
Veure-ho sempre en català
Veure-ho sempre en català
Els éssers humans habitem la Terra des de fa aproximadament 200.000 anys. Des d'aleshores, hem passat de viure en cavernes, recol·lectar i caçar per alimentar-nos, i desplaçar-nos amb carros tirats per animals, a viure en edificis intel·ligents, freqüentar supermercats plens a vessar de menjar refrigerat i solcar el cel a bord d'aeronaus complexes que ens permeten recórrer distàncies llargues en poques hores.
Res d'això no hauria estat possible sense la nostra capacitat d'invenció i innovació. Mentre que la primera està relacionada amb el descobriment d'una cosa nova o desconeguda, la segona sempre es relaciona amb el canvi, amb l'alteració d'alguna cosa ja existent per tal de millorar-la.
Un bon nombre de dones i homes visionaris han estat els responsables d'invents que han contribuït al benestar de la humanitat. Ens referim a noms com ara Leonardo Da Vinci, Thomas Edison i Nikola Tesla o, a Espanya, Isaac Peral, Juan de la Cierva i Ángela Ruiz Robles, precursora del llibre digital.
En aquesta sèrie d'articles volem parlar dels invents més revolucionaris. Invents que no només van introduir innovacions sinó que van canviar per sempre la història de la humanitat. Començarem per cinc dels més importants.
Intentem per un moment imaginar el món modern sense la presència de la roda. O pensem fins i tot si existiria aquest món modern sense ella.
La roda és, sens dubte, un dels invents més importants en la història de l'ésser humà, i les seves funcions són moltes i diverses al nostre segle. La seva invenció va comportar, entre altres coses:
Es creu que la roda va ser inventada fa més de set mil anys. Probablement va sorgir com a innovació de la idea de col·locar rodets sota una càrrega per poder moure-la d'un lloc a un altre.
La roda més antiga que s'ha trobat va ser descoberta el 2003, en una zona pantanosa de Ljubljana (Eslovènia). Estava feta de fusta de freixe i els experts la van datar al Neolític (5350-5100 a. C.); posseïa un orifici d'eix quadrat.
Va ser durant la cultura d'Andrónovo (2000-1200 a. C.) quan es van construir les primeres rodes amb ràdios. No gaire temps després (l'any 1000 a. C.), els celtes van començar a fer servir llantes metàl·liques al voltant de les rodes dels seus carros. No va ser fins a principis del segle XIX quan va començar a utilitzar-se goma per recobrir les rodes. Un enginyer escocès, Robert W. Thomson, va patentar la primera llanta pneumàtica. No obstant, el seu compatriota John Boyd Dunlop la va popularitzar només uns anys després, després de guanyar una disputa legal pels drets de la patent.
Els éssers humans sempre hem tingut la necessitat de contar històries i de compartir els nostres coneixements. En el principi dels temps, això només era possible de manera oral, però els egipcis van començar a fer-ho utilitzant papir, un suport d'origen vegetal. Segles després, es va introduir a Europa l'ús del pergamí, d'origen animal.
Ambdós formats van conviure durant anys, fins que els àrabs van introduir el paper a Europa al segle X (els xinesos, inventors del paper, l'utilitzaven des del segle II a. C.).
Tanmateix, realitzar còpies dels llibres era una tasca feixuga, independentment del suport, i només la duien a terme els copistes o amanuenses. Això va canviar amb l'aparició de la impremta. El seu impacte a nivell social va ser desmesurat: es va crear la indústria editorial, i el coneixement va créixer moltíssim gràcies a la difusió de la cultura, que va deixar d'estar exclusivament en mans del clergat. Només durant la segona meitat del segle XV, es van imprimir més de sis mil obres.
"Sabies que... la primera impremta que es va obrir a Espanya va ser a València, l'any 1474?"
Diverses nacions afirmen ser el bressol de la invenció d'aquest invent tan revolucionari. Tanmateix, qui va passar finalment a la història com el creador de la impremta moderna va ser l'alemany Johannes Gutenberg, un orfebre nascut a finals del segle XIV. Gutenberg va adaptar una premsa de fusta que s'utilitzava en origen per moldre raïm, va crear dos tipus mòbils de plom i va modificar la tinta per densificar-la. La seva primera impressió va ser un exemplar de la Bíblia de 42 línies –també anomenada de Mazarino-.
Al llarg de la història de la humanitat hem experimentat èpoques de profunds i transcendentals canvis, que van fer girar cent vuitanta graus el nostre mode de vida. Una d'elles es va produir durant la segona meitat del segle XVIII a Anglaterra i es va batejar com la Revolució Industrial. Justament una de les claus d'aquest moviment, que va deixar enrere l'agricultura com a principal font de subsistència, va ser la màquina de vapor. La seva potència, capaç de moure maquinària molt pesada, va propiciar la creació de les primeres fàbriques i, més endavant, va impulsar el desenvolupament de mitjans de transport tan importants com el ferrocarril.
Hi ha indicis històrics que Heró d'Alexandria, un enginyer grec del segle I d. C., va desenvolupar la primera màquina de vapor de la història –anomenada "eolípila"-, que, però, no va tenir cap ús més enllà del mer entreteniment. Ja a l'època moderna, hi ha tres noms propis fonamentals en el desenvolupament d'aquest tipus de màquines:
Més endavant, a finals del segle següent, l'enginyer anglès Charles Parsons desenvolupava la turbina de vapor, un invent que transforma l'energia tèrmica de l'aigua en energia mecànica i que va representar una veritable revolució en el món de la producció d'electricitat, que es podia generar en quantitats elevades i sense grans costos.
Si el descobriment de l'electricitat i el seu ús posterior com a font generadora de llum van ser fets revolucionaris en la història de l'ésser humà, no hi ha dubte que la creació d'un dispositiu capaç de transportar aquesta energia per subministrar-la a un altre també ho va ser.
Tot i que l'inventor de la pila elèctrica va ser el físic italià Alessandro Volta, que la va presentar l'any 1800, va ser el seu compatriota Luigi Galvani, metge i també físic, qui va plantar la llavor de la idea en l'esperit de Volta.
Mentre diseccionava una granota, Galvani va arribar a la conclusió que el sistema nerviós generava, d'alguna manera, electricitat; probablement a causa d'algun tipus de reacció química.
Volta va començar a qüestionar-se les teories de Galvani (tots dos eren col·legues a la universitat de Pavia), i això el va conduir a desenvolupar la pila voltaica, que consistia en diversos parells de discos de coure i zinc de tres centímetres de diàmetre, separats per trossos de feltre o cartró amarats de salmorra.
A més de generar electricitat, gràcies a la pila elèctrica es va poder estudiar amb més precisió l'electricitat, i es van establir les bases de la gestió actual d'aquesta forma d'energia.
"Sabies que... fabricar una pila consumeix cinquanta vegades més energia que la que després produirà?"
A mitjans del segle XX ningú no podia imaginar que, en un futur molt proper, els éssers humans dependríem tant d'un telèfon com en l'actualitat. Aquest dispositiu va representar una innovació innegable en la comunicació humana: la comunicació oral a l'abast de tothom, sense esforç; capaç de transmetre la veu humana sense que perdés cap de les seves qualitats. Malgrat això, va ser sens dubte l'aparició del telèfon mòbil i, més endavant, dels anomenats telèfons intel·ligents (que permeten transmetre tant veu com dades a grans velocitats) la veritable revolució en aquest camp.
És habitual relacionar la invenció del telèfon amb el científic britànic Alexander Graham Bell. No obstant això, no va ser ell qui el va inventar realment, sinó el primer a registrar la patent.
L'inventor del telèfon –o, com va ser batejat, teletròfon- va ser un italià anomenat Antonio Meucci. Aquest enginyer mecànic va construir el seu telèfon elèctric el 1857, per connectar el seu dormitori amb la seva oficina, ja que la seva dona patia de reuma. Per desgràcia, mai va aconseguir els diners necessaris per registrar la patent.
Més tard, Bell va estudiar el teletròfon, el va perfeccionar i va acabar patentant-lo el 1876.
"Sabies que... les primeres paraules que es van dir per telèfon van ser "watson come here, i want you"?"
Aviat el telèfon va començar a ser un instrument habitual a moltes llars. El seu principal desavantatge era la seva dependència de centraletes de funcionament manual, on les operadores posaven en contacte els usuaris mitjançant un sistema de clavelles.
Aquesta dependència desapareixeria el 1889, quan l'inventor estatunidenc Almon Brown Strowger va patentar la primera centraleta automàtica. Aquesta innovació i l'aparició dels telèfons amb marcació decàdica per polsos (és a dir, amb discos de marcar) van revolucionar –de nou- el camp telefònic. Més tard van arribar els terminals sense fil i, finalment, la telefonia mòbil, que ha acabat convertint el telèfon de Meucci en un element vital per a l'ésser humà del segle XXI.
Al blog d'Endesa volem que vosaltres, els nostres lectors, hi participeu activament; per això, us proposem que respongueu a aquestes dues preguntes: quin invent penseu que és el més innovador de la història? Quins afegireu a aquesta llista? Esperem les vostres respostes!