Desenvolupament de la intel·ligència creativa a les organitzacions
El desenvolupament de la intel·ligència creativa en entorns professionals busca la transferència i l'aplicació d'idees en l'àmbit professional. Per a això cal tenir en compte les persones, els equips i la forma de treballar la creativitat per transformar-la en innovació.
Per Joaquín Monzó
Les persones i la seva intel·ligència creativa
El que sol passar a les organitzacions és que quan s'assisteix a una reunió creativa no s'aporta res de nou per la falta d'ús del pensament lateral dels membres que componen l'equip. Les reunions de brainstorming moltes vegades no són productives. El treballador no sap com posar en marxa el seu talent creatiu per solucionar problemes o donar resposta a reptes professionals. S'ha creat uns hàbits i unes formes de treballar que l'ajuden a ser eficient, però bloqueja el pensament lateral, el seu dia a dia s'ha convertit en el "dia de la marmota", sempre el mateix. Tenim una intel·ligència creativa que no fem servir ni aprofitem.
El primer de què hem d'adonar-nos és que la capacitat de tenir idees del cervell és infinita, fins ara hi havia un buit entre l'actitud davant la creativitat i la generació d'idees. És a dir, els treballadors volen tenir idees noves i diferents, es reuneixen per fer un brainstroming i sol passar que són les mateixes idees de sempre. Perquè això no passi i que qualsevol reunió creativa sigui diferent cal utilitzar el mètode de les cinc rutines que entrena la intel·ligència creativa per aprofitar tot el potencial creatiu que té el nostre cervell.
La neurociència ens ensenya que el cervell té una capacitat infinita de tenir idees i noves solucions als reptes del dia a dia. La neuroplasticitat ens ensenya que tots els dies el cervell busca noves connexions per desenvolupar tota la seva capacitat (al voltant de 1.500 noves connexions al dia). Basant-nos en la neuroplasticitat, els bancs d'idees que tenim al cervell poden créixer. El mètode de les cinc rutines aprofita aquesta capacitat per ampliar els nostres bancs d'idees i explotar tot el nostre potencial creatiu.
El mètode es basa en l'entrenament del pensament lateral per sortir de la zona de confort i tornar a fer connexions amb línies de pensament que, per falta d'ús, la "poda sinàptica" que es produeix al nostre cervell ha eliminat. I també, fer noves connexions amb noves línies de pensament i generar idees totalment innovadores i diferents d'aquelles a què estem acostumats.
Tots som creatius. La intel·ligència creativa no és un do; s'entrena i es desenvolupa. Estem acostumats a tenir idees per necessitat, però cal tenir-les per hàbit.
Els equips i les formes de treballar la creativitat
Com trobar idees i com desenvolupar-les dins de l'organització
Les empreses han de formar equips transversals d'alt rendiment orientats a la innovació i millora contínua, donant-los les eines i els mètodes necessaris.
Si el que volem és millorar el que ja estem fent (processos, formes de treballar en departaments o àrees, gestió de projectes, formes de treballar dins d'un equip, etc.) podem fer servir el Lean Manufacturing. Amb aquest mètode ens centrem a trobar les "mudes" i eliminar-les (les "mudes" són tot allò que no aporta valor al client).
Una altra manera de desenvolupar la innovació és a través de la generació d'idees i la utilització del mètode Lean Startup. És bo utilitzar-lo quan ja tenim idees i les volem desenvolupar. Consisteix a anar desenvolupant les idees a través d'hipòtesis i creant a poc a poc un producte mínim viable; a mesura que anem provant les hipòtesis i rebem feedback, millorem aquest producte mínim viable fins que considerem que ja està acabat i es pot desenvolupar i convertir en innovació.
També podem utilitzar el mètode Design Thinking; és el mètode més complet de tots, serveix per solucionar qualsevol problema o necessitat. Una primera fase es dedica a aprofundir en el coneixement del problema o necessitat i analitzar tota la informació que anem obtenint. Un cop acabada aquesta fase, es generen idees que solucionin el problema, es trien les més viables i es desenvolupen prototips de la idea per posar-los a prova. Amb els prototips anem creant un producte mínim viable igual que en el mètode Lean Startup (tingues en compte que els prototips en Design Thinking són les hipòtesis en Lean Startup). Un cop s'acaba el producte mínim viable, es comença a desenvolupar la idea per transformar-la en innovació.
Amb el mètode Design Thinking es poden utilitzar en paral·lel les altres tècniques o mètodes, per això és el més complet.
“Tots som creatius. La intel·ligència creativa no és un do; s'entrena i es desenvolupa”.
En les fases d'empatitzar amb el problema i definir podem utilitzar el Lean Manufacturing, en la fase d'idear podem utilitzar el mètode de les cinc rutines per tenir idees innovadores. I en la fase de prototipar i fer proves, podem utilitzar Lean Startup.
Un cop seleccionada la idea final, cal preparar la venda de la idea a la direcció. Aquesta venda ha d'incloure:
- Situació actual.
- Problemes.
- Solució (aquí és on aprofundeixo en la meva idea).
- Alineació estratègica.
- Viabilitat.
- Elaborem un Pecha Kucha complet que ens ajudi com a suport.
Quan ja tenim clara la idea que desenvoluparem i està aprovada per la direcció, s'ha de crear un equip creatiu per desenvolupar la innovació. Pot ser el mateix que ha generat i posat a prova la idea o un altre de nou, depèn dels recursos que es necessitin.
Aquests equips s'han de crear de la manera següent:
- Primer es busquen voluntaris.
- Si no hi ha voluntaris, per referències.
- Si no aconsegueixo formar l'equip per referències, aleshores per delegació.
Un cop format l'equip s'ha de fer un Agile Inception passant per tots els seus passos, amb la qual cosa aconseguim aclarir expectatives i que tots els membres de l'equip tinguem clar l'objectiu, l'abast, els possibles problemes, els riscos, etc. abans de començar a treballar.
Un cop acabat l'Agile Inception s'ha d'ampliar la visió del repte tenint clara la informació que es necessita per posar-nos en marxa i les possibles barreres que podem trobar i la seva solució.
Arriba el moment de començar: fem una reunió de planificació, cal saber totes les tasques que s'han de desenvolupar; comencem amb una tempesta d'idees de tasques per fer sense cap ordre, cada tasca es posa en una nota adhesiva, com més tasques hi hagi millor. Un cop conegudes totes les tasques que farem, les prioritzem i elaborem un panell Kanban, en què a la columna "To Do" anirien totes les tasques prioritzades per urgència (col·locant al capdamunt les primeres que s'han de realitzar i així successivament).
Seguidament es planifiquen els propers tres mesos; aquí s'introdueixen els sprints que desenvoluparem i la seva durada. El normal és que siguin sprints de 15 dies, podent arribar a un mes com a màxim.
Quan ja tenim clara la durada de cada sprint, decidim quines tasques farem en aquest sprint i formem una columna "To Do" de l'sprint.
Finalment, queda fixar les reunions o cerimònies Scrum; el primer és fixar les reunions de retrospectiva i després les reunions daily. En un equip d'innovació sol haver-hi una o dues reunions daily a la setmana com a màxim. En el cas de les retrospectives, una per sprint. Per completar les reunions o cerimònies Scrum és bo tenir una reunió d'OKR al mes, en la qual cal parlar només de resultats, del planejat, del progrés obtingut i dels problemes que hagin sorgit.
“Les empreses han de formar equips transversals d'alt rendiment orientats a la innovació i millora contínua, donant-los les eines i els mètodes necessaris”.
Aquesta és la manera correcta de treure profit de la intel·ligència creativa que hi ha dins de les organitzacions: aprofitant tot el talent creatiu dels treballadors, formant equips d'innovació i utilitzant el mètode correctament. Això comporta una sèrie d'avantatges a l'empresa, com ara:
- Desenvolupament de la cultura Kaizen en els equips. S'assoleix l'hàbit de tenir idees.
- Millora del compromís. Millora la satisfacció de l'empleat i genera consciència d'equip i orgull de pertinença.
- Millora de la comunicació, l'eficiència, la motivació i la col·laboració dins dels equips.
- Millora de l'experiència del client.
- El més important, augment de la productivitat, millor utilització dels recursos disponibles de forma més dinàmica i millora de la producció segons les prioritats que tinguin l'empresa i l'equip.
El desenvolupament de la intel·ligència creativa a les organitzacions és un element indispensable de qualsevol empresa; gràcies a ella han evolucionat les organitzacions i s'han desenvolupat els individus i els equips.