Agrivoltaica: és possible combinar energia, sostenibilitat i ocupació?
Poden conviure panells solars i cultius? Quins avantatges presenten els parcs fotovoltaics per als municipis on s'instal·len? T'expliquem què és l'agrivoltaica i quins són els seus beneficis mediambientals i socioeconòmics.
Segons un estudi publicat per la revista Nature, si tan sols l'1 % de la superfície usada per a l'agricultura al planeta es combinés amb la producció d'energia solar, s'aconseguiria cobrir la totalitat de la demanda mundial d'electricitat.
Només aquesta dada ens dona una idea de la importància d'aplicar el sistema conegut com a agrovoltaica o agrivoltaica: la combinació de producció d'energia solar i agricultura. Es tracta d'integrar energia, sostenibilitat i ocupació. I contribuir a frenar el canvi climàtic.
Què és l'agrivoltaica?
L'agrivoltaica, també coneguda com a agrovoltaica o agrofotovoltaica, es caracteritza per aprofitar el mateix terreny tant per a la producció d'energia solar com per a la producció agrícola.
“Si tan sols l'1 % de la superfície usada per a l'agricultura es combinés amb la producció fotovoltaica, s'aconseguiria cobrir la totalitat de la demanda mundial d'electricitat”.
La instal·lació de les plantes solars en aquest tipus de superfícies fa que el sòl es conservi més humit i protegit de la llum directa del sol, la qual cosa provoca un ambient més propici per al desenvolupament de certes plantes.
A més, gràcies al procés de traspàs d'aigua dels cultius cap a l'ambient, es generen espais més beneficiosos per al funcionament de les plaques solars.
Tanmateix, els beneficis de l'agrivoltaica van més enllà de l'ús agrícola i la preservació de la biodiversitat: també es crea valor per a les comunitats locals, millorant l'accés a l'energia i proporcionant progrés social i econòmic.
Ocupació a les plantes fotovoltaiques
Governs de tot el món estan prioritzant el desenvolupament i la implantació de les energies renovables. No només per reduir les emissions i complir els objectius climàtics, sinó també pels beneficis socioeconòmics que aquests projectes comporten. A mesura que s'accelera la transició energètica, la creació de llocs de treball nous representa un benefici tangible que cada vegada provoca més interès per aquest procés de transformació.
Segons les dades extretes de les revisions anuals de l'Agència Internacional d'Energies Renovables (IRENA, per les sigles en anglès), la utilització a escala mundial d'energies renovables no ha deixat de créixer des del 2012. De fet, a l'últim informe anual del 2021 es van estimar almenys 12,7 milions de llocs de treball en aquest sector.
Si parlem dels llocs de treball a les plantes fotovoltaiques, aquest tipus d'energia és sens dubte el que està generant un nombre més gran d'ofertes de treball. De fet, d'aquests 12,7 milions, 4,29 milions són procedents de la fotovoltaica, seguida de la bioenergia i la hidroelèctrica.
En el cas d'Espanya, segons l'informe anual que elabora la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF), el 2021 la xifra de treballadors lligats al sector fotovoltaic va ser de 89.644. I, a més, es van generar més de 3 milions i mig d'euros en exportacions, un 23 % més que el 2020. La contribució directa de la fotovoltaica al PIB espanyol va ser de gairebé 5 milions d'euros.
Aquestes xifres són un reflex que la instal·lació fotovoltaica és una activitat generadora d'ingressos, sobretot al nostre país a causa de l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO), així com l'impost sobre activitats econòmiques (IAE) i l'impost sobre béns immobles de característiques especials (IBICE). La construcció d'un MW d'energia solar genera al voltant de 76.000 euros durant tota la vida útil de la planta al municipi on es localitza.
Projectes d'agrivoltaica
Tot i que l'agrivoltaica pot semblar una cosa nova, Adolf Goetzberger i Armin Zastrow van concebre aquesta tècnica el 1981. No obstant això, no va començar a popularitzar-se fins a la dècada passada.
Des d'Endesa, vam ser pioners en l'aplicació d'aquest concepte a Espanya a les nostres plantes de Valdecaballeros i Augusto a Extremadura, Totana a Múrcia i Las Corchas a Andalusia.
Per a cadascun d'aquests projectes agrivoltaics, seleccionem activitats específiques valorant factors com ara l'ecosistema, l'ús i el tipus de sòl, la disponibilitat dels recursos i les condicions climàtiques. Tot amb l'objectiu d'avaluar la viabilitat agronòmica i portar a terme projectes centrats en la recuperació, promoció i millora dels ecosistemes locals.
Més tard, les plantes de Los Naranjos i Las Corchas a Carmona (Sevilla) es van sumar a aquests projectes. Aquestes plantes sevillanes sumen més de 250.000 panells fotovoltaics que estan acollint projectes de creació de valor compartit molt necessaris per continuar impulsant l'ocupació i la sostenibilitat en les comunitats locals. Un dels més reconeguts és l'apiari solar.
El darrer projecte que ja estem posant en marxa s'està desenvolupant a Andorra. S'hi planteja la hibridació de renovables solars i eòliques, l'emmagatzematge d'energia i el desenvolupament de projectes d'hidrogen verd per descarbonitzar les indústries de la zona. Aquest serà un projecte d'artesania social compost per múltiples iniciatives de negoci i iniciatives associatives-culturals.