{{article.category}}
{{article.title}}
La ciutat del dòlar
Tallers i planta desulfuradora, que treu el sofre del fum abans que surti per la xemeneia.
L'aparcament de Compostilla II, el complex de producció d'energia elèctrica a través del carbó ubicat a Cubillos del Sil, a Castella i Lleó, no té un buit lliure aquests dies. El desmantellament de la central tèrmica de 1.341 MW de potència, una de les més grans del país i tot un referent econòmic per a la comarca del Bierzo, genera un tràfec que recorda els anys en què entrava en el mercat a ple rendiment. Això va ser abans que s'endurís la normativa sobre emissions a l'atmosfera de gasos amb efecte d'hivernacle i que el preu d'emissió del CO2 es tornés prohibitiu.
El tancament de la infraestructura que s'aixeca sobre una plana a la cua del pantà de Bárcena té l'objectiu d'alliberar aquest sòl industrial perquè s'aprofiti per a altres projectes que generin oportunitats de futur a la zona. És el que es coneix com el pla Futur-e d'Endesa, que també comportarà el desenvolupament de potència renovable a l'entorn. En un despatx ampli de les oficines ens espera Emilio Ares, que és part de l'equip d'Endesa per executar aquest desmantellament. Ha tornat a casa seva, a Ponferrada, per a una tasca amb un gran pes sentimental. Hi conversem mentre recorrem els llocs de la central que van ser i que ja no són.
—Quan vaig llegir el número de "El llegat que serem" referent a la Central Tèrmica d'Andorra, a Terol, de seguida em va venir a la ment una imatge semblant a la que al·ludeix el protagonista i que jo ja tinc: la del meu avi entrant aquí amb una de les primeres peces de la turbina per a la construcció de Compostilla II i jo, amb aquesta mateixa peça de fons, en l'instant en què se l'emporten per continuar amb la demolició del complex. Tota la meva família és de Ponferrada i represento la tercera generació de treballadors d'Endesa. El meu avi va treballar a la companyia, el meu pare, el meu germà, els meus oncles… per la qual cosa, evidentment, aquesta no és una destinació més per a mi, és un encàrrec molt especial.
Detall de l'interior de l'antiga xemeneia del grup 3.
Vaig començar a treballar en aquesta central amb 18 anys en una empresa auxiliar d'Endesa i amb 20 ja formava part de la família d'Endesa. Primer al departament d'Enginyeria i ara fa 15 anys que soc a la UPOM (Unitat de Projectes, Obres i Muntatges), amb projectes fora de Ponferrada. He tornat als orígens per a aquest desmantellament. El meu avi havia emigrat també en la seva època i va tornar a Ponferrada per a la construcció de la central hidràulica de Bárcena. Era conductor de camió i va trobar així la seva primera feina a Endesa el 1944, quan l'empresa es va fundar aquí. I després el meu pare va començar amb 14 anys a l'escola d'aprenents, que era una mena de formació professional enfocada a una sortida laboral ja dins de la companyia, i es va jubilar amb 64 anys, amb 50 anys d'antiguitat, després d'haver exercit diferents funcions a Compostilla I i Compostilla II.
Aquest petit àlbum familiar l'he fet per il·lustrar la importància que ha tingut Endesa en la meva família, que és la importància que ha tingut i té en la major part dels qui som d'aquesta terra. El 2018 l'Ajuntament de Ponferrada va impulsar l'exposició Ponferrada, ciutat del dòlar, que és el sobrenom que se li va posar en la dècada de 1950 quan s'hi va produir un desenvolupament econòmic i social sense precedents. De sobte, es va convertir en la primera ciutat d'Espanya en creixement demogràfic i hi va haver moltíssima gent que va venir de fora (el 58 % de la població era nascuda fora del municipi), perquè es va generar una quantitat enorme de llocs de treball. Penso que això exemplifica d'una forma excel·lent la riquesa que s'estava donant en aquesta zona. I tot pivotava al voltant d'Endesa.
Nau de turbines Grup II.
Ara entrem en un altre cicle. Es tanca una etapa per convertir-nos a la producció d'energia mitjançant altres tecnologies i realment confio en el resultat del pla Futur-e per a la zona. Endesa sempre ha mostrat un compromís amb aquesta regió. Els vincles històrics són aclaparadors. El Bierzo és el quilòmetre 0 de la nostra empresa. I de la mateixa manera que s'ha buscat una sortida per als treballadors de la central, per a la gent de les empreses contractistes, estic convençut que es trobaran projectes prou importants per seguir donant oportunitats de futur a les generacions següents.
A nivell personal sempre he participat en grans projectes, com ara la construcció d'una central de cicle combinat amb 1.000 MW de potència instal·lada i 500 milions d'inversió, i quan em van cridar per participar en la demolició de Compostilla II vaig dir: "alguna cosa estic fent malament, estic baixant de nivell". Però quan hi vaig entrar, em vaig adonar que la gestió d'aquest tipus de projectes no és gens senzilla i està suposant un gran aprenentatge per mi.
Tremuges de carbó Grups I i II: on es dipositava el carbó abans d'enviar-lo als molins.
A la nostra unitat treballem amb proveïdors d'alt nivell de totes les parts del món i s'aprèn moltíssim. És el que més m'agrada de la meva feina. En els grans projectes, les empreses manen als millors i dels millors és impossible no aprendre. I en una demolició passa exactament el mateix, perquè una cosa que sembla molt simple a nivell d'enginyeria, potser des del punt de vista de seguretat laboral i mediambiental és un punt realment complex.
En el procés que hem finalitzat de demolició dels Grups 1 i 2, per exemple, la documentació que teníem, en ser la construcció dels anys 1950 i 1960, no era gaire completa i et trobaves amb imprevistos cada dia. Tot el que està a la vista és fàcil de valorar, però tot el que està amagat sempre et dona sorpreses. I així m'imagino el futur per a aquesta zona en els propers anys, un camí replet de sorpreses agradables.
Emilio Ares Bolado
Supervisor Projecte Demolició CT Compostilla II
Contingut relacionat
El llegat que serem
"El llegat que serem" és un reflex de la transició energètica justa a Espanya a través dels seus protagonistes.
Es tracta d'un projecte patrocinat per Endesa i creat pel fotògraf documental Álvaro Ybarra Zavala. Álvaro està sent testimoni del nostre procés de canvi, explicant, a través de les seves fotografies, les històries de les persones que veritablement són protagonistes d'aquest canvi.