d'ombra ha estat més gran que en aquelles on hi ha hagut més insolació: l'efecte d'estar unes hores a l'ombra dels panells ha estat beneficiós per al cultiu". De fet, "les zones just a sota dels panells mantenen molt millor la humitat del sòl al llarg del dia. En un període de sequera extrema com l'actual, això suposa un gran avantatge".
Més enllà de l'agricultura, les opcions per a l'aprofitament dels terrenys de panells fotovoltaics són incomptables. A Las Corchas tenim una granja apícola on es cultiven plantes aromàtiques entre més de 30 ruscs. Al seu torn, a Totana i Badajoz, són les ovelles les que pasturen entre els panells solars.