{{article.title}}
La força de l'aigua
Les pluges persistents d'octubre i novembre al nord-oest d'Espanya ens ofereixen ja imatges per al record, com les que aquests dies s'aprecien a la presa de l'Eume, ubicada al municipi d'As Pontes, a la província de la Corunya. En el moment de la seva construcció, en la dècada dels 50 del segle passat, va ser un dels salts més imponents d'Europa, amb més de 100 metres d'alçària. L'embassament que creix amb la presa alimenta la central que es troba a aproximadament tres quilòmetres riu avall. Aquest actiu de generació hidroelèctrica supera els 50 MW de potència instal·lada. A la nau principal de la central, els dos grups turbinen des de fa setmanes a plena capacitat. El soroll d'aquesta col·lecció inesgotable d'engranatges que acciona la descomunal força de l'aigua no cessa. És un brunzit sord que evoca persistentment el sensacional poder de transformació de la natura.
No en va, el desenvolupisme econòmic que Espanya va viure durant el segle passat no s'explica sense aquesta força tractora. Perquè, per exemple, la producció al cordó fabril de nuclis urbans com el de Barcelona es disparés, va ser necessari embassar l'aigua abundant que s'acumulava a les faldes dels Pirineus. Així, encapsulada entre tones de formigó, servia tant per garantir el consum de les poblacions properes com per posar en marxa les potents centrals hidroelèctriques. El mecanisme d'aquestes últimes ve de lluny, són versions avançades i automatitzades dels vells molins d'aigua. Es canalitza un torrent poderós que mou una turbina. I aquesta dona vida a un generador. L'energia produïda s'aboca a la xarxa general. I així va anar arribant el progrés a moltes àrees industrials del país.
Senzill i alhora complex, perquè cada riu, cada gorja, cada terreny té unes característiques que exigeixen gairebé una solució feta a mida. Algunes instal·lacions tenen molt d'arrossegament i desgast de materials; d'altres, canvis de temperatura bruscos entre l'hivern i l'estiu; desglaç i temporades seques... Petits universos dins d'una mateixa tecnologia que amb la transició energètica ha cobrat un nou impuls gràcies a la seva capacitat de gestió (quan no són centrals fluents, és a dir, sense embassament). Això li permet produir i donar suport a altres recursos renovables no gestionables, com el vent i el sol. Quan aquests fallen o necessiten estabilitat, aquí apareix la hidro: 100 % previsible, 100 % fiable.
Però en això també el canvi climàtic, contra el qual es pretén lluitar amb la descarbonització de l'economia i la catalització de l'ús de les energies verdes, ha començat a fer estralls. Les modificacions dels patrons atmosfèrics obliguen a reprogramar la gestió dels recursos. Tot apunta que avui la pluja és més concentrada que abans, en menys dies i amb més abundància, gairebé d'una forma explosiva.
Per tant, és més complex encertar la quantitat exacta que s'ha de desembassar i turbinar per evitar crescudes excessives a les lleres dels rius. A més, l'escalfament global fa que aquest degoteig idíl·lic que significava el desglaç amb l'arribada de la primavera es vegi accelerat. No es reté tanta aigua com abans a les muntanyes ni es manté tant de temps. Un altre factor que els tècnics de les unitats de producció hidràulica, juntament amb les confederacions hidrogràfiques, han d'incloure en les seves equacions.
Aquesta preocupació per revertir o desaccelerar les conseqüències del canvi climàtic només és la part més visible d'un fenomen que les companyies elèctriques com Endesa i els gestors de les conques ja implementen des de fa dècades: la producció d'energia hidroelèctrica ha de ser respectuosa amb l'entorn, tenir cura del medi ambient i minimitzar l'impacte en els ecosistemes. Per això, entre altres moltes coses, s'han realitzat inversions importants en equipar les preses amb fluxos ecològics que permetin el trànsit dels peixos a tota la llera del riu, es turbina amb sensibilitat sobre altres usos que el riu pogués tenir aigua avall com ara el lúdic o per a les comunitats de regants i fins i tot s'impulsen estudis per analitzar la salut d'estuaris tan particulars com el de l'Eume.
És el procés de modernització d'una tecnologia amb més de 100 anys d'implantació i que jugarà un paper clau en un dels processos més transcendents per al futur del nostre planeta. No només amb les fórmules tradicionals, sinó amb els nous sistemes de bombament que els permeten funcionar amb més precisió sobre les necessitats del sistema energètic nacional. La seva hibridació amb altres fonts renovables ha aconseguit que hi hagi territoris, com l'illa d'El Hierro, que s'acostin a l'autosuficiència energètica. Una meta que la invasió d'Ucraïna per l'exèrcit rus ha revelat de vital transcendència per als països amb dependència de combustibles fòssils i falta d'aquests recursos als seus territoris, com passa a Espanya.
La gestió de l'aigua és en si mateixa un llegat per a les generacions futures. No només pel salt endavant, l'impuls a la transformació industrial dels diferents territoris, gràcies a l'aportació a la xarxa dels prop de 5.000 MW de potència hidroelèctrica que Endesa opera a tota la península Ibèrica, sinó per aquest respecte per l'entorn creixent, per ajudar que la producció d'energia convisqui en sintonia amb la natura, que, en definitiva, continuï sent un suport per als canvis que han arribat i els que vindran.