Història
Si prefieres ver la web siempre en español, haz click aquí.
7 marcç 2025
10 invents de dones pioneres que van fer història
Moltes dones van desenvolupar invents que han canviat la nostra manera de viure, des de la calefacció central fins als llibres electrònics. Tot i això, les seves contribucions han estat ignorades o s'han atribuït a altres. Coneix deu dones pioneres, els invents de les quals van marcar un abans i un després en la tecnologia i la societat.
Al llarg de la història, les dones han estat les creadores de molts dels avenços tecnològics que avui donem per fets.
Tot i això, molts dels seus èxits han passat desapercebuts o han estat eclipsats per figures més conegudes. No han tingut el reconeixement que mereixen. Qui són? Com les ubiquem en una línia del temps? Ho descobrim tot!
Us ensenyem què ens ha aportat cadascun dels invents d'aquestes dones. Des de sistemes de calefacció fins a innovacions a la intel·ligència artificial, aquestes inventores mereixen més reconeixement.
Mujeres que inventaron el futuro
1919 - Alice H. Parker
Patentó un sistema de calefacción a gas, pionero en calefacción central.1925 - Florence Lawrence
Sentó las bases de los actuales intermitentes y luces traseras de los automóviles.1942 - Hedy Lamarr
Desarrolló una tecnología clave en las comunicaciones inalámbricas modernas, como WiFi o GPS.1949 - Ángela Ruiz Robles
Patentó un dispositivo mecánico de lectura, precursor del E-Book moderno.1952 - Ada Lovelace (precursora) / Grace Hopper
Ada Lovelace fue pionera en el lenguaje de programación en el siglo XIX y Grace Hopper creó el primer compilador.1969 - Marie Van Brittan Brown
Patentó un sistema de videovigilancia para hogares.2001 - Nancy Sottos
Pionera en materiales autorreparables, una revolución para la construcción, la industria aeroespacial o la ingeniería de materiales.2009 - Esther Takeuchi
Mejoró la durabilidad de las baterías de litio usadas en los marcapasos.2010 - Fei-Fei Li y Joy Buolamwini
Desempeñaron un papel esencial en la mejora de la tecnología de reconocimiento facial.2015 - Mary Lou Jepsen
Figura clave en realidad virtual, en 2015 lideró el proyecto Oculus Rift.
Alice H. Parker: calefacció central (1919)
En una època en què escalfar una casa depenia de l'ús de llenya i carbó, Alice H. Parker va desenvolupar el 1919 un nou sistema de calefacció per caldera de gas natural.
El seu innovador disseny incloïa un sistema individual de control: permetia distribuir la calor de manera uniforme a diferents habitacions, millorant l'eficiència energètica i reduint la contaminació dins de la llar.
La seva patent és considerada pionera en els sistemes de calefacció moderns, però, com moltes innovacions creades per dones en la seva època, no va rebre el degut reconeixement.
No obstant això, la seva idea va ser clau per al desenvolupament dels sistemes de calefacció més avançats que avui es troben en edificis de tot el món. Malgrat les barreres de gènere i racials a les que es va enfrontar per ser una dona negra, Parker va deixar un llegat indeleble al camp de la climatització.
Alice H. Parker (1895 - Estados Unidos) Imagen: Robaire Company.
Florence Lawrence: intermitents i llums posteriors (1914)
Florence Lawrence va ser una de les primeres estrelles del cinema mut, però el seu impacte va molt més enllà del setè art.
Apassionada de la indústria de l'automòbil, el 1914, va idear un sistema de senyals automàtics per als cotxes. Mitjançant un botó activava una mena de braços instal·lats als para-xocs que indicaven la direcció que prendria el cotxe i el senyal de fre, establint les bases dels actuals intermitents i llums posteriors.
Ho va patentar el 1925 i la seva invenció va sorgir de la necessitat de millorar la seguretat vial en un moment en què els cotxes començaven a popularitzar-se.
Malgrat el seu enginy, mai no va patentar el seu invent, cosa que va portar que altres ho explotessin sense reconèixer la seva autoria.
Hedy Lamarr: tecnologies de comunicació sense fils (1942)
Hedy Lamarr va ser una altra actriu de Hollywood amb una ment brillant per a la tecnologia. Durant la Segona Guerra Mundial, juntament amb el compositor George Antheil, va desenvolupar una tecnologia d'"espectre eixamplat", un sistema de comunicació segura que impedia la detecció de torpedes teledirigits.
Tot i que en aquell moment la seva invenció no va ser utilitzada per l'exèrcit, aquesta tecnologia es va convertir en la base de les comunicacions sense fils modernes, com ara les tecnologies Wi -FI, Bluetooth i GPS.
Lamarr mai no va rebre beneficis econòmics pel seu descobriment i només dècades després es va reconèixer la seva contribució al món de la tecnologia. La seva història és un clar exemple de com el talent de les dones a la ciència ha estat infravalorat i, en molts casos, oblidat durant anys.
Ángela Ruiz Robles: llibre electrònic (1949)
Abans del Kindle i els llibres electrònics, el 1949, l’espanyola Ángela Ruiz Robles va patentar l’"enciclopèdia mecànica", un dispositiu dissenyat per reduir el pes dels llibres escolars i facilitar l'aprenentatge interactiu.
El seu disseny incloïa bobines amb contingut intercanviable i una estructura que permetia mostrar textos de manera més dinàmica. El seu objectiu: “innovar en l'ensenyament perquè fos més intuïtiu, aconseguir el màxim de coneixements amb un mínim esforç i adaptar el llibre al progrés tecnològic”.
Tot i que el seu invent no es va arribar a fabricar massivament, va establir les bases de la revolució digital a l'educació.
Ángela Ruiz Robles (1895 - España) Imagen: 11F.
Ada Lovelace i Grace Hopper: programació informàtica (1952)
Ada Lovelace és reconeguda com a la primera programadora de la història. Al segle XIX, va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny de la Màquina Analítica i va escriure el primer algorisme de la història.
Això permetria a la màquina executar una sèrie d'accions de forma repetida, cosa que es coneix en informàtica com a “bucle”. Una visió revolucionària per a la seva època!
Més d'un segle després, Grace Hopper va prendre aquest llegat i el va portar al següent nivell. Coneguda com la primera dona 'hacker' de la història, va desenvolupar el primer compilador de la història, el que va permetre traduir un codi escrit en llenguatge de programació a un altre llenguatge.
Hopper també va ser responsable compartida del llenguatge de programació COBOL, que encara s’utilitza en sistemes de negocis i bancaris. El seu impacte a la informàtica moderna és inqüestionable.
Marie Van Brittan Brown: càmeres de videovigilància (1969)
Preocupada per la seguretat a casa seva, Marie Van Brittan Brown va dissenyar el 1969 un sistema de circuit tancat de televisió amb monitoratge remot.
La seva invenció consistia en una càmera connectada a una pantalla i un sistema de comunicació bidireccional, permetent als propietaris vigilar casa des de qualsevol lloc.
La seva idea va ser precursora dels moderns sistemes de videovigilància utilitzats en llars i negocis de tot el món.
Nancy Sottos: materials autoreparables (2001)
Nancy Sottos, professora d'enginyeria, és coneguda pel seu treball al desenvolupament de materials polimèrics autoreparables. Aquests materials tenen la capacitat de reparar-se a si mateixos després de patir danys, cosa que ha revolucionat les indústries de la construcció i la fabricació.
El seu treball té aplicacions a la construcció, la indústria aeroespacial i l'enginyeria de materials. Els avenços en aquest camp podrien reduir la necessitat de manteniment i augmentar la durabilitat de les infraestructures clau.
Esther Takeuchi: bateria de liti millorada (2009)
Esther Takeuchi va revolucionar la tecnologia mèdica amb les seves bateries de liti millorades, utilitzades en desfibril·ladors implantables. El treball va permetre augmentar la durabilitat d'aquests dispositius.
Amb més de 140 patents, el seu impacte en la medicina i la tecnologia d’emmagatzematge d’energia és innegable i la seva investigació segueix sent crucial per avançar en la tecnologia de bateries i l’energia renovable.
Fei-Fei Li i Joy Buolamwini: tecnologies de reconeixement facial (2010)
Fei-Fei Li i Joy Buolamwini han estat fonamentals en l’avanç de la intel·ligència artificial, especialment pel que fa al reconeixement facial. Li ha contribuït al desenvolupament de models d'IA més precisos, mentre que Buolamwini ha advocat per l'ètica en l'ús d'aquesta tecnologia.
Mary Lou Jepsen: Oculus Rift (2015)
La realitat virtual va fer un gran salt gràcies a Mary Lou Jepsen, experta en tecnologies de visualització. El seu treball va ser clau en el desenvolupament de les pantalles d'alta resolució que van millorar la qualitat i la immersió de l’Oculus Rift.
L’Oculus Rift és un casc de realitat virtual llançat el 2015 per Oculus VR (ara part de Meta). Va ser un dels primers dispositius a popularitzar la realitat virtual, oferint una experiència envoltant gràcies al seu avançat sistema de seguiment i a pantalles d'alta qualitat. La contribució de Jepsen va ajudar a fer de la realitat virtual una tecnologia més realista i accessible.
Calefacció, intermitents, llibres electrònics, càmeres de seguretat... Sovint, les seves contribucions han estat ignorades o minimitzades, però avui més que mai és important reconèixer la seva feina.
El seu llegat ens serveix per entendre com la innovació femenina ha donat forma al món modern.
