
Veure-ho sempre en català
Veure-ho sempre en català
Ja hem parlat aquí en més d'una ocasió del concepte indústria 4.0 i de la seva importància al panorama energètic actual (sense anar més lluny, va ser l'eix del Hackathon Industry, celebrat l'any 2015). El terme, encunyat l'any 2011 a la Hannover Messe (la fira industrial més gran del món), significa més o menys que la humanitat es troba als llindars d'una quarta revolució industrial, la qual tornarà a posar de potes enlaire les nostres societats, tal com ja va passar amb les seves predecessores, i que, sens dubte, se centrarà en la transformació digital; noves tecnologies que ens faran la vida més fàcil, però que també ens presentaran nous desafiaments.
Doncs bé, al llarg d'una sèrie de publicacions, us volem parlar de les tres revolucions industrials que ha viscut l'ésser humà durant els últims segles i de les innovacions que van portar, amb la idea de culminar la sèrie amb un article centrat en la indústria 4.0: Què és, quines són les seves característiques principals i quin tipus d'avantatges podria aportar-nos.
Comencem, doncs, pel principi: la Primera Revolució Industrial.
Originada al Regne Unit cap a mitjans del segle XVIII, la Primera Revolució Industrial va ser un procés de transformació tecnològica (tot i que també social i econòmica) decisiu per a Europa, i més endavant, per a altres indrets del planeta. Durant aquest període, que va durar aproximadament vuitanta anys, la humanitat va viure una època d'avenços i innovacions que només es podia comparar fins aleshores amb el Neolític, és a dir, amb una època que es va produir més de cinc mil·lennis abans.
La industrialització europea ja havia començat al segle XVI, però diversos factors la van accelerar a Anglaterra: l'expansió del comerç, les millores agrícoles, l'augment de població (equivalent a més mà d'obra) o el desenvolupament de noves tecnologies van portar primer Gran Bretanya, i, després, tot Europa a contemplar com la seva economia, sostinguda principalment pel comerç i l'agricultura, es començava a bolcar en la indústria, amb l'ajuda de l'auge de les màquines. O dit d'una altra manera, aquesta revolució va suposar l'abandonament progressiu de les zones rurals i el sorgiment de les grans urbs, i la mecanització de molts treballs que abans eren manuals, gràcies a innovacions molt disruptives.
Aquests esdeveniments van tenir al món un efecte immens i molt poderós que es va traduir, entre altres coses, en l'enriquiment de tots els països implicats. Això va provocar l'auge de la propietat privada, el reforç dels bancs, la creació del lliure mercat i, en última instància, el naixement d'un concepte molt vigent al nostre segle: el capitalisme.
Tal com hem comentat, durant aquesta etapa de canvis transcendentals, que va representar una ruptura amb l'ordre establert al llarg de molts segles, l'ésser humà va assistir a la irrupció de tecnologies i invents nous desenvolupats per veritables visionaris que van afavorir el boom tecnològic dels temps convulsos que es vivien. Hi va haver, sens dubte, dos sectors que es van veure més afectats que la resta: el tèxtil i el dels transports. Us expliquem les principals innovacions que els van impulsar.
La tèxtil va ser la primera indústria a desenvolupar-se. Al Regne Unit, la producció de tela era ja llavors una activitat econòmica molt important, però a nivell artesanal. Després de la revolució, es van començar a construir grans fàbriques tèxtils, en gran mesura gràcies a alguns invents molt innovadors.
Un d'ells va ser la primera màquina de filar multibobina, dissenyada pel britànic James Hargreaves el 1764 i batejada com a Jenny. El seu desenvolupament va suposar un gran avenç en el sector tèxtil, ja que la demanda creixent de la indústria no podia ser coberta per màquines d'una sola bobina; la de Hargreaves comptava amb vuit carrets, girats per una gran roda. La màquina es va convertir en un dels símbols de la Revolució Industrial, tot i que el seu creador es va haver d'enfrontar als perillosos ludites, un moviment format per artesans anglesos en contra de les noves tecnologies. Més endavant, Samuel Crompton va perfeccionar la idea de Hargreaves dissenyant el seu spinning-mule, una versió millorada de la Jenny.
Un altre és la famosa Water Frame, patentada per Richard Arkwright -també oriünd del Regne Unit-, una màquina especialitzada a cardar cotó. Presentada el 1769, aquesta filadora mecànica fabricava el fil de millor qualitat de tot el país, superior fins i tot al de la Jenny. Arkwright, que es va enriquir gràcies a aquest invent, també va patentar el primer teler mecànic, el qual, a partir del 1789, es va aprofitar de la màquina de vapor per millorar el seu rendiment (abans funcionava amb energia hidràulica).
Tot i que ja vam parlar aquí de la màquina de vapor fa un cert temps, hi tornarem a dedicar unes línies per la importància vital que va tenir a la Primera Revolució Industrial. La seva creació s'atribueix a l'enginyer escocès James Watt, que es va basar en els dissenys d'una màquina de vapor atmosfèrica ideada per Thomas Newcomen a principis del segle XVIII. L'invent de Watt va ser clau per a la fi de l'agricultura com el nostre mitjà principal de vida i va revolucionar completament el transport de persones i mercaderies.
Gràcies a la màquina de Watt, el 1783, un enginyer francès, el marquès de Jouffroy D’Abbans, va avarar al riu Saona el primer vaixell de vapor, el Pyroscaphe. Arran d'aquesta fita, altres innovadors, com els nord-americans John Fitch o Robert Fulton, van dissenyar nous prototips que, un cop operatius, van significar un avenç mai abans vist en la navegació fluvial. Va ser cap a mitjans del segle XIX quan els vaixells de vapor van assolir el seu auge gràcies a l'ús de les calderes cilíndriques, heretades del ferrocarril.
És precisament d'aquest del qual volem parlar-vos a continuació. O, més en concret, de les innovadores locomotores que van sorgir després de la invenció de la màquina de vapor. Precisament va ser John Watt el primer que en va patentar una el 1769, tot i que es deu a l'enginyer i inventor anglès Richard Trevithick la construcció de la primera locomotora de vapor el 1804. Malauradament, els rails del ferrocarril no suportaven el seu pes i se'n va descartar l'ús. Un altre enginyer anglès, John Blenkinsop, basant-se en els treballs anteriors sobre aquest tipus de màquines, va patentar el 1811 un innovador sistema de vies, anomenat "de cremallera", cosa que va conduir finalment a la creació d'una nova locomotora de vapor, batejada com a Salamanca, a mans de Matthew Murray, la qual va començar a transportar carbó de Middleton a Leeds el 1812. Uns anys després, George Stephenson, enginyer britànic conegut com "el pare dels ferrocarrils", va construir les primeres línies ferroviàries públiques que feien servir locomotores a vapor i va canviar per sempre el sector dels transports a Europa i, més tard, a tot el món.
Pel que fa al sector de l'energia, que és el que més ens incumbeix en aquest blog, encara va haver d'esperar alguns anys per contemplar l'espectacular auge de l'electricitat. Tot i que sí que és cert que amb la Primera Revolució Industrial també va experimentar alguns canvis rellevants. Per exemple, un augment considerable en l'ús del carbó mineral, en detriment del vegetal, a causa del seu major poder energètic. El carbó va ser essencial en el desenvolupament de la revolució industrial, ja que era el combustible que utilitzava la màquina de vapor dissenyada per Watt.