IA generativa: el nou motor de la geopolítica mundial

Soc Nacho de Pinedo, fundador d'ISDI —la primera escola de negoci digital del nostre país—, CEO, emprenedor i, sobretot, optimista digital. Ser optimista digital vol dir mirar les disrupcions tecnològiques amb els ulls d'un nen: com una aventura meravellosa on s'ha de jugar, descobrir, experimentar i, de vegades, ficar els dits a l'endoll per aprendre per prova i error. 

Crec profundament que la tecnologia ben gestionada millora la vida de les persones, democratitza oportunitats i obre espais extraordinaris de progrés. I la intel·ligència artificial és la gran disrupció que ens toca surfejar. Ja no és una promesa de futur: és als consells d'administració, a les converses polítiques, als mitjans, a les aules, a les reunions de direcció, als sopars familiars i fins i tot a les encícliques del Papa. 

Fem servir la IA, i punt. Però moltes vegades no ens fem les preguntes de fons: d'on ha sortit?, com funciona?, i quin impacte té? 

Una mica d'història: de Turing a ChatGPT 

El novembre de 2022 es va llançar ChatGPT, el gran herald de la IA generativa. La seva adopció va ser fulgurant: va aconseguir un milió d'usuaris en cinc dies i cent milions en només dos mesos. Instagram, per exemple, va necessitar més de dos anys per arribar a aquesta xifra. 

Però, el seu origen intel·lectual es remunta a Alan Turing, el matemàtic britànic que l'any 1950 va formular el famós Test de Turing per abordar una pregunta incòmoda: pot pensar una màquina? Des de llavors es va començar a obrir pas una idea revolucionària: la intel·ligència potser no era patrimoni exclusiu dels éssers humans. 

Després de la mort tràgica de Turing el 1954, la seva visió va continuar avançant. L'any 1956, al Dartmouth College, un grup de científics va encunyar el terme «intel·ligència artificial» amb una ambició fundacional: crear sistemes capaços de reproduir funcions cognitives humanes. 

Durant dècades, aquella promesa va avançar lentament, basada sobretot en regles programades. El gran salt va arribar amb el Machine Learning, quan les màquines van començar a aprendre patrons a partir de dades per classificar, recomanar o predir. Després, el Deep Learning va multiplicar aquesta capacitat mitjançant xarxes neuronals profundes, impulsades per més dades i més potència de càlcul. Ja no es tractava només de calcular més ràpidament, sinó de trobar i crear estratègies noves. 

La gran revolució que ens porta a la IA generativa arriba amb els Transformers, una arquitectura presentada l'any 2017 que va permetre als models processar millor el llenguatge natural. Sobre aquesta base neixen els grans models de llenguatge, o LLM: sistemes capaços de generar text, imatges, àudio, vídeo, codi o dissenys. GPT, Gemini, Claude, Llama, Grok, Mistral, Qwen, Ernie o DeepSeek són alguns dels models que sustenten aplicacions com ChatGPT, Copilot o Midjourney.

Per això la IA actual representa un canvi d'escala. Vam passar de màquines que obeïen regles a màquines que aprenien de dades; després, a sistemes capaços de reconèixer patrons complexos; i finalment, a models que interactuen amb nosaltres en llenguatge natural i col·laboren en tasques cognitives: escriure, programar, analitzar, resumir, dissenyar, investigar o prendre decisions. 

El nou tauler mundial: la geotecnologia es menja la geopolítica 

En un context ferotge de darwinisme tecnològic, empreses, professionals, exèrcits i països saben que no es poden quedar fora d'aquesta cursa. Si una organització no utilitza la IA, el seu competidor més proper probablement sí que ho farà. 

Per això la geopolítica s'està convertint en una cursa per controlar les tecnologies que sustenten la IA generativa. Estem vivint un moment en què el poder establert, els Estats Units, lluita per mantenir la seva hegemonia davant del gran poder emergent, la Xina, mentre Europa observa des d'un altre nivell. 

Qui controli la IA podrà projectar poder econòmic, polític i militar. I per aconseguir-ho calen diverses peces crítiques. 

• La primera són els processadors de nova generació. Els LLM necessiten una infraestructura física colossal. Les CPU tradicionals no són suficients. Calen GPU, unitats de processament gràfic capaces de dur a terme milions de càlculs en paral·lel. NVIDIA, empresa nord-americana, dissenya bona part dels xips més avançats, però la seva fabricació depèn en gran mesura de TSMC, a Taiwan. Per això Taiwan no és només una illa estratègica: és un dels cors industrials de la IA mundial. 

• La segona peça són les terres rares. 17 elements químics —com el neodimi, el praseodimi, el disprosi o el terbi— essencials per a telèfons intel·ligents, càmeres, motors elèctrics, aerogeneradors, drons, satèl·lits, robots, míssils guiats, avions de combat i sistemes de navegació. No són necessàriament escassos, però sí difícils, cars i contaminants d'extreure, separar i refinar. La Xina domina especialment aquests processos. Aquí hi ha el veritable coll d'ampolla. 

• La tercera peça són els models fundacionals. Són per a la IA el que els sistemes operatius van ser per a l'ordinador o el que el núvol va ser per a internet. El seu control està concentrat en les grans empreses tecnològiques. Els Estats Units lideren amb OpenAI, Microsoft, Google, Anthropic i Meta. La Xina avança amb Alibaba, Baidu, Tencent, ByteDance i DeepSeek. Europa té poques apostes globals, amb Mistral com a principal excepció. 

• La quarta peça són els centres de dades: enormes fàbriques de computació plenes de GPU, servidors, fibra òptica, sistemes elèctrics i refrigeració. Infraestructures físiques que consumeixen energia, aigua, sòl i connectivitat. Estan concentrades en pocs països, i Espanya té una oportunitat clara: espai, energies renovables, connectivitat per cables submarins i pertinença al marc jurídic europeu. 

• I la cinquena peça és l'energia. Sense energia no hi ha IA. L'Agència Internacional de l'Energia preveu que duplicarem l'electricitat necessària per alimentar els centres de dades l'any 2030. Això converteix l'electricitat en una variable geopolítica de primer nivell. Els països capaços d'oferir energia abundant, barata, estable i neta atrauran centres de dades, capacitat de computació i sobirania digital.

La lliçó és clara: la transició energètica i la transició a l'era de la IA són dues cares de la mateixa moneda. No hi haurà intel·ligència artificial sense una energia neta, eficient i segura que la sustenti. 

Ser optimistes digitals implica ser conscients i responsables del nostre paper protagonista a la construcció d'aquesta nova era.