Projecte de conservació del Duc

El duc eurasiàtic és l'au de presa nocturna de més envergadura d'Europa i una de les més elegants, amb una mida similar a la de l'àguila daurada o reial. Per això en castellà se l'anomena "búho real", per la comparació amb aquesta espècie d'àguila. El seu nom científic, en canvi, Bubo bubo, deriva de l'onomatopeia del so amb què omple la nit en la foscor. Cervantes, al seu cèlebre llibre El Quixot, s'hi refereix amb el que considera el "trist cant" de l'"envejat duc". Envejat pels seus ulls característics de color taronja que li permeten una visió nocturna incomparable. L'espectacularitat de la seva expressió facial i la bellesa del seu plomatge converteixen aquesta espècie en una de les joies de la corona de la fauna ibèrica.  

La seva població es troba àmpliament distribuïda per Àsia i Europa. En l'àmbit espanyol, els censos existents calculen una població, i s'estima que al nostre país hi ha al voltant de 2.500 a 3.000 parelles esteses arreu del territori, a excepció del litoral cantàbric i les illes. Malauradament, el seu índex de mortalitat per causes no naturals és molt elevat, fins al punt que a Espanya l'espècie es troba catalogada en el règim de "Llistat d'espècies silvestres en règims de protecció especial".

Però, quines són les causes d'aquesta mortalitat tan elevada? Són evitables? Col·lisions amb infraestructura urbana, depredació per part d'altres espècies, enverinament i electrocució són algunes de les causes que expliquen aquestes xifres. Contestar a la segona pregunta, és a dir, identificar què podem fer per evitar-ho, és l'origen del projecte de conservació posat en marxa per Endesa al costat de l'entitat conservacionista Birding Natura i amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i el MITECO.

El projecte s'està desenvolupant a Catalunya (on hi ha una població estimada d'entre 550 i 700 parelles), a diferents punts del territori de característiques molt variades, com són el Baix Empordà, la Plana de Lleida, la Catalunya Central i les Terres de l'Ebre. El primer pas és estudiar el comportament de l'espècie amb el màxim detall possible. Per a això s'han instal·lat un total de 12 emissors de radioseguiment en 12 exemplars, 6 en aus adultes i 6 en pollets.

L'emissor col·locat consisteix en un dispositiu de seguiment remot que disposa d'un mòdul GPS i un sistema d'alimentació mitjançant una bateria que té una autonomia d'un any. És com una petita motxilla amb un pes de 44 grams que es col·loca a l'esquena de l'exemplar i només suposa un 3 % del seu pes corporal. Amb una periodicitat diària, les dades es descarreguen en un servidor i també queden emmagatzemades al dispositiu mateix. La informació obtinguda permetrà elaborar informes en què es reflectirà l'activitat diària, l'evolució i les incidències a través de gràfiques, taules de dades i mapes, per finalment extreure'n les conclusions oportunes. Així, en el cas dels exemplars adults es pretén poder conèixer les àrees territorials, zones de descans, àrees de caça, espais freqüentats en període de cria i fora d'aquest període. En el cas dels polls, el radioseguiment permet obtenir dades sobre els primers vols un cop deixen el niu, els seus moviments de dispersió i com estableixen àrees territorials noves. 

El criteri a l'hora d'escollir l'exemplar és variat. En el cas dels exemplars adults, s'ha col·locat emissor en alguns exemplars detectats, majoritàriament per agents rurals o bé per tècnics dels diferents parcs naturals, i posteriorment han estat capturats i alliberats en camp. En altres ocasions es tracta d'exemplars provinents de centres de recuperació de fauna com ara el Centre de Fauna de Vallcalent o el Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Camadoca. En el cas dels polls, s'han escollit nius que per la seva ubicació eren accessibles, sempre amb la col·laboració dels tècnics dels Parcs Naturals i del Cos d'Agents Rurals. En tots els casos, el procediment és màximament respectuós amb l'animal, minimitzant les molèsties, amb una execució ràpida i assajada, i tapant-li els ulls amb una caputxa per reduir l'estrès que pugui ocasionar-li.

Més enllà del marcatge d'adults i pollets, i per tal de poder completar el cicle vital del duc, el projecte ha inclòs el monitoratge d'un niu, una de les grans exclusives d'aquesta iniciativa atès que amb prou feines es coneixen experiències anteriors en aquesta espècie, per la qual cosa ha generat un gran interès entre la comunitat científica dedicada a l'estudi de les aus. En el moment d'instal·lar la càmera, es va escollir un niu amb cinc ous de posta, dels quals quatre ja havien eclosionat. La càmera permetia retransmetre les 24 hores el que succeïa a l'interior del niu i, a través d'un enllaç públic i gratuït, més de 2.000 persones, entre professionals i aficionats, van poder seguir, diàriament, l'esdevenir d'aquesta família que aviat va tenir cinc pollets. Gràcies a l'abundant recurs alimentari disponible a la zona (bàsicament conills), i en un fenomen que ningú no esperava, els cinc pollets van sortir endavant regalant als espectadors, a més, imatges mai abans vistes i tota una progressió del seu desenvolupament. Les conclusions i observacions obtingudes arran d'aquesta activitat tenen un gran valor científic en tractar-se d'una experiència tan pionera. La bona marxa del niu va fer, a més, que es convertís en niu d'acollida i s'hi va afegir un sisè pollet al qual la família va adoptar, el qual provenia d'un niu que havia quedat abandonat i que estava, en aquell moment, desnodrit.

Un cop realitzats els marcatges i retirada la càmera del niu quan els pollets el van abandonar, ara és el moment d'observar amb detall les imatges obtingudes i la informació que ens donen, així com d'analitzar i estudiar els moviments i costums d'aquests 12 exemplars, alguns dels quals, i com era d'esperar dins de l'estadística, han hagut de ser reemplaçats per d'altres. L'objectiu és que les conclusions que s'obtinguin permetin introduir elements de millora que contribueixin a la conservació de l'espècie, en primer lloc, en la mateixa infraestructura elèctrica, però també ens donin dades que puguin derivar en propostes de millores a aplicar en altres camps. Tot això per tal que el "trist cant" al qual Cervantes es referia no només no s'apagui, sinó que augmenti a tots els racons del nostre país amb la contribució a la conservació d'aquesta au tan noble que és el duc eurasiàtic.