Futur
T'imagines anar a la compra acompanyat per algú inexistent que comprèn les teves emocions?
Els androides ja no són imaginaris: observen, aprenen i conviuen amb nosaltres.
Un androide és un robot dissenyat per semblar-se als humans, tant en aparença com en la manera de comunicar-se. El seu propòsit va més enllà de fer tasques: cerca fer-ho amb naturalitat, expressivitat i empatia.
Gràcies als avanços en intel·ligència artificial, els androides poden mantenir converses reals, reconèixer rostres i interpretar emocions humanes.
Per exemple, l'androide Sophia de l'empresa Hanson Robotics, és capaç de participar en conferències, reconèixer expressions facials i parlar de manera fluida amb persones.
Ameca, d'Engineered Arts, és un robot humanoide dissenyat amb gestos i microexpressions que imiten les dels humans.
Són la fusió entre l'enginyeria i l'emoció. Però els androides són robots? O els robots són androides?
Androides vs. robots: les diferències clau
Encara que tot androide és un robot, no tots els robots són androides.
Els robots tradicionals compleixen tasques específiques com acoblar peces, netejar sòls o automatitzar processos. Busquen ser eficients.
Els androides imiten gestos, expressions i comportaments humans. La seva estructura combina mecànica avançada, sensors de moviment, visió computacional i programari cognitiu capaç d'interpretar l'entorn i respondre de manera coherent.
Un experiment realitzat l'any 2018 a la Universitat d'Osaka, va mostrar que la interacció entre els humans i un robot humanoide va ser més efectiva per augmentar l'empatia dels participants que amb un robot tradicional.
L'origen dels androides: de somnis mecànics a la intel·ligència artificial
La fascinació per construir màquines amb aparença humana té segles d'història.
En el segle XVIII, rellotgers i inventors van crear autòmats capaços d'escriure, pintar o tocar instruments. Eren els primers intents de donar vida al metall i a l'engranatge.
Amb l'arribada del segle XX, el somni va començar a fer-se realitat.
Els primers robots humanoides van sorgir en laboratoris pel·lícules, donant lloc a un imaginari col·lectiu. Des de Metròpolis (1927) fins a Star Wars, els androides es van convertir en símbols de progrés i dilemes ètics.
El canvi radical va arribar amb la intel·ligència artificial i l'aprenentatge automàtic. Els androides van deixar de ser mecanismes programats i es van convertir en sistemes que aprenen, s'adapten i es comuniquen amb l'entorn.
Els models que van marcar una era
Exemples com Sophia o Ameca representen el present d'aquesta evolució: rostres hiperrealistes, converses naturals i microexpressions capaces de provocar empatia. Però no són els únics.
- Geminoid HI-1 i Geminoid F. Rèpliques humanes gairebé idèntiques als seus creadors, usades en experiments sobre empatia, telepresència i percepció social.
- Erica. Desenvolupada com a “presentadora androide”. Pot mantenir converses naturals gràcies a l'aprenentatge automàtic. Ha presentat programes de televisió al Japó.
- Nadine. Androide social amb memòria, reconeixement facial i emocions bàsiques. Dissenyada com a assistent i acompanyant.
En 2025, la Xina va continuar sorprenent el món amb IRON, el robot humanoide hiperrealista de Xpeng Motors, presentat en l'AI Day de Guangzhou.
El seu aspecte era tan real que els enginyers van haver d'obrir-lo en directe per a demostrar que no hi havia una persona dins. Amb una estructura biònica inspirada en el cos humà, columna vertebral flexible, músculs artificials i pell sintètica, IRON pot realitzar gestos naturals i transmetre calidesa al tacte.
L'androide incorpora tres xips d'intel·ligència artificial que li atorguen una potència combinada de 2.250 bilions d'operacions per segon, cosa que li permet reaccionar en temps real amb moviments fluids i precisos.
Per a què serveixen els androides?
Els androides han passat del laboratori al món quotidià. El seu paper s'expandeix en sectors com l'educació, la medicina o l'entreteniment.
En l'educació i la recerca
En aules i universitats, els androides ensenyen programació, robòtica i empatia social.
En laboratoris, serveixen com a models experimentals per analitzar la interacció humà‑màquina, cosa que permet que la tecnologia aprengui de la psicologia i viceversa.
En la medicina i la cura de persones
En hospitals i residències, els androides ajuden en rehabilitació, assistència personalitzada i acompanyament emocional.
Alguns incorporen sensors capaços de detectar variacions en l'estat d'ànim o nivells d'estrès, convertint-los en aliats de la salut emocional i física.
En l'entreteniment i la cultura
Els androides protagonitzen exposicions, espectacles i projectes artístics que exploren els límits entre l'humà i el tecnològic.
Cada gest, cada paraula, és el resultat d'una coreografia precisa entre codi, mecànica i emoció.
El futur dels androides
Més autonomia i realisme
El futur portarà androides amb intel·ligència emocional artificial, materials flexibles que imiten teixits humans i una comprensió més profunda del llenguatge natural. Entendran el context, la ironia, la intenció i l'emoció.
Ètica i convivència
L'avanç tecnològic planteja desafiaments ètics: privacitat, drets digitals i coexistència entre humans i màquines. La qüestió no serà si poden reemplaçar-nos, sinó com integrar-se sense erosionar el que ens fa humans.
Cap a una intel·ligència complementària
El futur ideal no és una societat dominada per androides, sinó una aliança entre intel·ligència humana i artificial. La tecnologia ha de servir per amplificar les nostres capacitats i reforçar la nostra empatia, no per substituir-la.
Els androides són el reflex més complex de la curiositat humana: màquines que busquen comprendre'ns a través de la imitació. Representen segles d'enginyeria, art i filosofia concentrats en un mateix propòsit: entendre què significa ser humà.
