
Verlo siempre en Español
Verlo siempre en Español
El món es troba en una situació d'emergència i els principals estudis científics i energètics inclouen l'energia nuclear en la senda per assolir la neutralitat climàtica el 2050.
Així, per exemple, l'informe "Future of Nuclear Energy in a Low-Carbon Environment", de Citi GPS, afirma que aquesta energia és una peça clau en la transició energètica per ser una font d'electricitat gestionable i amb baixes emissions de carboni.
En aquesta línia, l'energia nuclear ha estat inclosa en la Taxonomia europea com una activitat econòmica mediambientalment sostenible i, durant la COP 28 (Dubai, 2023), 22 països van signar un acord en què reconeixen el paper clau de l'energia nuclear per assolir les zero emissions netes el 2050 i es comprometen a triplicar la producció nuclear d'aquí al 2050.
Com que és una font amb un impacte climàtic reduït, sorgeix el dubte de si podem parlar de l'energia nuclear com un recurs renovable. Per trobar la resposta cal saber com es genera i si és un recurs il·limitat.
L'energia nuclear es produeix mitjançant la fissió d'àtoms d'urani, un procés que allibera calor per generar vapor i, per tant, electricitat. Aquesta forma de generació permet proporcionar electricitat les 24 hores del dia sense emetre gasos amb efecte d'hivernacle.
L'urani, la matèria primera necessària, en estat natural és un metall abundant del qual hi ha reserves per a molts anys, sent gairebé inesgotable. És el que reflecteix la 28a edició del Llibre vermell de l'urani, elaborat conjuntament per l'Agència d'Energia Nuclear de l'OCDE i l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica de les Nacions Unides:
"Les reserves són suficients per abastir la demanda. Sense incloure-hi les noves reserves de mineral que es descobreixin, hi ha prou urani per als propers 120 anys".
A més, és fàcilment emmagatzemable de manera segura i l'extracció es realitza a múltiples països. Aquesta diversitat d'orígens, juntament amb la seva densitat energètica i la capacitat per ser emmagatzemat de manera segura (és possible disposar en espais reduïts la matèria primera que permet la generació d'energia durant diversos anys), converteixen l'energia nuclear en una font de generació clau per a la seguretat del subministrament i la independència energètica, eliminant la dependència de països inestables i aïllant l'aprovisionament de crisis puntuals.
L'energia nuclear és una font d'energia neta que no contamina. Aleshores, per què neix el debat?
Les centrals nuclears tenen uns estàndards de seguretat d'operació i un alt grau de supervisió tant per part d'organismes nacionals (el Consell de Seguretat Nuclear és el principal regulador espanyol) com d'organismes internacionals.
El Programa d'Indicadors de Rendiment de la WANO (World Association of Nuclear Operators) dona suport a l'intercanvi d'experiències operatives mitjançant la recopilació de dades sobre el rendiment de les plantes nuclears en les àrees de seguretat i fiabilitat, i, pel que fa als seus indicadors, les centrals nuclears espanyoles es troben entre les més fiables i segures.
La densitat energètica del combustible nuclear és extremadament elevada respecte d'altres combustibles, la qual cosa significa que el combustible nuclear pot emmagatzemar o alliberar una quantitat més gran d'energia per unitat de massa o volum en comparació d'altres combustibles. Això és degut al fet que com més gran és la densitat energètica, més gran és la quantitat d'energia que té emmagatzemada.
Això fa que el volum de combustible utilitzat, i per tant la quantitat de residus d'alta activitat generada, sigui mínima en comparació de l'energia que generen. D'aquesta manera, el volum dels residus que les centrals elèctriques espanyoles haurien generat i generarien, en cas d'arribar a les dates previstes al Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC), seria d'aproximadament 11.400 m3, que equival aproximadament a 3,4 piscines olímpiques.
En termes tècnics, els residus nuclears es classifiquen segons el seu nivell d'activitat i la seva vida mitjana, la qual cosa permet dissenyar estratègies específiques per gestionar-los. Hi ha solucions tècniques per al condicionament de tots els residus nuclears generats en l'operació i el desmantellament de les centrals:
A més dels mètodes d'emmagatzematge, s'han desenvolupat tecnologies per al tractament i el reprocessament dels residus nuclears, per tal de reduir-ne el volum i la toxicitat, així com per recuperar materials valuosos per reutilitzar-los com a combustible nuclear, augmentant l'aprofitament energètic del combustible.
Això es pot fer amb els denominats reactors ràpids, amb experiència en operació a diferents països (França, Japó, Rússia, etc.), que permeten aprofitar el contingut energètic del combustible irradiat, passant del 5% d'aprofitament del contingut energètic dels reactors actuals a Espanya al 95%, amb la qual cosa s'incrementarien les reserves existents fins a convertir el combustible nuclear en una font quasi infinita.
En aquest escenari, l'energia nuclear es continua postulant com una font d'energia que presenta beneficis importants en la situació actual, entre els quals cal destacar:
Segons el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, hi ha 412 centrals nuclears en operació arreu del món, de les quals 5 se situen a Espanya. Tanmateix, el pla del Govern espanyol és diferent del d'altres països.
Estos siete reactores nucleares evitan cada año la emisión de más de 30 millones de toneladas de CO₂ a la atmósfera y producen más del 35% de la electricidad libre de emisiones.
En el mundo existen 246 reactores de más de 35 años en operación, de los cuales 191 tienen autorización para operar más allá de 40 años.
En los países occidentales se está extendiendo el periodo de vigencia de las licencias de operación de los reactores nucleares en operación. El caso más paradigmático es el de EEUU, con 90 reactores con licencia de operación a 60 años, y de los cuales casi la totalidad han pedido una nueva extensión de licencia hasta los 80 años (8 reactores ya lo tienen aprobado), y se está analizando técnicamente la posibilidad de extenderlo a 100 años.
De la misma forma, Francia, con 56 reactores en operación, está en proceso de ampliar la licencia de operación de los mismos a los 60 años, y Suecia, Suiza, Bélgica y Holanda, entre otros países, también están en proceso de alargar la vida de sus centrales nucleares.
Teniendo en cuenta la necesidad de electrificar la demanda con tecnologías cero emisoras, a nivel mundial se está apostando por disponer del mayor de capacidad de generación eléctrica, tanto renovable como nuclear.
Por eso, no sólo se están extendiendo la operación de las plantas, sino que muchos países están apostando por la construcción de nuevas centrales. Según la World Nuclear Association, hay 60 reactores en construcción (en Reino Unido, Francia, Finlandia, Suecia, Estados Unidos, Canadá, China, Rusia, etc), a los que se unirán en el medio plazo gran parte de los más de 110 reactores planificados.
A esta previsión de los reactores nucleares “tradicionales” o de gran tamaño, se les unirán los Reactores Modulares Pequeños (SMR en sus siglas en ingles), que son reactores de menos de 300MW, que actualmente se encuentran en fase de diseño y licenciamiento y cuya implementación comercial se espera para la próxima década.
Además de su pequeño tamaño, que implica un menor coste de construcción, estos SMRs presentarán otras ventajas: estandarización de la fabricación y construcción, menores requisitos de uso de agua, mayores capacidades de adaptación a cualquier emplazamiento y sustitución de activos que cesan (como el carbón) y mayor adaptabilidad para otros usos (p.e. desalinización de agua, producción de hidrógeno, uso industrial, etc.)
La energía nuclear juega un papel crucial como una fuente limpia en la transición energética. Su capacidad para generar electricidad sin emisiones de gases invernadero de manera segura, constante y fiable la posicionan como una alternativa atractiva para complementar a las energías renovables.