Canvi climàtic
L’anterior cimera del clima, la COP 26 que es va celebrar el 2021 a Glasgow, va deixar molts temes sense tancar. Les seves promeses ens situaven en un escenari d’entre 1,8 i 2,4 graus centígrads d’escalfament, molt per damunt dels límits segurs per a la humanitat. A més, els països rics no van complir el seu compromís d’aportar 100.000 milions de dòlars anuals en finançament del clima per ajudar els països més vulnerables. Per això i més, la cimera 27 que se celebra el novembre del 2022 a Egipte té molta feina pendent. Els efectes de la crisi climàtica estan sent devastadors: un terç del Pakistan sota l’aigua, l’estiu més calorós d’Europa en 500 anys, més d’un milió de desplaçats per les pitjors inundacions que ha patit Nigèria, sequeres històriques a Europa i a la Banya d’Àfrica, incendis forestals catastròfics a Califòrnia… Tot això, només per citar-ne alguns exemples. La necessitat d’una acció climàtica decidida mai no ha estat més gran.
Tanmateix, i malgrat les fortíssimes pressions de la societat i de molts grups d’activistes, les perspectives no són bones. Egipte té una situació política molt poc favorable al diàleg social, les lluites pels drets humans es reprimeixen violentament i, a més, és un país poc procliu a reduir la dependència dels combustibles fòssils. Això se suma a l’actual escenari geopolític, energètic i econòmic al món, i a l’escassa representació de caps d’estat clau. No només hi falta Rússia, per raons evidents. S’ha convidat, per exemple, el nou president del Brasil, Lula da Silva, però a la pràctica el president continua sent el negacionista Jair Bolsonaro.
Els quatre aspectes que urgeixen després de l’anterior COP són:
1) L´ambigüitat sobre la ineludible i indispensable eliminació dels subsidis dels governs als combustibles fòssils.
2) Els ajuts als països pobres i vulnerables, un ajut xifrat en 100.000 milions de dòlars anuals i que no acaba de fer-se realitat.
3) La reforma de l’anomenat article 6, el relacionat amb el mercat d’emissions i que hem vist com els EUA proposaven mantenir, amb una oferta que els països com el seu poguessin continuar comprant drets d’emissió a tercers països, cosa que no ha convençut gairebé ningú ja que no resol eficaçment el problema del canvi climàtic i condiciona el desenvolupament dels països més pobres.
4) Desenvolupar un mecanisme que aconsegueixi una "mitigació general de les emissions globals" i no només les NDC, les emissions a escala nacional.
“La necessitat d’una acció climàtica decidida mai no ha estat més gran”.
Del que ningú no sembla parlar aquests dies és de l’elefant a l’habitació. Per reduir les emissions prou de pressa per complir els objectius de París i per revertir altres pressions ecològiques, les economies d’alts ingressos hauran de reduir dràsticament el seu ús de recursos energètics i materials. Aquesta reducció en l’ús de recursos és indispensable per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que, malgrat els acords i les estratègies nacionals i internacionals, no paren de créixer. Una fita molt difícil d’aconseguir si els països continuen perseguint el creixement econòmic i l’augment dels nivells de producció industrial com a objectius principals.
Els científics reconeixen cada vegada més la necessitat d’explorar vies alternatives al creixement, un concepte que s’anomena postcreixement i que implica un ineludible decreixement. Les recents crides a una transició al postcreixement s’han debatut en els principals informes del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), el panell de l’ONU sobre biodiversitat (IPBES) i l’Agència Europea del Medi Ambient. Hi ha quatre aspectes clau que contribueixen en aquesta transició tan ineludible com urgent: economia circular, eficiència energètica, energies renovables i electrificació general de processos clau com el transport. Però aquests quatre aspectes són insuficients per assolir els objectius de l’Acord de París i per mantenir-nos fins i tot a la zona de seguretat climàtica mínima dels 2 °C, ara que la meta dels 1,5 sembla ja inabastable. Aquests quatre aspectes no són objectius, com molts argumenten, sinó que són mitjans per facilitar un altre fi, el de la reducció significativa tant de la demanda com de la producció energètica. Per parlar en xifres orientatives, ens n’hem de plantejar una, molt superior a aquest 50 % al nord global i força inferior al sud global, als països en vies de desenvolupament.
“Hi ha quatre aspectes clau que contribueixen en aquesta transició tan ineludible com urgent: economia circular, eficiència energètica, energies renovables i electrificació”.
Els escenaris que limiten l’escalfament global a 1,5 °C descriuen grans transformacions en el subministrament d’energia i una demanda energètica cada vegada més gran. La demanda final d’energia mundial el 2050 s’ha de reduir al 40 % de la demanda energètica actual matemàticament. El repte és aconseguir-ho malgrat l’augment de la població, la renda i l’activitat. Un exercici de modelització d’avaluació integrada, mostra que els canvis en la quantitat i el tipus de serveis energètics impulsen el canvi estructural en els sectors de subministrament intermedi i ascendent (energia i ús del sòl). La reducció de la mida del sistema energètic mundial millora dràsticament la viabilitat d’una transformació de l’oferta amb baixes emissions de carboni. Aquest exercici compleix l’objectiu climàtic d’1,5 °C, així com molts objectius de desenvolupament sostenible, sense dependre de tecnologies d’emissions negatives. Tanmateix, la humanitat no segueix aquest rumb. L’estudi més detallat fins ara sobre el balanç de carboni global revela que ens allunyem cada dia més dels objectius de l’Acord de París. L’estudi ho deixa molt clar: les emissions continuen pujant. Per a la majoria de científics, ja hem perdut l’ocasió d’assolir l’objectiu d’1,5 °C. I a la COP 27 no se’n parla, o almenys no en aquests termes.
Els nous acords ens han d’assegurar no superar ara la línia vermella dels 2 °C, un últim límit a partir del qual els punts d’inflexió climàtics ens portarien a un clima caòtic i certament perillós. Establirem les bases perquè aquest límit dramàtic no se superi? Es donaran ajudes reals i significatives als països més vulnerables perquè mentre resolem el problema climàtic global ells puguin adaptar-se a aquests impactes del canvi climàtic que ja són aquí? La valentia i l’ambició no són presents a la COP27, o almenys no en grans dosis. Però diuen que l’esperança és l’últim que es perd.
Contingut relacionat
Canvi climàtic
COP28. El principi del final dels combustibles fòssils
Canvi climàtic
Comunicació ambiental: informar per conscienciar
Canvi climàtic
Estem preparats a Espanya per afrontar una sequera prolongada?
Canvi climàtic
Com pots reduir la teva petjada personal amb petits gestos
Canvi climàtic