{{article.category}}
{{article.title}}
Objectiu Eume: recuperar els bancs marisqueiros
El salt de la Central Hidroelectrica del Eume.
L’embarcació es va carregant a poc a poc. Està abarloada a un petit pantalà de servei que hi ha davant de l’edifici de la Cofraria de Pescadors de Pontedeume, una localitat singular a la província de la Corunya que viu a la vora del mar. L’equip de treball de la Universitat de Santiago (USC), sota la coordinació de Xosé Lois Otero, va entrant a la planejadora d’uns sis metres d’eslora tot el material necessari per a la recollida de mostres. A popa, amb el motor de forabord encès, espera Valentín Riveiro, biòleg de la confraria i qui ha de guiar els investigadors pels secrets d’un dels millors bancs marisquers del nord de Galícia. L’aigua està en calma, sense mica de brisa que l’esveri. Reflecteix com un mirall la llum grisa del cel encapotat.
Els mariscadors han donat la veu d’alarma. La productivitat de l’estuari que es forma a la desembocadura del riu Eume no ha parat de caure. Era una zona privilegiada per a l’extracció de cloïssa fina, bavosa i japonesa, com també escopinya, però ara molts mariscadors prefereixen centrar-se a agafar quilos i quilos d’una espècie invasora d’ostra que no para de colonitzar la zona. No es paga gaire bé, però com que n’hi ha tanta quantitat i la seva extracció no està tan limitada, surt a compte dedicar-s’hi.
Detall de l'interior de la central hidràulica del Eume.
Una de les crides que va fer el patró major de la confraria, Santiago Salgado, cercant ajuda per pal·liar aquest problema va ser a Endesa. Aigües amunt, després de superar les Fragas do Eume, un dels boscos atlàntics més ben conservats d’Europa, hi ha la central hidroelèctrica del Eume. Va ser construïda a tres quilòmetres d’una presa de 101 metres d’altura sobre fonaments i 225.000 metres cúbics de formigó. Té una potència instal·lada de 54 MW i, gràcies a les precipitacions abundants que registra aquesta conca, ofereix una alta productivitat.
Parc Natural de les Fragas del Rio Eume.
La crida va arribar al director de la Unitat de Producció Hidràulica Nord-Oest d’Endesa, José Antonio Galván, que, pel seu càrrec, és el màxim responsable de la central. Després d’unes quantes converses, Galván va explicar a la confraria de pescadors quin creia Endesa que podria ser el seu paper en aquesta situació, assumint el compromís que des de sempre s’ha tingut amb un territori on opera des de fa molt de temps.
"Ens sentim", destaca, "solidaris amb un col·lectiu al qual estem units per l’entorn i per molts anys de convivència."
I no volien que fos una acció qualsevol de responsabilitat social corporativa. Volien arribar a l’arrel del problema, de manera que tingués impacte en el futur. Per això, van convèncer la confraria per recórrer a la USC i muntar un projecte de recerca pioner a Galícia.
"Volíem treballar amb rigor i amb aval científic."
Finalment es va signar un acord de col·laboració per aprofundir en les causes del deteriorament dels bancs marisquers de l’Eume. La iniciativa pretén abordar la problemàtica des de totes les seves arestes: qualitat de l’aigua, dels sediments, canvis en la morfologia de l’estuari, etc. L’estudi inclou la recollida de més de 60 mostres al llarg de tota la desembocadura del riu. Unes mostres que després es disseccionaran a l’Estació de Biologia Marina d’A Graña, a Ferrol.
Un component de l'equip científic de l'Estació de Bioloxía Marita de Graña a Ferrol de la USC, res cap al punt d'immersió en la desembocadura del va riure Eume.
En Valentín demana que deslliguin el cap que fixa l’embarcació a terra i engrana la marxa enrere del motor. Està tot a punt. Com si fos a càmera lenta, la planejadora s’allibera de la línia de costa i s’introdueix suaument en l’intens flux que porta l’aigua dolça fins a trobar-se amb l’Atlàntic. Al cap de pocs metres, després de passar el pont del tren, en Valentín llança el ruixó i apaga el motor de fora borda. El GPS indica que són a tocar d’un dels punts de control. Els bussejadors ajusten l’equip. Es calcen les aletes, es fiquen el regulador a la boca i es deixen caure cap enrere des d’un costat. Hi ha poca profunditat. El fons és sorrenc i, entre la densitat de les bombolles que alliberen, s’intueix com claven el tub de PVC que ha de recollir la mostra de sediment.
Després de repetir l’operació en una desena de llocs, l’embarcació torna al moll. Guillermo Díaz, un dels responsables del projecte per part de la USC, guarda les mostres al seu cotxe per portar-les a uns 20 quilòmetres de distància, al lloc on cada dia examina la qualitat dels ecosistemes amb un equilibri tan fràgil com aquest, a l’Estació de Biologia Marina d’A Graña. Allà s’extraurà tota la informació de la mostra per començar a compondre un trencaclosques que posi una mica de llum a la notable caiguda en la productivitat dels bancs.
Maria és part de l'equip científic de l'Estació de Bioloxia Marita de Graña a Ferrol de la USC; Mentre que els seus companys realitzen les immersions per recollir les mostres, ella des de la coberta del pot de suport classifica totes les mostres obtingudes per a la seva posterior anàlisi al laboratori.
"Mai no s’ha fet un estudi tan complet, i servirà com a referència per al conjunt de Galícia, ja que el descens en la productivitat dels bancs és un fenomen generalitzat", explica Xosé Lois Otero, coordinador de la investigació." "El més lògic, continua, "és que les causes del problema siguin múltiples. L’estudi permetrà determinar la qualitat del sistema actual, les variacions que experimenta al llarg de les quatre estacions i els canvis produïts en els darrers 200 anys. Les anàlisis que es feien fins ara per abordar aquestes alteracions en el creixement dels bivalves se centraven en els paràmetres químics de l’aigua i els possibles paràsits o microorganismes que afecten el marisc, però quan és un fenomen tan sostingut en el temps, vol dir que hi ha alguna cosa més. Per això volem analitzar el sediment. El que ens digui serà transcendental."
María analitza en el seu laboratori una mostra de sediment dels bancs marisquers del va riure Eume obtinguts de l'estudi d'Endesa en col·laboració amb la confraria de mariscadors de Pontedeume i l'Estació de Bioloxía Mariña de Graña a Ferrol de la USC.
Entre els microscopis i les taules del laboratori emergeix un altre factor de pes en relació amb aquest problema: el cambio climático. L’increment de la temperatura global també pot ser al darrere d’aquest fenomen. D’aquí a un any, més o menys, quan els tècnics de la USC hagin acabat la feina, tindrem la resposta.
Contingut relacionat
El llegat que serem
"El llegat que serem" és un reflex de la transició energètica justa a Espanya a través dels seus protagonistes.
Es tracta d'un projecte patrocinat per Endesa i creat pel fotògraf documental Álvaro Ybarra Zavala. Álvaro està sent testimoni del nostre procés de canvi, explicant, a través de les seves fotografies, les històries de les persones que veritablement són protagonistes d'aquest canvi.