Els aerogeneradors produeixen contaminació acústica?

Quin soroll produeixen els aerogeneradors?

Podem parlar de dos tipus de soroll: l’aerodinàmic i el mecànic. El primer és el més comú i es genera pel moviment de les pales en tallar aire. La seva intensitat depèn de la velocitat del vent i del disseny de les pales. Es nota més quan hi ha vent moderat.

El soroll mecànic ve dels components interns de l'aerogenerador, com la multiplicadora i el generador.

I aquest soroll, perjudica la fauna? Per construir un parc eòlic és imprescindible comptar amb una declaració d’impacte ambiental (DIA) positiva. No es permet la construcció de parcs a zones protegides ni en aquelles amb un DIA negatiu.

A més, els aerogeneradors no són un impediment per a la ramaderia. El terreny es pot continuar usant per pasturar o cuidar ramats.

Això sí, els models més antics són més sorollosos que els actuals, que integren millores aerodinàmiques i aïllament.

Factors que influeixen en el nivell de soroll

En primer lloc, el disseny i la tecnologia: els models d'aerogeneradors més recents incorporen pales amb perfil aerodinàmic i sistemes de control intel·ligent que redueixen el so durant el funcionament.

També influeix la velocitat del vent. A més velocitat, les pales giren més ràpidament, cosa que pot elevar el nivell de soroll percebut.

L’estat de manteniment i l’antiguitat de l'aerogenerador també són determinants. Amb el pas del temps, el desgast dels components pot provocar un augment del soroll mecànic.

Finalment, la ubicació i les característiques del terreny, la presència de turons, arbres o altres barreres naturals, poden alterar la manera com el so es propaga i percep a l'entorn.

Amb tots aquests factors en joc, descobrim com les autoritats regulen la seva instal·lació per causar el menor impacte possible.

Regulació i avaluació dels nivells de soroll

A Espanya, el marc regulador parteix del Pla d'Energies Renovables 2011-2020, alineat amb la Directiva 2009/28/CE del Parlament Europeu, que impulsa la transició energètica amb criteris de sostenibilitat.

Aquest pla proposa una distància mínima de 500 metres entre els parcs eòlics i les zones habitades, tenint en compte aspectes acústics i paisatgístics.

Pel que fa al soroll, el marc jurídic parteix de la Llei 37/2003, del Soroll, que cerca prevenir, evitar i reduir la contaminació acústica. Aquesta llei es desenvolupa mitjançant dos reials decrets:

• El Reial decret 1513/2005. Regula l’avaluació i gestió del soroll ambiental, establint conceptes com el “soroll ambiental”, la necessitat d'elaborar mapes estratègics de soroll i els plans d'acció corresponents.
• El Reial decret 1367/2007. Concreta aspectes sobre zonificació acústica, objectius de qualitat i límits d'emissió sonora. També detalla índexs d'avaluació de soroll i vibracions i metodologies per mesurar-los.

Què estableixen les comunitats autònomes sobre distàncies mínimes?

A més del marc estatal, cada comunitat autònoma pot aplicar criteris específics.

Segons el document Zonificació ambiental per a la implantació d'energies renovables: eòlica i fotovoltaica, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, aquestes són les distàncies establertes als diferents territoris:

• Balears: es consideren zones d'exclusió els terrenys situats a una distància igual o inferior a 1.000 metres d'assentaments o nuclis urbans.
• Castella i Lleó: es realitza una estimació del soroll a 50, 200 i 500 metres, i s'analitza l'impacte en un radi de fins a 2 quilòmetres sobre poblacions properes.
• Canàries: estableix una distància mínima de 250 metres per a aerogeneradors amb potència inferior a 900 kW, i 400 metres per als de potència superior.
• País Basc: indica que el soroll generat pel parc eòlic no es percep a partir dels 400 metres de distància.
• Astúries i Cantàbria: recullen recomanacions que varien segons el tipus de nucli, aconseguint fins a 1.000 metres per a campaments de turisme, nuclis rurals o sòls urbans. Astúries a més limita a 200 metres la instal·lació a prop d'edificacions d'ús agrícola o ramader.
• Galícia: fixa una distància mínima de 500 metres respecte a sòl urbà o urbanitzable i nuclis rurals.
• Navarra: recomana mantenir una separació de 1.000 metres pel que fa a nuclis urbans.
• Comunitat Valenciana: obliga a respectar 1.000 metres a sòls urbans o urbanitzables, però no imposa distància mínima si es tracta de sòls industrials.
• Castella la Manxa: prohibeix la instal·lació d'aerogeneradors dins de nuclis urbans, encara que no especifica una distància concreta.
• Andalusia, Aragó, Catalunya, Ceuta, Comunitat de Madrid, Extremadura, La Rioja, Melilla i Regió de Múrcia: no recullen limitacions específiques sobre distàncies mínimes a poblacions.

El marc legal estatal proporciona unes bases comunes, però són les comunitats autònomes les que matisen o reforcen aquestes mesures segons les particularitats del territori.

Els aerogeneradors generen una mica de soroll, però no contaminació acústica. Estan per sota dels límits legals i gràcies als avenços tecnològics, l'energia eòlica és cada cop més silenciosa i compatible amb l'entorn rural i natural.

Per què l'energia eòlica és clau en la transició energètica?

El 2024, l'eòlica va tornar a ser la principal font de generació elèctrica a Espanya, per segon any consecutiu i per quarta vegada a la història.

La seva aportació al mix energètic va ser del 23,2%, segons Red Eléctrica. I aquest mateix any, només a Europa es van instal·lar 16,4 GW de nova capacitat, segons Wind Europe.

Avui dia, aquesta energia renovable podria proveir el consum d'electricitat del 84% de les llars espanyoles, segons l'Associació Empresarial Eòlica (AEE).

Els aerogeneradors, lluny de ser una font de contaminació acústica, s'integren cada cop millor a l'entorn gràcies als avenços tecnològics i a una regulació estricta. Una prova més que la transició energètica avança de manera sostenible i respectuosa.