Per què es considera Espanya una illa energètica?

Durant dècades, Espanya ha estat una illa energètica al mapa elèctric europeu. No per manca d'energia, sinó per tenir connexions insuficients: segons Red Eléctrica, la capacitat d'intercanvi amb França se situa al voltant dels 3 GW, fet que situa la ràtio d'interconnexió de la península Ibèrica amb la resta d'Europa en només un 2%, un valor que la UE considera insuficient.

T'expliquem tot el que necessites saber sobre les interconnexions elèctriques a Espanya i per què es considera una illa energètica.

Què significa ser una illa energètica?

Una illa energètica és un territori que té poques interconnexions elèctriques amb altres països o sistemes elèctrics veïns. El terme no fa referència a una illa geogràfica, sinó a un aïllament funcional.

I què són les interconnexions elèctriques? Són el conjunt de línies d'alta tensió i subestacions que permeten l'intercanvi d'electricitat entre països veïns, fet que proporciona més robustesa al sistema i una major seguretat de subministrament. 

Amb aquestes connexions, un sistema elèctric guanya força: pot recolzar-se en els seus veïns davant d'imprevistos, exportar els seus excedents quan produeix més del necessari i importar electricitat quan ho necessita. Sense aquestes connexions, funciona de manera més autònoma, cosa que pot limitar l'eficiència i la capacitat d'integrar-se en un mercat més ampli.

Per què Espanya és una illa energètica i quines interconnexions té?

Espanya està interconnectada elèctricament amb Portugal, amb el Marroc i amb la xarxa europea a través de França. Tanmateix, es considera una illa energètica per la seva escassa interconnexió amb Europa.

La connexió d'Espanya amb Portugal configura el sistema elèctric ibèric (MIBEL). El vincle amb el Marroc proporciona una connexió amb el nord d'Àfrica. Però la porta d'entrada al sistema elèctric continental passa per França, i és aquí on la capacitat d'intercanvi es considera insuficient en relació amb la dimensió del sistema espanyol.

Al seu torn, el sistema centreeuropeu està connectat amb els països nòrdics, l'est d'Europa i les illes britàniques, formant el sistema elèctric interconnectat més gran del món.

Les interconnexions entre sistemes elèctrics contribueixen a garantir la seguretat del subministrament, ja que milloren l'eficiència i la competitivitat dels mercats elèctrics i faciliten la integració de les energies renovables. Tanmateix, a Espanya no arribem al mínim recomanat per la Unió Europea. T'expliquem per què.

Per què estem per sota del mínim recomanat per la UE?

El Consell Europeu, en les seves conclusions dels dies 23 i 24 d'octubre de 2014, va acordar que la Comissió havia de prendre mesures urgents per garantir una ràtio mínima d'interconnexió elèctrica del 10% com a màxim l'any 2020. 

Posteriorment, la Comunicació de la Comissió del 23 de novembre de 2017 "Reforçar les xarxes energètiques d'Europa" va proposar elevar aquest objectiu al 15% per al 2030, és a dir, que la capacitat d'interconnexió de cada Estat membre ha d'equivaldre, com a mínim, a aquest percentatge de la seva potència instal·lada de generació. Espanya, per la seva posició geogràfica a l'extrem del continent i amb els Pirineus com a barrera natural, no ha assolit aquests llindars.

El que sí mostren les dades és que Espanya ja exporta més electricitat de la que importa. Segons l'Informe del Sistema Elèctric 2025 de REE, el país va tancar el 2025 com a exportador net d'electricitat per quart any consecutiu, acumulant 50 mesos seguits en aquesta situació. Durant el 2025 es van exportar 26.206 GWh i es van importar 13.202 GWh, fet que deixa un saldo net exportador de 13.004 GWh.

Per fronteres, l'intercanvi amb Portugal va ser exportador per setè any consecutiu, amb 9.184 GWh. Amb França, en canvi, el saldo va ser neutre: només 138 GWh en sentit importador. Amb el Marroc torna a ser exportador, per quart any consecutiu, amb un valor de 3.743 GWh.

Mesures perquè Espanya deixi de ser una illa energètica

A Espanya, el desenvolupament i manteniment de la xarxa de transport elèctric, incloses les interconnexions internacionals, és responsabilitat de Red Eléctrica, empresa del grup Redeia. 

Per reforçar les connexions internacionals, s'està construint una nova interconnexió amb França pel golf de Biscaia, amb entrada en servei prevista per al 2028. 

Amb 400 quilòmetres de longitud (300 dels quals submarins), serà la primera interconnexió submarina entre Espanya i França i gairebé duplicarà la capacitat d'intercanvi actual, de 2.800 a 5.000 MW. El projecte està catalogat com a Projecte d'Interès Comú per la UE.

Marc regulador europeu. El 10 de desembre de 2025, la Comissió Europea va presentar el "Paquet de Xarxes", un conjunt de propostes legislatives per impulsar el desenvolupament de les infraestructures necessàries per assolir els objectius climàtics i energètics de la UE. 

Entre les mesures hi ha la revisió del Reglament TEN-E i la iniciativa "Energy Highways", que busca crear autèntiques autopistes elèctriques a escala continental.

Aquests reforços en les interconnexions internacionals han d'anar en paral·lel a les inversions necessàries a la xarxa de transport a Espanya per abastir les demandes que apareixen aigües avall a les xarxes de distribució.

Actualment, hi ha una saturació a la xarxa elèctrica que impedeix cobrir tota la demanda i que té impacte en tots els sectors de l'economia. Electrificar la demanda permetria reduir la nostra dependència dels combustibles fòssils.

Quines conseqüències té ser una illa energètica en el preu de l'electricitat?

Una major capacitat d'interconnexió entre una regió exportadora i una d'importadora augmenta el comerç transfronterer d'electricitat: més oferta per al mercat importador i més demanda per a l'exportador. En ambdós casos, el sistema guanya en eficiència i els preus tendeixen a igualar-se entre països, reduint les diferències entre mercats.

En el cas d'Espanya, el desplegament de les energies renovables ha tingut un efecte clar sobre els preus. Segons l'Informe del Sistema Elèctric 2025 de REE, els preus del mercat majorista espanyol van ser els tercers més baixos d'Europa el 2025, només per darrere dels països nòrdics (Noruega, Suècia, Dinamarca, Finlàndia i els països bàltics) agrupats a Nord Pool (39,70 €/MWh) i França (61,07 €/MWh). Espanya, a més, va registrar el preu més baix del continent durant els mesos d'abril, maig i novembre.