Talent
Si prefereixes veure el web sempre en català, fes clic aquí.
Estem acostumats a avorrir-nos poc. En un món hiperconnectat en què els avisos del telèfon no paren de sonar, el nostre cervell està saturat d'impulsos i de dades. Sobrecarregat. La pregunta és: en podem treure alguna cosa bona, de l'avorriment?
La conclusió dels estudis científics és clara: avorrir-se val la pena. Si forma part del nostre dia a dia i ho enfoquem de manera positiva, el tedi pot ajudar-nos a relaxar el cervell. Estem preparats per avorrir-nos?
Estem capficats amb l'eficiència?
Estem obsessionats amb el temps, acostumats a portar vides atrafegades en què un gran nombre d'elements intenten captar la nostra atenció. Per aquest motiu, en el marc de la Quarta Revolució Industrial, estan assentats termes com "economia de l'atenció".
Si en el passat la informació era escassa, ara és sobreabundant, i el que ens falta és atenció amb la qual poder-la processar. De fet, diversos estudis calculen que passem prop de 60 hores a la setmana intentant prestar atenció a unes coses i ignorar-ne d'altres.
"Segons alguns càlculs, estem habituats a dedicar més de 60 hores setmanals a economitzar la nostra atenció."
I, un cop decidim a què volem prestar atenció... arriben tots els nostres projectes personals. Volem fer exercici, aprendre un idioma i altres activitats que ens consumeixen més i més temps. Volem fer moltes coses i quedar-nos sense fer res no ens sembla una alternativa vàlida. Raonem en un estat d'urgència constant, però potser hi ha una altra manera d'enfocar-ho.
Quan malinterpretem el que és ser eficient
El 1965 Manpo-kei es va convertir en un dels primers podòmetres per comptar passos. Un dels dissenyadors d'aquest producte pioner va considerar que deu mil passos era una mesura apropiada. Dècades després, Garmin, Fitbit i moltes altres aplicacions de pulsòmetres van copiar aquesta xifra. Però ningú no va verificar si aquests deu mil passos tenien sentit o no. Vam haver d'esperar al 2019 perquè un estudi mèdic demostrés que era una xifra arbitrària i sense cap base científica.
Segons diverses investigacions, la recepta de deu mil passos per a tothom no era vàlida perquè molta gent se sobreesforçava, mentre que d'altres es quedaven curts en els seus entrenaments. La lliçó és clara: allò que val per a tothom no és eficient.
Ser eficient és aconseguir més amb menysl, segons les circumstàncies i els esforços de cadascú.
Avorrir-se és una forma de productivitat?
La prestigiosa antropòloga Amber Case fa anys que insisteix que, per portar una vida satisfactòria, necessitem prescindir de tot allò que ens consumeix atenció i que no ens aporta valor com a persones.
Encara que ens sembla estrany i contraintuïtiu, són molts els experts que ho tenen clar:
- Avorrir-se pot ser útil per al desenvolupament personal i professional.
- Perseguir objectius de manera contínua pot no ser la millor manera d'aconseguir-los.
Treballa millor qui passa deu hores seguides davant de l'ordinador sense cap pausa? Competeix millor l'atleta que se sobreentrena? En aquest sentit, els beneficis de la migdiada per millorar la concentració demostren una vegada més que l'eficiència no sempre és com la imaginem.
"Algú que aconsegueix els mateixos resultats treballant quatre hores és el doble d'eficient que algú que n'hi dedica vuit."
L'avorriment entès com a "estat de baixa agitació" ens ajuda a ser més creatius, tal com van descobrir les investigadores Gasper i Middlewood el 2014. Desaccelerar pot ser bo. Fomentar activitats tedioses com llegir la guia telefònica, comptar mongetes o quedar-se mirant la paret resulten relaxants i ens ajuden a tenir més clar qui som i què volem fer.
A què dedicarem el nostre temps?
Davant d'aquestes problemàtiques, els experts arriben a recomanar fins i tot deixar de banda el telèfon mòbil o, com a mínim, instal·lar aplicacions com Forest, que ajuden a fer servir menys el mòbil, o connectors com HabitLab Today de la Universitat de Stanford, que ens ajuden a entendre en què se'ns en va el temps.
Aquest sol ser el punt de partida de moltes investigacions. La lògica és la següent: a partir del moment en què ens adonem que passem quatre hores diàries a WhatsApp, hi podrem fer alguna cosa.
Però, alerta: podríem tornar a caure en el parany de la urgència, d'haver de fer alguna cosa amb el nostre temps sigui com sigui..., en lloc de desconnectar i avorrir-nos, per aconseguir així ser veritablement creatius i originals. Abans de canviar res de la nostra vida, dediquem una mica de temps a meditar quin és l'hàbit que volem canviar (comencem per un; dos ja són massa).
"Cada vegada hi ha més aplicacions que intenten ajudar-nos a desconnectar del remolí d'activitats, notificacions i informacions que ens assetgen."
D'on podem treure temps per avorrir-nos?
Construir hàbits no és fàcil. Posem un exemple pràctic.
Volem tenir més temps per a nosaltres, de manera que ens posem a apuntar en un horari en què hem invertit el temps de la setmana passada. I tenim els resultats següents:
- 6 hores cuinant entre esmorzars, dinars i sopars.
- 3 hores al supermercat (hi anem quatre vegades).
Hi hauria alguna manera de fer que el nostre temps sigui més eficient, agrupant tasques amb l'objectiu de guanyar temps? En altres paraules: podem crear un hàbit que ens deixi algunes hores lliures a la setmana? La veritat és que sí:
- Llista de la compra. Fer una compra setmanal completa en lloc de quatre. Per aconseguir-ho, el primer pas serà elaborar un calendari de menjars.
- Cuinar el diumenge per a tota la setmana. Invertir un parell d'hores el diumenge per preparar tots els àpats de la setmana pot alleujar-la de manera notable.
Avorrir-se, una bona inversió de futur
Fa la impressió que ens trobem en una paradoxa: volem millorar la nostra vida i, per això, fem ús de mètriques a la recerca de l'eficiència perduda. Ens estressem amb això i ens diuen que ens relaxem... però llavors ens posem a organitzar la mateixa activitat de relaxar-nos i acabem exactament on vam començar.
Potser el primer i únic pas per ser més creatius, per tenir una millor predisposició a la feina i per traçar millors plans sigui avorrir-nos, sense que calgui res més. Investigadores com Heather Lench són fermes defensores de l'avorriment com a mecanisme biològic essencial. Arriben a defensar que si hem arribat tan lluny com a civilització és gràcies, entre altres coses, al fet que ens hem avorrit molt al llarg de l'evolució.
Avorrir-nos és una activitat reprovada i sense pràcticament adeptes, però ha demostrat ser una de les més productives a llarg termini. Obligar-nos a fer poques coses durant un període de temps, a limitar les activitats, a sortir poc de casa... pot ser una oportunitat per conèixer-nos millor i per tornar a l'activitat amb objectius més autèntics.
"Encara que no ho sembli, avorrir-se durant un cert temps pot ser una de les activitats més productives de la teva vida."
Contingut relacionat
Talent
Marc Benioff: el CEO de Salesforce que va apostar pel núvol
Talent
Smart working: una nova manera de treballar
Talent
Desenvolupament de la intel·ligència creativa a les organitzacions
Talent
Satya Nadella, CEO de Microsoft: lideratge i innovació
Talent