
Transicionar al vehicle elèctric: un mapa de problemes complex, diverses coses per corregir i una gran oportunitat
El 2035 es deixaran de vendre vehicles de combustió a Europa. Facilitar la transició cap a una mobilitat més sostenible, com l'elèctrica, és fonamental per a la descarbonització d'aquest sector. Els reptes als quals s'enfronta l'electrificació del parc automobilístic són molt variats. Enderrocar dues d'aquestes barreres acceleraria el procés: el preu dels vehicles elèctrics i la infraestructura de recàrrega.
Per Óscar Pulido
Revolucionar un sistema consolidat i canviar un concepte ja establert sempre resulta una tasca difícil, la qual cosa no canvia que moltes vegades en depengui el futur d'una empresa, de la indústria d'un país o, fins i tot, el futur del planeta. La transició cap al vehicle de zero emissions és un d'aquests reptes, i està succeint davant dels nostres ulls. En aquest cas, ja hi ha un marc temporal definit, atès que la Comissió va aprovar el cessament de les vendes de vehicles amb motor de combustió a partir de l'any 2035. Ara cal fer-se la pregunta: com s'afronta aquest repte?
Com accelerar la implementació del vehicle elèctric?
El primer és entendre quina és l'arrel dels diferents problemes afrontats en l'electrificació del parc automobilístic, ja que cal intentar desmuntar aquests problemes com si de matrioixques (nines russes) es tractés. Cal comprendre que molts d'aquests problemes estan entrellaçats i, com si fos una complexa maquinària, cal aconseguir que totes les parts es moguin de manera adequada per avançar en aquest procés.
Dit això, centrem-nos en les dues barreres principals que hi ha actualment, i l'enderrocament de les quals acceleraria considerablement aquesta transició: el preu del vehicle elèctric i la infraestructura de recàrrega.
La clau del preu: actualitzar la fiscalitat
A l'espera que apareguin en el mercat opcions més assequibles, els cotxes elèctrics continuen requerint per part del comprador un desemborsament inicial notablement més gran en comparació amb els vehicles de combustió. És veritat que aquest desemborsament és més fàcil d'escometre per als ciutadans de països amb rendes més altes; no obstant això, si ens fixem en els nostres veïns portuguesos, país on el PIB és més baix, podrem veure que el percentatge de matriculacions de vehicles elèctrics dobla el d'Espanya.
La clau rau en la fiscalitat, i mostra clarament com aquesta pot condicionar el mercat. Moltes de les mesures implementades en aquell país estan dirigides a les flotes corporatives, ja que les empreses disposen del múscul financer necessari per afrontar el pagament inicial. Com que el cost total de la propietat és favorable al vehicle elèctric i disposen d'una fiscalitat avantatjosa per als que escullin aquesta opció, no és estrany que cada vegada més empreses portugueses es decideixin per cotxes de zero emissions.
Així mateix, els vehicles d'empresa amb prou feines romanen quatre anys de mitjana amb el seu primer usuari, a la fi dels quals acaben en el mercat d'ocasió, en què es poden adquirir a un preu més baix, donant així la possibilitat d'adquirir un vehicle de zero emissions a una major part de la població.
Malauradament, Espanya disposa d'una normativa fiscal obsoleta, que, en molts casos, no premia de cap manera l'elecció d'un vehicle menys contaminant ni penalitza el contrari. A tall d'exemple, la normativa de l'impost de matriculació i els valors d'emissions que en defineixen la quantia daten de l'any 2007. Dit d'una altra manera, aquesta regulació té 16 anys, més o menys l'edat mitjana dels vehicles a Espanya. Així doncs, no hem d'esperar un parc automobilístic modern sense una fiscalitat d'acord amb els temps que corren.
Apostar pel desenvolupament de la infraestructura de recàrrega des de la regulació
Però cal ser honestos amb nosaltres mateixos: ningú no estaria entusiasmat a desemborsar els seus diners en una cosa que resulti més problemàtica a l'hora de fer-la servir. Això ens porta al segon punt: la infraestructura de recàrrega. Tots estaran d'acord que el confort de conducció dels vehicles elèctrics supera àmpliament el dels vehicles de combustió; no obstant això, el confort general d'ús d'aquests cotxes depèn en l'actualitat de la disponibilitat de punts de recàrrega a la zona (o al llarg de la ruta) on es circularà.
Fa amb prou feines unes setmanes es va aprovar el Reglament europeu per a la infraestructura de combustibles alternatius (AFIR), la qual cosa, sumada a les mesures recents aprovades pel Govern espanyol adreçades a agilitar el procés de desplegament de punts de càrrega, suposarà sens dubte un avenç per al desenvolupament de la infraestructura.
Però estaríem equivocats si penséssim que amb això se solucionen tots els problemes. Actualment continua sent necessari un pla a escala nacional (a semblança del que ha fet Alemanya) per afrontar aquest repte, tenint també en compte la situació demogràfica, l'extensió i l'orografia d'Espanya.
I no menys important: no cal estancar-se una vegada aprovada una legislació o normativa, ja que la seva implementació és igual d'important.
Una oportunitat per a Espanya: la seva experiència industrial i potencial renovable
No obstant això, no vull centrar-me només en el negatiu. També hi ha lloc per a les oportunitats que brinda aquest canvi. Actualment Espanya és el segon país productor d'automòbils d'Europa, cosa que, tot i que no garanteix res, sí que dona l'avantatge competitiu de l'experiència, clau a l'hora d'establir on es produeixen els nous models i la indústria que envolta el cotxe elèctric. Això es tradueix directament en llocs de treball: fabricació, instal·lació i manteniment de carregadors, fabricació i processament de bateries, i un llarg etcètera.
Això, sumat al potencial de què disposa Espanya al voltant de l'energia renovable, ens fa pensar que hi ha molt a guanyar. No hi ha dubte que és possible posicionar el país com un líder de la mobilitat elèctrica. Tanmateix, cal tenir en compte que cada vegada hi ha més actors en joc, més candidats a endur-se un tros d'aquest pastís.
M'agradaria acabar, igual que vaig començar, dient que de vegades els canvis que es duguin a terme definiran el futur d'una empresa o d'un país. Però aquesta transformació s'ha de consumar, ja que només amb plans i promeses no n'hi ha prou. Cal fer un pas endavant, perquè, si no, un dia ens despertarem i ens adonarem que ja és massa tard.
Contingut relacionat


Com seran els cotxes elèctrics en el futur

Quin va ser el primer cotxe elèctric del mercat?

Electrificació: salt al buit o futur pròxim?

Els avions elèctrics transformen la mobilitat aèria
