El parany de la despesa creixent: què és i com evitar-lo?

William Stanley Jevons va descobrir l'any 1865 que el consum de carbó havia augmentat de forma notable; i això malgrat que la màquina de vapor de James Watt era molt més eficient que la de Thomas Newcomen. És a dir, es gastava molt més que abans tot i que la millora en l'eficiència dels processos i la maquinària havia estat notable. Com era possible?

La veritat és que aquest tipus de trames de consum no són de 1800. També avui podem veure que les llars poden patir aquest fenomen amb l'arribada a les nostres vides d'una quantitat de dispositius cada dia més gran.

Què és el parany de la despesa creixent?

Molts de nosaltres veiem com no som capaços d'estalviar davant un augment de salari o l'eliminació d'una despesa important (per exemple, quan deixem de pagar el cotxe). Disposem d'un extra que, sense que ens n'adonem, de cop i volta no tenim i hem incorporat al nostre consum diari.

Però per què passa això?

El concepte clau aquí és l'anomenat parany de la despesa creixent.

Tenim la facilitat de gastar més a causa de l'augment de capacitat adquisitiva, bé per pujada d'ingressos o per baixada de costs. És a dir, gastem perquè ens podem ajustar a una despesa més gran.

Per això, les persones a qui els toca un premi gros de loteria poques vegades conserven la fortuna durant molts anys. Una cosa semblant passa amb els augments de salari.

Estem acostumats a gastar a un nivell, sigui més o menys, i això passa també en molts hàbits que adquirim amb la tecnologia. Si pugem de nivell, en comptes de mantenir la despesa, tendim a igualar-la al nou punt de partida.

Per exemple, tendim a consumir més si notem que tenim més diners estalviats o més diners disponibles a la butxaca.

El mateix parany de la despesa creixent el veiem quan l'objecte en què gastem es devalua, fins i tot lleugerament. És el cas del menjar ràpid low cost. Els preus a la baixa han fet que augmenti la quantitat de menjar d'aquest tipus ingerida; o, posant-nos en el cas del consum d'internet, el nombre de gigues que ens donen les companyies de telefonia per a una mateixa tarifa, que malgrat seguir augmentant sempre sembla poc.

Aquest mateix comportament també es trasllada al consum energètic a la llar, amb usuaris que tendeixen a gastar pel sol fet que ho poden fer (no canviar a LED, deixar llums encesos, no apagar el forn minuts abans que s'acabi de fer el menjar, etc.) sense constatar que un canvi d'hàbits els podria permetre obtenir importants beneficis d'estalvi personal.

De la mateixa manera, malgrat que disposem de dispositius que ens milloren i faciliten el dia a dia de manera cada vegada més intel·ligent, continuem sense optimitzar els recursos de què disposem per a ajudar-nos a estalviar. L'arribada d'un dispositiu que ens ajuda de forma eficient, no sempre és sinònim de reduir despesa.

La Paradoxa de Jevons: podrem reduir el consum?

La Paradoxa de Jevons és un fet constatat des de fa segles, molt abans que tot depengués de l'electricitat. Ve a dir que a mesura que disminueix el consum energètic d'un dispositiu, n'augmenta l'ús; de manera que el total acaba sent superior als valors originals: com que consumeix menys, compro més, consumint més.

Com ja hem explicat, una de les primeres vegades que vam veure aquest efecte va ser amb l'arribada de la màquina de vapor. Els primers models eren altament ineficients i, per tant, cars d'operar. Però, en el moment en què l'eficiència va augmentar, el cost va baixar prou com perquè se n'instal·lessin arreu, com ara a fàbriques i locomotores. El mateix ha passat amb els electrodomèstics o els ordinadors.

Avui dia podem ser víctimes silencioses d'aquesta mateixa paradoxa quan menyspreem el consum elèctric d'un dispositiu, com ara una pantalla d'ordinador. Si la que tenim consumeix 200W i una d'alta eficiència consumeix 110W, podríem caure en la paradoxa de gastar més (perquè ens enduem una segona unitat per a una altra habitació o un segon monitor) justificant-ho amb el raonament de "val la pena perquè és més eficient".

I, si bé és cert que sí que és més eficient, duplicar el dispositiu per a aquest cas concret ens farà arribar a la xifra de 220W, un augment total del 10% del consum. Potser ens sembla que és un cas en què nosaltres mai no cauríem, la qual cosa és probable, però hem de tenir en compte com ha augmentat en els últims anys el nombre de dispositius de domòtica.

Amb què hem de tenir cura?

Potser no som de comprar dues pantalles quan aquestes milloren notablement en eficiència, però avui dia disposem d'una gran gamma de dispositius esperant a entrar a la nostra llar, tots ells amb consums petits o molt petits, denominats consums fantasma, però que sumats ens podrien sorprendre a la factura.

Parlem d'altaveus intel·ligents, hubs de control d'aire condicionat, robots aspiradors, sistemes electrònics de mesura com ara termòstats, sensors d'alarma, llums connectats, miralls intel·ligents i un llarg etcètera.

El robot aspirador pot ser un exemple comparable a la caldera de vapor, ja que, abans d'aquesta, la força motriu dels carruatges i l'escombra era animal (cavalls i persones, respectivament). Quanta electricitat consumeix una escombra? Zero, de manera que qualsevol augment d'eficiència domèstica que expressem mitjançant la compra d'una aspiradora porta directament a la paradoxa de Jevons.

Això inclou també l'aspiradora. Podríem caure en l'error de pensar que un robot aspirador consumeix menys que la clàssica aspiradora de cable (cert pel que fa a potència). No obstant això, hem de tenir en compte que amb els robots aspiradors hem substituït la neteja setmanal del cap de setmana per una neteja automàtica diària quan sortim de casa, de manera que el consum energètic pot ser més gran.

El límit de Jevons: no necessitem dos frigorífics

Un cop dit això, també podem trobar exemples en què això no ha passat (a nivell domèstic, sí a nivell urbà), com ara el canvi de lluminàries incandescents per led. S'estima que el led és capaç d'aprofitar gairebé tota l'energia elèctrica i convertir-la en llum, davant el 5-15% d'un llum incandescent. Ara bé, al mateix temps, a casa hi ha un nombre màxim de punts de llum. No n'instal·larem més si ja hi veiem bé.

Un altre exemple, parcial, és el de l'estabilització de segons quins electrodomèstics. El mercat de frigorífics, per exemple, no serà més gran que el mercat d'habitatges o, dit d'una altra manera: no necessitem dos frigorífics a casa (en general). Si canviem el que tenim per un amb millor etiqueta d'eficiència energètica, no en comprarem un segon i sí que notarem la millora en l'estalvi.

Sí podria passar que, atès que consumeix menys per a un mateix nivell de fred, decidim baixar la temperatura objectiu i, en conseqüència, acabem gastant més. Aquest és un exemple clar de parany de la despesa creixent, de la mateixa manera que ho és millorar l'eficiència de l'aire condicionat i acabar fent-lo servir molt més.

Un altre cas és, per exemple, el dels nous gadgets domèstics o urbans, com ara els patinets.

De la mateixa manera que passa amb el robot, els patinets elèctrics no desplacen l'ús dels vehicles de combustió. La gent que abans caminava a cost zero o feia servir el transport públic (d'alta eficiència, per cert) ara els fa servir per a desplaçaments curts, amb la consegüent despesa energètica.

Com solucionar aquestes paradoxes de consum?

Portant una economia domèstica eficaç, buscant l'eficiència en tots els sentits i, sobretot, sent conscient de les teves despeses.

Podríem pensar que el parany de la despesa creixent i paradoxes com la de Jevons estan relacionats amb qüestions personals o domèstiques, però la veritat és que afecten a empreses, països i organitzacions de totes les mides, degut principalment a una visió de túnel o de curt termini, i a no tenir en compte el possible augment del consum. I aquesta és la clau.

"Millora el teu consum portant una economia domèstica eficaç, buscant l'eficiència en tots els sentits i, sobretot, sent conscient de les teves despeses."