Veure-ho sempre en català

Indústria 2.0

Enlace copiado

Continuem amb la sèrie de publicacions dedicades a les principals revolucions industrials de la nostra era. Després d'explicar-vos els detalls més interessants de la Primera, avançarem uns anys per parlar-vos de la següent fita històrica dins l'àmbit de la indústria: la Segona Revolució Industrial.

 

Una mica d'història

En realitat, aquesta nova revolució, el període de la qual abasta el comprès entre 1850-1870 i l'inici de la Primera Guerra Mundial el 1914, no pot ser considerada un esdeveniment separat de l'anterior, sinó més aviat una evolució i un perfeccionament dels avantatges derivats d'aquella. Quan van anar desapareixent els conflictes militars i polítics que van assotar Europa i Amèrica a principis del segle XIX, els grans canvis econòmics, socials i tecnològics esdevinguts a finals del segle XVIII van ressorgir amb més força i van accelerar uns processos industrials que van alterar de manera considerable la forma de vida dels ciutadans pràcticament d'arreu del món.

Per exemple, el capitalisme va fer arrels i es va establir com a principal model econòmic (el que va suposar la consolidació de la burgesia, i va establir les bases de la futura lluita de classes entre aquesta i el proletariat), van sorgir les primeres potències mundials: Estats Units, Japó i Alemanya, i es van realitzar importantíssims descobriments i avenços tant tecnològics com científics. Sens dubte un dels més transcendentals va ser l'ús de l'electricitat com a nova forma d'energia, fet del qual parlarem més endavant, ja que les seves aplicacions econòmiques van propiciar un seguit de canvis realment interessants.

Però, sens dubte, un dels aspectes més destacats d'aquesta segona revolució va ser la presència aclaparadora de les màquines. La falta de treball al camp era cada vegada més gran, i els habitants de les zones rurals es mudaven a les ciutats (les quals també van començar a experimentar un desenvolupament i una expansió considerables) per trobar el seu lloc en una indústria cada vegada més creixent. Malauradament, la situació també s'hi complicaria, ja que va ser durant aquesta època quan es va viure un auge mai vist abans de la mecanització dels processos industrials i quan va veure la llum el més innovador d'aquests processos, que s'ha mantingut fins als nostres dies: la producció en cadena, l'objectiu de la qual era augmentar de manera notable la productivitat en una empresa. En aquest àmbit, dos noms propis brillen per la seva importància: el dels enginyers nord-americans Frederick Winslow Taylor i Henry Ford, dels quals provenen dos sistemes d'organització industrial que van marcar època: el taylorisme i el fordisme.

 

Les principals innovacions

La Segona Revolució Industrial ens va deixar un conjunt d'innovacions veritablement disruptives per a l'època. Va ser, sens dubte, una de les eres més prolífiques dins l'àmbit dels descobriments tecnològics i científics. Estem parlant d'un espai de temps històric que va ser testimoni de les teories innovadores del físic alemany Albert Einstein, de les equacions de l'escocès James Clerk Maxwell, claus en l'estudi de l'electromagnetisme, de l'aparició de la dinamita gràcies al químic suec Alfred Nobel, dels estudis del també químic, tot i que nascut a Alemanya, Adolf von Baeyer, pare dels barbitúrics, del descobriment de nous metalls, com el zinc o l'alumini, de la invenció del cinematògraf dels germans Lumière o dels increïbles descobriments sobre l'energia elèctrica duts a terme per un dels visionaris del seu temps: l'enginyer austrohongarès Nikola Tesla.

En definitiva, la Segona Revolució Industrial va suposar una autèntica explosió d'innovacions que canviarien el món, però nosaltres ens centrarem en l'àmbit que més de prop ens toca: el de l'energia.

 

L'energia a la Segona Revolució Industrial

A banda que l'oferta energètica havia estat augmentant gràcies al perfeccionament dels avenços realitzats en aquest camp en la Primera Revolució Industrial (com la màquina de vapor de Watt), el descobriment de dues noves fonts d'energia va ser clau en aquest període.

Una d'elles va ser el petroli. El 1850, tres homes, James Young, Edward Meldrum i Edward William Binney, van crear la primera fàbrica i refineria privada de petroli. Allà es produïen tant olis lubricants com nafta, és a dir, gasolina. Sis anys després, aquesta va començar a utilitzar-se com a combustible en detriment del vapor, la qual cosa va donar lloc a interessants invents. Comentarem dos dels més importants:

  • El motor de combustió. El 1860, l'enginyer belga Jean Joseph Etienne Lenoir va dissenyar i construir el primer motor de combustió interna de dos temps i, un any després, el de quatre temps. Tot i que va ser el 1876 quan el seu bon amic Nicolaus Otto, un enginyer alemany (creador del primer motor de gas), va perfeccionar el motor de quatre temps i va establir les bases dels motors actuals. L'invent d'Otto aprofitava l'energia que es desprenia de la crema de la gasolina per generar energia mecànica. Aquesta innovació va suposar, amb el temps, la fabricació dels primers automòbils que funcionaven amb gasolina. El primer d'ells, un monoplaça de tres rodes, va veure la llum el 1879, gràcies a Karl Benz.
  • L' avió. Un dels invents més revolucionaris va ser sens dubte el que va fer que els éssers humans poguessin solcar els aires a gran velocitat. Abans dels avions propulsats, Sir George Cayley, pare de l'aerodinàmica, havia construït el primer planador per a passatgers el 1853. El primer avió amb motor (tot i que de vapor) va ser dissenyat i construït per l'enginyer francès Clément Ader: el seu Éole es va enlairar el 9 d'octubre del 1890 i va volar al llarg de cinquanta metres. Ader va anar perfeccionant els seus avions fins a aconseguir, set anys després, que volessin tres-cents metres. No obstant això, la major fita en l'àmbit de l'aviació la van aconseguir els pioners germans Wright, quan el 17 de desembre de 1903 van realitzar el primer vol a motor de gasolina.

L'altra nova font d'energia que es va començar a utilitzar va ser, com havíem comentat en l'apartat anterior, l'electricitat. Això va suposar una autentica revolució en diversos sectors de la societat, com en el de les comunicacions, va afectar de manera molt positiva diversos processos industrials (per exemple, el de la refrigeració) i va facilitar la vida de les persones a les ciutats, gràcies, entre altres coses, als primers sistemes d'enllumenat elèctric (dissenyats per l'inventor Thomas Alva Edison).

Gràcies als avenços en els estudis de l'electricitat, a partir de la segona meitat del segle XIX van començar a veure la llum invents que van transformar radicalment el nostre món. Vegem dos dels més importants:

  • El telègraf. En realitat, el telègraf elèctric és anterior a l'inici de la Segona Revolució Industrial, però va ser de gran importància durant el transcurs d'aquesta. El primer telègraf va ser dissenyat i construït el 1837 pel nord-americà Samuel Morse, que també va inventar un codi de transmissió de dades que porta el seu nom. Dos anys després, als Estats Units, França i Anglaterra es van instal·lar les primeres línies de telègraf. Però va ser l'enginyer italià Guillermo Marconi qui va reblar el clau d'aquest concepte gràcies als seus estudis en electromagnetisme, i va dissenyar la primera transmissió de senyals de telegrafia elèctrica sense l'ús de fils. A més, els seus descobriments van propiciar la creació d'un invent crucial en les venidores guerres mundials: la ràdio, tot i que la seva invenció està oficialment atribuïda a Tesla.
  • El telèfon. Tot i que molta gent pensa que el seu desenvolupament va ser obra del científic britànic Graham Bell, en realitat va ser un italià, Antonio Meucci, qui va dissenyar el 1957 el primer telèfon elèctric, per tal de comunicar-se fàcilment amb la seva dona, malalta de reuma i, per tant, postrada gairebé sempre en un llit. El dispositiu de Meucci, batejat com a teletròfon, permetia enviar senyals acústics d'un aparell a un altre gràcies a l'electricitat. No obstant això, Meucci mai va poder registrar la patent per falta de diners. Bell va estudiar a fons el seu invent, el va perfeccionar i el va patentar el 1876. El seu ús per les ciutats va començar a estendre's lentament, però unes dècades més tard, cada llar disposava ja del seu propi telèfon.

Contingut relacionat