
Veure-ho sempre en català
Veure-ho sempre en català
Continuem amb la sèrie de publicacions dedicades a les principals revolucions industrials de la nostra era. Després d'explicar-vos els detalls més interessants de la Primera, avançarem uns anys per parlar-vos de la següent fita històrica dins l'àmbit de la indústria: la Segona Revolució Industrial.
En realitat, aquesta nova revolució, el període de la qual abasta el comprès entre 1850-1870 i l'inici de la Primera Guerra Mundial el 1914, no pot ser considerada un esdeveniment separat de l'anterior, sinó més aviat una evolució i un perfeccionament dels avantatges derivats d'aquella. Quan van anar desapareixent els conflictes militars i polítics que van assotar Europa i Amèrica a principis del segle XIX, els grans canvis econòmics, socials i tecnològics esdevinguts a finals del segle XVIII van ressorgir amb més força i van accelerar uns processos industrials que van alterar de manera considerable la forma de vida dels ciutadans pràcticament d'arreu del món.
Per exemple, el capitalisme va fer arrels i es va establir com a principal model econòmic (el que va suposar la consolidació de la burgesia, i va establir les bases de la futura lluita de classes entre aquesta i el proletariat), van sorgir les primeres potències mundials: Estats Units, Japó i Alemanya, i es van realitzar importantíssims descobriments i avenços tant tecnològics com científics. Sens dubte un dels més transcendentals va ser l'ús de l'electricitat com a nova forma d'energia, fet del qual parlarem més endavant, ja que les seves aplicacions econòmiques van propiciar un seguit de canvis realment interessants.
Però, sens dubte, un dels aspectes més destacats d'aquesta segona revolució va ser la presència aclaparadora de les màquines. La falta de treball al camp era cada vegada més gran, i els habitants de les zones rurals es mudaven a les ciutats (les quals també van començar a experimentar un desenvolupament i una expansió considerables) per trobar el seu lloc en una indústria cada vegada més creixent. Malauradament, la situació també s'hi complicaria, ja que va ser durant aquesta època quan es va viure un auge mai vist abans de la mecanització dels processos industrials i quan va veure la llum el més innovador d'aquests processos, que s'ha mantingut fins als nostres dies: la producció en cadena, l'objectiu de la qual era augmentar de manera notable la productivitat en una empresa. En aquest àmbit, dos noms propis brillen per la seva importància: el dels enginyers nord-americans Frederick Winslow Taylor i Henry Ford, dels quals provenen dos sistemes d'organització industrial que van marcar època: el taylorisme i el fordisme.
La Segona Revolució Industrial ens va deixar un conjunt d'innovacions veritablement disruptives per a l'època. Va ser, sens dubte, una de les eres més prolífiques dins l'àmbit dels descobriments tecnològics i científics. Estem parlant d'un espai de temps històric que va ser testimoni de les teories innovadores del físic alemany Albert Einstein, de les equacions de l'escocès James Clerk Maxwell, claus en l'estudi de l'electromagnetisme, de l'aparició de la dinamita gràcies al químic suec Alfred Nobel, dels estudis del també químic, tot i que nascut a Alemanya, Adolf von Baeyer, pare dels barbitúrics, del descobriment de nous metalls, com el zinc o l'alumini, de la invenció del cinematògraf dels germans Lumière o dels increïbles descobriments sobre l'energia elèctrica duts a terme per un dels visionaris del seu temps: l'enginyer austrohongarès Nikola Tesla.
En definitiva, la Segona Revolució Industrial va suposar una autèntica explosió d'innovacions que canviarien el món, però nosaltres ens centrarem en l'àmbit que més de prop ens toca: el de l'energia.
A banda que l'oferta energètica havia estat augmentant gràcies al perfeccionament dels avenços realitzats en aquest camp en la Primera Revolució Industrial (com la màquina de vapor de Watt), el descobriment de dues noves fonts d'energia va ser clau en aquest període.
Una d'elles va ser el petroli. El 1850, tres homes, James Young, Edward Meldrum i Edward William Binney, van crear la primera fàbrica i refineria privada de petroli. Allà es produïen tant olis lubricants com nafta, és a dir, gasolina. Sis anys després, aquesta va començar a utilitzar-se com a combustible en detriment del vapor, la qual cosa va donar lloc a interessants invents. Comentarem dos dels més importants:
L'altra nova font d'energia que es va començar a utilitzar va ser, com havíem comentat en l'apartat anterior, l'electricitat. Això va suposar una autentica revolució en diversos sectors de la societat, com en el de les comunicacions, va afectar de manera molt positiva diversos processos industrials (per exemple, el de la refrigeració) i va facilitar la vida de les persones a les ciutats, gràcies, entre altres coses, als primers sistemes d'enllumenat elèctric (dissenyats per l'inventor Thomas Alva Edison).
Gràcies als avenços en els estudis de l'electricitat, a partir de la segona meitat del segle XIX van començar a veure la llum invents que van transformar radicalment el nostre món. Vegem dos dels més importants: