
En parlar de dones científiques, hi ha un nom que sempre ens ve al cap: Marie Curie. Ella no només va ser la primera dona a guanyar un Premi Nobel, sinó que també va ser la primera persona a rebre dos d'aquests reconeixements en diferents especialitats: Física (1903) i Química (1911). Com és lògic, més d'un segle després, la llista de noms de dones científiques que han fet història ha anat creixent. Tot i això, podria ser encara més llarga si es fomentés més el desenvolupament de coneixements de branques STEM (Science, Technology, Engineering i Mathematics) entre les joves.
Segons l'Informe sobre la ciència 2021 realitzat per la UNESCO, tot i que el percentatge de dones en el personal de recerca augmenta progressivament, només representen el 33,3 % de les plantilles al món i, en el cas d'Espanya, l'índex s'incrementa fins al 40,5 %. Si comparem aquesta dada del 2018 amb l'obtinguda el 1997 (32,8 %), podem veure com el nombre d'investigadores al nostre país ha augmentat més d'un 20 % en deu anys.
Atès que el nombre de dones és menor, podríem pensar que simplement els interessen un altre tipus de carreres. No obstant això, un informe de Microsoft confirma que sí que els interessen les matemàtiques, la ciència, la tecnologia i l'enginyeria. Però, amb el pas del temps, van perdent l'interès, en part per la manca de referents femenins en aquest àmbit.
De vegades no és tant la manca de referents, sinó la manca de visibilitat i reconeixement. Moltes dones han quedat difuminades en la història per aquest motiu. Però, en commemoració del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, que se celebra cada 11 de febrer, posarem nom i cognom a algunes científiques espanyoles que han aconseguit revolucionar la ciència i que, sens dubte, són i seran pura inspiració per a les futures investigadores.
Científiques espanyoles que han fet història
La ciència espanyola també té nom de dona. Avui te'n parlem de quatre: Margarita Salas, María Blasco, Ángela Nieto i Cristina Romera. Tot i això, ja t'avancem que elles no són les úniques que estan canviant el món. Però, per donar-te a conèixer la gran llista de dones científiques espanyoles —i tots els seus assoliments— necessitaríem molt més temps i espai.
Margarita Salas: "Per damunt de tot, la meva vida és la recerca"
"Un país sense recerca és un país sense desenvolupament", "L'important és no tenir arrugues al cervell" o "Per damunt de tot, la meva vida és la recerca" van ser algunes de les frases que ens va deixar per sempre Margarita Salas. No només representaven una autèntica realitat, sinó que també reflectien a la perfecció la seva dedicació i compromís amb la ciència.
Margarita Salas, llicenciada en Ciències Químiques per la Universitat Complutense de Madrid el 1960, va ser deixeble de Severo Ochoa i pionera en l'àmbit de la biologia molecular i la bioquímica. Entre els seus múltiples assoliments, va destacar el descobriment de l'ADN polimerasa phi29. Un mètode que va patentar entre el 1967 i el 1977, i que té una aplicació cabdal en la biotecnologia actual: permet amplificar l'ADN d'una manera senzilla, ràpida i fiable. Tot i que aquesta contribució va marcar un abans i un després, al llarg de la seva carrera Salas va publicar gairebé 400 treballs científics en diferents revistes de prestigi, va registrar vuit patents i va supervisar més de 30 tesis doctorals.
Tot plegat li va fer obtenir una llista enorme de premis i reconeixements entre els quals en destaquen alguns com la Medalla del Principat d'Astúries (1997), el Premi Nacional de Recerca Santiago Ramón y Cajal (1999) o el Premi a l'Inventor Europeu, que va rebre abans de la seva mort el 2019. A més, Margarita Salas també es va convertir en la primera espanyola a ingressar a l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.
María Blasco: la fortuna de formar-se amb dones científiques
El llegat de Margarita Salas continua vigent avui dia gràcies, en part, a les científiques brillants a les quals va ensenyar. Una d'elles va ser María Blasco. Ella és l'exemple perfecte que reflecteix la importància no només de tenir referents, sinó també de formar-te al costat d'aquests o, en el cas que ens ocupa, aquestes referents. "Soc molt afortunada perquè sempre m'he format amb dones científiques", assegurava Blasco en una entrevista de La Vanguardia.
“Soc molt afortunada perquè sempre m'he format amb dones científiques”.
- María Blasco, directora del CNIO.
El 2003, va encapçalar el grup de Telòmers i Telomerasa del Centre Nacional de Recerques Oncològiques (CNIO). Tanmateix, no va ser fins al 2011 quan va esdevenir-ne la directora. Fins a aquest punt de la seva vida, ha publicat més de 200 articles científics i, actualment, és referent mundial en l'estudi dels telòmers i la telomerasa, dos termes que ha aconseguit popularitzar. Durant la seva trajectòria, la investigadora també ha rebut nombrosos reconeixements nacionals i internacionals com ara la Medalla d'Or de l'Organització Europea de Biologia Molecular (2004) o el Premi Nacional de Recerca Santiago Ramón y Cajal (2010).
Actualment, també és sòcia de l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues, i en múltiples ocasions ha manifestat la seva preocupació per la situació de les dones en les disciplines STEM. "Cal fer canvis estructurals per permetre que més dones facin un pas endavant i dirigeixin els seus propis grups de recerca", explicava en una entrevista de la revista Elle.
Ángela Nieto i Cristina Romera
Ángela Niego i Cristina Romera van ser dos dels noms més sonats el 2022 en el món de la ciència. El motiu va ser, ni més ni menys, que les dues investigadores espanyoles van rebre el premi internacional For Women in Science de L'Oréal-UNESCO.
Totes dues formen part del Consell Superior de Recerques Científiques. Mentre que Ángela Nieto va rebre el màxim reconeixement del programa per la seva recerca sobre els processos embrionaris implicats en el desenvolupament de diverses malalties, Cristina Romera va ser premiada en la categoria 'Talent Emergent' per estudiar noves formes de degradació del plàstic marí.
El programa L'Oréal-UNESCO For Women in Science, que va néixer a Espanya el 2000 quan Margarita Salas va ser lloada internacionalment, va començar a lliurar els seus premis el 2006. Des d'aleshores, amb l'objectiu de promoure la visibilitat de les dones en la ciència i fomentar vocacions científiques en les més joves, ha premiat més de 67 científiques menors de 40 anys amb 1,1 milions d'euros, 15.000 euros per premi.
Reconeixements com aquest o projectes com 'Impacte STEM' continuen sent necessaris per visibilitzar la importància de l'educació STEM i fomentar-ne el desenvolupament entre les dones més joves.