Què signifiquen les etiquetes dels electrodomèstics?

Quan compres una rentadora, un rentaplats o un televisor et fixes molt en els aspectes tècnics. Et converteixes en un expert improvisat en programes de rentada, en polzades, en resolució. També et preocupa l'estètica. I lògicament revises amb lupa el preu.

Tot això és correcte. Però si oblides l'etiqueta energètica comets un error que et passarà factura. Cal recordar que el 55% de l'electricitat que gastes és per als electrodomèstics.

Aquest adhesiu incomprensible amb una iconografia que normalment va de la A a la G no és ornamental. Té la funció d'informar-te del consum de l'aparell en qüestió. I no només del consum d'electricitat, sinó també del consum d'aigua o de l'enrenou que fa quan està en funcionament.

Història de l'etiqueta energètica

Les etiquetes energètiques cvan començar a implantar-se el 1995, però només en els frigorífics, els congeladors, les rentadores i els rentaplats. Amb el pas dels anys es van anar ampliant als forns, televisors, aparells d'aire condicionat, etc.

Avui dia aquest etiquetatge és obligatori i està regulat per la Directiva 92/75/CEE de la Unió Europea. Indica l'eficiència energètica de cada electrodomèstic. Com més eficient, menor és el consum i, per tant, major és l'estalvi en la factura de llum.

El format de l'etiqueta ha canviat amb els anys. Per exemple, al començament l'escala anava de la A a la G. No obstant això, va ser necessari inventar categories superiors,, , ja que afortunadament els electrodomèstics eren cada cop més eficients.

“L'escala original (de la A a la G) va quedar obsoleta i aviat van aparèixer A+, A++, A+++, mentre començaven a desaparèixer E, F i G.”

Per això, es van afegir símbols + successius a la lletra A, que al començament simbolitzava l'eficiència màxima. I van començar a desaparèixer les lletres que identificaven una eficiència més baixa (la F, la G...).

Les mutacions d'aquesta escala van confondre els consumidors, que van veure que la lletra A passava de significar el millor a ser quelcom de regular a dolent.

A l'agost del 2017, la Comissió Europea va decretar una nova "reestructuració de l'escala": desapareixen les classes A+, A++ a A+++ i torna la graduació original de la A a la G. Els electrodomèstics de classe A tornaran a ser la part superior de la piràmide d'eficiència energètica i s'eliminen els maleïts +++.

Aquest nou etiquetatge no apareixerà ni immediatament ni simultània. Les primeres etiquetes amb la nova escala no arribaran fins al 2020 i només l'any 2030 s'espera que tots els productes compleixin amb el nou sistema.

Així que centrem-nos en el present. Els electrodomèstics que actualment són a casa teva i els que pots comprar no segueixen l'escala nova. Per això, t'explicarem l'antiga, que seguirà sent efectiva fins al 2020.

El semàfor energètic: el que és més eficient i el que ho és menys

Aquest tipus de disseny imita la lògica del semàfor i degrada els colors des de l'eficiència màxima (verd) fins a l'eficiència mínima (vermell).

Normalment es compara el consum de les diferents generacions d'electrodomèstics i 100% representa el consum dels que són menys eficients. Els extrems de l'escala són A+++ (l'excel·lència en eficiència energètica) i D (aparells que comencen a quedar obsolets).

Eficiència de consum alta:

• A+++. De color verd fosc, presenta un consum inferior al 25%.
• A++. Amb un verd intermedi, simbolitza un consum inferior al 30%.
• A+. El seu verd pàl·lid mostra un consum aproximat d'entre el 30% i el 42%.

Eficiència de consum moderada:

• A. De groc, ofereix un consum intermedi d'entre el 42 i 55%.
• B. Marcat amb un color taronja, ofereix un consum d'entre 55 i 75%.

Eficiència de consum baixa:

• C. Taronja intens, ofereix un consum d'entre el 75 i el 90%.
• D. El seu color vermell indica que té un consum d'entre el 90 i el 100%.

“L'any 2020, l'escala actual (d'A+++ a D) serà substituït per l'original (de la A a la G).”