Verlo siempre en Español
Verlo siempre en Español
La situació internacional torna a posar el focus en el mercat energètic. Quan es produeixen tensions geopolítiques que afecten el petroli o el gas, els mercats reaccionen de forma immediata i els consumidors poden percebre-ho a la factura. Però, quin impacte real pot tenir la guerra a l'Iran sobre el preu de l'electricitat a Espanya?
La resposta és sí, però no per a tots els consumidors.
Més de vuit milions de llars estan acollides al Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC), la tarifa regulada que actualitza el seu preu en part en funció del mercat elèctric cada dia. Això significa que qualsevol fluctuació del preu del gas als mercats internacionals es pot traslladar ràpidament a aquestes factures.
Aquest impacte s'ha mitigat des de l'1 de gener de 2026, gràcies a la nova metodologia per calcular la tarifa regulada, que combina un 45% del preu procedent del mercat diari i un 55% de mercats a termini.
Aquest sistema híbrid redueix de manera considerable la volatilitat: més de la meitat del preu deixa de dependre de les oscil·lacions del gas i es recolza en senyals més estables dels mercats futurs, cosa que permet que el PVPC actual sigui notablement menys vulnerable a tensions geopolítiques com el conflicte a l'Iran.
Els clients del mercat lliure, per contra, no solen experimentar variacions immediates, ja que les seves tarifes romanen estables mentre duri el contracte (normalment un any).
A més, el Govern va aprovar temporalment una sèrie de mesures per reduir l'impacte de la pujada dels preus energètics en la factura de la llum, entre les quals s'incloïen la reducció de l'IVA de l'electricitat, la suspensió de l'IVPEE, la reducció de l'IEE, uns peatges més baixos per a la indústria electrointensiva i ajudes a l'autoconsum renovable.
Espanya no depèn directament de l'Iran per al seu subministrament energètic, però sí que forma part d'un mercat global on els preus es veuen influïts per la disponibilitat i el transport de matèries primeres.
Segons les dades oficials de CORES (Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petrolífers), el 2025 Espanya va importar gas principalment des d'Algèria (34,6%), Estats Units (30%), Rússia (11,5%), Nigèria (7,3%) i Qatar (1,7%).
Tot i que l'Iran no forma part destacada del subministrament espanyol, sí que influeix en un punt crític: l’estret d'Ormuz, per on circula una part essencial del comerç mundial de petroli i gas.
La inestabilitat geopolítica tensiona el mercat del gas europeu (el més rellevant és l'holandès TTF) i això afecta els preus del gas a Espanya.
L’Agència Internacional de l'Energia (AIE) adverteix que, si la tensió es prolonga, Europa podria enfrontar-se a una pujada del preu del gas en “dies o setmanes”, a causa de la necessitat de competir amb països asiàtics per carregaments de gas natural liquat.
Per entendre per què una crisi internacional pot afectar el preu de la llum, és fonamental comprendre com funciona el mercat elèctric a Espanya.
Al nostre país, l'electricitat es compra mitjançant un sistema marginalista:
Així, quan puja el preu del gas, puja el preu de l'electricitat, fins i tot encara que gran part de l'energia diària provingui de fonts renovables o de la nuclear.
Les dades de l’Informe del Sistema Elèctric de Red Eléctrica de España (REE) reforcen aquesta idea: el mercat diari i intradiari representa al voltant del 84,7% del preu final de l’energia.
La crisi energètica derivada de la invasió d’Ucraïna el 2022 va evidenciar com de sensibles poden ser els preus davant les tensions internacionals.
La guerra d’Ucraïna ens va donar una lliçó molt clara:
La situació actual no és idèntica, però sí comparable: una altra vegada, un conflicte geopolític tensiona els mercats i torna a posar en evidència la vulnerabilitat europea a les matèries primeres importades.
En aquell moment va ser necessari alliberar reserves estratègiques per estabilitzar els mercats i evitar més tensions en el preu del gas. La situació a l’Orient Mitjà podria generar pressions similars si la crisi afecta les rutes marítimes o el subministrament global.
El Balanç Energètic d’Espanya, elaborat pel MITECO (Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic), confirma que el nostre país continua depenent en gran manera de matèries primeres importades per cobrir la seva demanda energètica, especialment petroli i gas.
Aquesta dependència implica que, encara que els proveïdors no siguin els països afectats pel conflicte, Espanya pot patir les conseqüències d’un mercat energètic global més tensionat.
Tot i l’impacte internacional, Espanya té un avantatge estratègic: la seva capacitat renovable creixent.
Segons dades de REE, la generació renovable ja representa una part substancial del mix energètic europeu, assolint el 48,4% de l’electricitat generada a l’àrea ENTSO-E el 2024 (la Xarxa Europea de Gestors de Xarxes de Transport d’Electricitat).
A Espanya, la producció renovable el 2024 va representar el 56,8% del mix nacional, 59,0% a la península, impulsada pel repunt de la hidràulica (+35,5%) i de la solar fotovoltaica (+18,8%).
Cada MWh generat amb energia solar, eòlica o hidràulica:
Com més gran sigui el pes de les renovables, menor serà l’impacte en la factura elèctrica derivat de conflictes globals. A més de ser energia autòctona, és energia neta, per la qual cosa contribueix a la descarbonització de l’economia.
Electrificar el consum final d’energia del transport (petroli), la indústria residencial i els serveis (gas natural) és clau per avançar en la descarbonització i la independència energètica.
En conclusió: