Verlo siempre en Español
La situació internacional torna a posar el focus en el mercat energètic. Quan es produeixen tensions geopolítiques que afecten el petroli o el gas, els mercats reaccionen de forma immediata i els consumidors poden percebre-ho a la factura. Però, quin impacte real pot tenir la guerra a l'Iran sobre el preu de l'electricitat a Espanya?
Hi haurà pujades a la factura?
La resposta és sí, però no per a tots els consumidors.
Més de vuit milions de llars estan acollides al Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC), la tarifa regulada que actualitza el seu preu en part en funció del mercat elèctric cada dia. Això significa que qualsevol fluctuació del preu del gas als mercats internacionals es pot traslladar ràpidament a aquestes factures.
Aquest impacte s'ha mitigat des de l'1 de gener de 2026, gràcies a la nova metodologia per calcular la tarifa regulada, que combina un 45% del preu procedent del mercat diari i un 55% de mercats a termini.
Aquest sistema híbrid redueix de manera considerable la volatilitat: més de la meitat del preu deixa de dependre de les oscil·lacions del gas i es recolza en senyals més estables dels mercats futurs, cosa que permet que el PVPC actual sigui notablement menys vulnerable a tensions geopolítiques com el conflicte a l'Iran.
Els clients del mercat lliure, per contra, no solen experimentar variacions immediates, ja que les seves tarifes romanen estables mentre duri el contracte (normalment un any).
Mesures del Govern per reduir l’impacte en la factura de la llum
Davant d’aquest context, el Govern ha aprovat un Reial decret amb mesures urgents per reduir l’impacte de la pujada dels preus energètics en llars i empreses.
El pla inclou mesures fiscals, com la rebaixa de l’IVA de l’electricitat, la suspensió temporal de l’Impost sobre el Valor de la Producció d’Energia Elèctrica (IVPEE) i la reducció de l’Impost Especial sobre l’Electricitat (IEE).
A més, es redueixen els peatges elèctrics per a la indústria electrointensiva.
D’altra banda, s’impulsa l’electrificació i l’autoconsum mitjançant deduccions fiscals i ajudes a instal·lacions renovables.
Les mesures van entrar en vigor el 22 de març de 2026 i hauran de ser ratificades al Congrés.
Com afecta la guerra de l’Iran al preu de la llum a Espanya?
Espanya no depèn directament de l'Iran per al seu subministrament energètic, però sí que forma part d'un mercat global on els preus es veuen influïts per la disponibilitat i el transport de matèries primeres.
Segons les dades oficials de CORES (Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petrolífers), el 2025 Espanya va importar gas principalment des d'Algèria (34,6%), Estats Units (30%), Rússia (11,5%), Nigèria (7,3%) i Qatar (1,7%).
Tot i que l'Iran no forma part destacada del subministrament espanyol, sí que influeix en un punt crític: l’estret d'Ormuz, per on circula una part essencial del comerç mundial de petroli i gas.
La inestabilitat geopolítica tensiona el mercat del gas europeu (el més rellevant és l'holandès TTF) i això afecta els preus del gas a Espanya.
L’Agència Internacional de l'Energia (AIE) adverteix que, si la tensió es prolonga, Europa podria enfrontar-se a una pujada del preu del gas en “dies o setmanes”, a causa de la necessitat de competir amb països asiàtics per carregaments de gas natural liquat.
Impacte del gas en el sistema elèctric espanyol
Per entendre per què una crisi internacional pot afectar el preu de la llum, és fonamental comprendre com funciona el mercat elèctric a Espanya.
Al nostre país, l'electricitat es compra mitjançant un sistema marginalista:
- S'utilitzen diferents tecnologies per cobrir la demanda.
- L'última a entrar, habitualment els cicles combinats, que utilitzen gas natural, determina el preu final per a totes les altres.
Així, quan puja el preu del gas, puja el preu de l'electricitat, fins i tot encara que gran part de l'energia diària provingui de fonts renovables o de la nuclear.
Les dades de l’Informe del Sistema Elèctric de Red Eléctrica de España (REE) reforcen aquesta idea: el mercat diari i intradiari representa al voltant del 84,7% del preu final de l’energia.
El que ja vam aprendre amb la guerra d’Ucraïna
La crisi energètica derivada de la invasió d’Ucraïna el 2022 va evidenciar com de sensibles poden ser els preus davant les tensions internacionals.
La guerra d’Ucraïna ens va donar una lliçó molt clara:
- Quan Rússia va reduir el subministrament de gas a Europa, els preus majoristes es van disparar.
- Espanya no depenia especialment de Rússia, però el mercat europeu sí, i això va afectar directament els nostres costos.
- El 2022 es van arribar a registrar pics històrics, amb repercussions immediates en les factures regulades.
La situació actual no és idèntica, però sí comparable: una altra vegada, un conflicte geopolític tensiona els mercats i torna a posar en evidència la vulnerabilitat europea a les matèries primeres importades.
En aquell moment va ser necessari alliberar reserves estratègiques per estabilitzar els mercats i evitar més tensions en el preu del gas. La situació a l’Orient Mitjà podria generar pressions similars si la crisi afecta les rutes marítimes o el subministrament global.
Una qüestió de dependència energètica
El Balanç Energètic d’Espanya, elaborat pel MITECO (Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic), confirma que el nostre país continua depenent en gran manera de matèries primeres importades per cobrir la seva demanda energètica, especialment petroli i gas.
Aquesta dependència implica que, encara que els proveïdors no siguin els països afectats pel conflicte, Espanya pot patir les conseqüències d’un mercat energètic global més tensionat.
La solució a llarg termini: més energies renovables
Tot i l’impacte internacional, Espanya té un avantatge estratègic: la seva capacitat renovable creixent.
Segons dades de REE, la generació renovable ja representa una part substancial del mix energètic europeu, assolint el 48,4% de l’electricitat generada a l’àrea ENTSO-E el 2024 (la Xarxa Europea de Gestors de Xarxes de Transport d’Electricitat).
A Espanya, la producció renovable el 2024 va representar el 56,8% del mix nacional, 59,0% a la península, impulsada pel repunt de la hidràulica (+35,5%) i de la solar fotovoltaica (+18,8%).
Cada MWh generat amb energia solar, eòlica o hidràulica:
- Redueix la necessitat de cremar gas.
- Disminueix l’exposició a crisis internacionals.
- Aporta seguretat de subministrament.
- Contribueix a l’autonomia energètica.
Com més gran sigui el pes de les renovables, menor serà l’impacte en la factura elèctrica derivat de conflictes globals. A més de ser energia autòctona, és energia neta, per la qual cosa contribueix a la descarbonització de l’economia.
Electrificar el consum final d’energia del transport (petroli), la indústria residencial i els serveis (gas natural) és clau per avançar en la descarbonització i la independència energètica.
En conclusió:
- Sí, és probable que la factura de la llum pugi, però únicament per a qui té PVPC, ja que aquesta tarifa reflecteix directament el preu del mercat.
- Espanya no depèn de l’Iran, però sí del mercat global del gas, que es veu afectat pel conflicte.
- El sistema marginalista fa que el preu del gas determini el preu final de la llum en moltes hores.
- La dependència energètica de matèries primeres importades fa que Espanya sigui sensible a crisis internacionals.
- Les energies renovables són l’eina més sòlida per reduir aquesta dependència i oferir preus més estables a llarg termini.