Superintel·ligència artificial: les màquines superaran els humans?

La superintel·ligència artificial és un concepte teòric que, en cas de fer-se realitat, portaria canvis comparables a transformacions històriques com ara la Revolució Industrial o la digital. Segons el filòsof suec Nick Bostrom, autor del llibre Superintelligence: "el desenvolupament d'una superintel·ligència seria el darrer gran invent de la humanitat. Després d'això, les màquines s'encarregarien de la resta”. 

El cinema i la literatura han imaginat escenaris on la intel·ligència artificial es torna incontrolable, com a la pel·lícula Terminator (1984), on una IA amenaça la humanitat. Encara estem molt lluny d'aquest exemple, però la ficció ens convida a reflexionar sobre l'impacte de la tecnologia a la nostra societat. Per parlar de superintel·ligència artificial hem de partir des de l'inici, la intel·ligència artificial.

Què és la intel·ligència artificial?

És la capacitat de les màquines per realitzar tasques que requereixen intel·ligència humana. Podeu anar des de quelcom senzill, com una cerca, fins a sistemes complexos, com assistents virtuals capaços de mantenir una conversa fluida. 

La IA, més enllà d'imitar la intel·ligència humana, desenvolupa noves formes de pensament i pren decisions basades en la lògica de les dades. Per exemple, els sistemes d'aprenentatge profund (deep learning) detecten grans volums de dades que els éssers humans poden no percebre. Aquest avenç planteja la possibilitat que la IA no només imiti, sinó que complementi àrees on la percepció i l'anàlisi humana són limitades. 

Però no totes les IA funcionen de la mateixa manera. Vegem quins tipus hi ha i com es diferencien entre si. 

Tipus d'intel·ligència artificial i el seu potencial

1. Intel·ligència artificial feble o estreta: és la tecnologia que impulsa eines que molts de nosaltres fem servir diàriament, com els chatbots en serveis d'atenció al client, el reconeixement facial al mòbil o assistents de veu com Siri i Alexa. Està dissenyada per realitzar tasques concretes i repetitives, com ara processar dades o executar ordres, i les executa més ràpidament que els éssers humans. 

2. Intel·ligència artificial general: és el pas següent en l'evolució. A diferència de la feble, pot entendre, aprendre i realitzar qualsevol tasca com ho fem els éssers humans. Tot i que està encara en desenvolupament, es presenta com una fita revolucionària. 

3. Superintel·ligència Artificial (ASI, per ‘Artificial Super Intelligence’): en cas de desenvolupar-se, superaria l'intel·lecte humà. Encara que ara per ara només és una idea, la superintel·ligència artificial seria una màquina capaç de pensar i raonar. Fins i tot desenvoluparia sentiments! 

Aquesta aproximació ens porta a preguntar-nos, quins són els trets més específics de la superintel·ligència artificial? 

Què és la superintel·ligència artificial?

És una teoria en desenvolupament, però tot apunta que sobrepassaria les capacitats humanes en àrees complexes com ara la creativitat, la resolució de problemes i la presa de decisions. 

El concepte va ser popularitzat pel filòsof suec Nick Bostrom al seu llibre "Superintelligence: Paths, Dangers, Strategies”. Bostrom planteja que, una vegada una màquina arribi a la intel·ligència artificial general (AGI), podria millorar-se a si mateixa i evolucionar a un nivell de superintel·ligència (ASI, Artificial Superintelligence), per sobre de qualsevol capacitat humana. 

La seva arribada marcaria un abans i un després en la nostra manera d'entendre la tecnologia. Però, en què es diferencia de la intel·ligència artificial? 

Quines són les principals diferències entre IA i superintel·ligència artificial?

A primera vista, sembla que només és una versió més avançada de la IA, però va més enllà.< 

Autonomia i adaptabilitat

La IA tradicional necessita dades i programació per funcionar. Un sistema de reconeixement facial, per exemple, no es pot adaptar a un canvi en les condicions, tret que se'l torni a entrenar. La superintel·ligència aprenendria tota sola i s'adaptaria a nous entorns o desafiaments sense intervenció humana. 

Capacitat cognitiva

La superintel·ligència seria capaç d’entendre, raonar i resoldre problemes en tots els àmbits. 

Impacte a la societat 

La IA influeix en sectors com ara la salut, el transport o l'energia, però allò que la superintel·ligència aconseguiria és inimaginable, tindria capacitat d'aprendre. De fet, ja ho hem vist en algunes pel·lícules de ciència-ficció, com Transcendence (2014). A Transcendence s’explora un futur en què la intel·ligència artificial adquireix una capacitat infinita de processament i aprenentatge.

Encara que ara per ara només és una idea, la superintel·ligència artificial seria una màquina capaç de pensar i raonar. Fins i tot desenvoluparia sentiments!

Aquest escenari, de moment fantasiós, obre un debat ètic que ens porta a preguntar-nos quins són els riscos de l'ASI? 

Reptes i perills de la superintel·ligència artificial

Una de les pors més grans associades és que, un cop una màquina sigui més intel·ligent que nosaltres, perdríem el control sobre ella. Pot passar que una ASI prengui decisions per si mateixa i els seus objectius no estiguin alineats amb els nostres. 

Elon Musk, CEO de Tesla i SpaceX, ha advertit sobre aquest risc, suggerint que la IA representa "una amenaça existencial". A una entrevista, Musk va expressar la seva preocupació sobre que sense una regulació adequada, les màquines podrien prendre decisions contràries als interessos humans. 

I és cert que la seva implementació potser generarà desigualtats. Si només alguns governs tenen accés a aquesta tecnologia, controlarien grans sectors. 

Un altre aspecte que cal considerar és la presa de decisions. Una màquina seria més justa i ètica que un ésser humà? O es basaria en la lògica, sense tenir en compte els valors? 

Però no tot són riscs. No podem parlar de superintel·ligència artificial sense esmentar quins serien els seus beneficis. 

Possibles beneficis de la superintel·ligència artificial

Un dels beneficis més grans és la seva capacitat per abordar problemes globals com el canvi climàtic, la pobresa o malalties. Analitzarien quantitats massives de dades per trobar solucions innovadores i ràpides, permetent a la humanitat superar desafiaments que, fins ara, han estat inabordables. 

A medicina, biotecnologia i física seria revolucionari. Desenvoluparia nous tractaments mèdics, dissenyaria materials més resistents o ajudaria en la creació de noves tecnologies, accelerant el progrés humà a nivells que no hem vist mai. Però quan arribarien aquests avenços? 

Estem a prop d’arribar a la superintel·ligència artificial? 

Tot i que la superintel·ligència artificial encara és un concepte llunyà, alguns experts en IA argumenten que estem més a prop del que pensem. Empreses tecnològiques com OpenAI i DeepMind estan empenyent els límits de la IA actual. De fet, OpenAI confia que arribarà en menys de deu anys. 

En aquest sentit, la creació recent de models de llenguatge com GPT-4, que demostren una capacitat sorprenent per processar i generar llenguatge humà, representa un pas cap a la intel·ligència general.

No obstant això, per arribar a una veritable superintel·ligència, caldria un avenç en com les IA adquireixen coneixement i desenvolupen habilitats metacognitives: és a dir, la seva capacitat per aprendre a aprendre, adaptar-se i autoregular-se de forma autònoma. 

Yann LeCun, director d'IA a Meta, opina que encara estem lluny de crear sistemes que superin les capacitats humanes. Segons ell, l'avenç cap a una intel·ligència superior serà gradual i encara no hi ha models que ho permetin. 

Això sí, als tipus d'intel·ligència artificial hem vist que hi ha un pas intermedi abans d'arribar a la superintel·ligència: la IA general. Tot i que encara quedi temps per veure-la en acció, és crucial que ens preparem per fer front a l'impacte que tindrà aquest gran avenç a la humanitat.