La companyia situa el benefici brut (ebitda) en 2.711 milions, un 12% més
- Endesa ha obtingut un benefici net consolidat de 1.041 milions en el primer semestre, un 30% més, i un benefici brut de 2.711 milions, el 12% més, gràcies tot això tant a l'absència d'extraordinaris comptabilitzats el 2024 com al bon comportament dels negocis liberalitzats de generació i comercialització.
- El context de preus, especialment des de l'apagada del 28 d'abril, està marcat per la volatilitat, que s'acreix pel mode d'operació del sistema que s'està realitzant des d'aquesta data.
- La companyia reitera que totes les seves centrals de generació van funcionar com estava previst el 28A, complint amb el despatx de l’Operador del Sistema, i que les desconnexions de centrals es van produir en tots els casos en superar-se els nivells tècnics de seguretat establerts.
- La companyia destaca la tendència de creixement de la demanda observada en la primera meitat de l'any, que se suma al creixement exponencial de les peticions de nova connexió a la xarxa de distribució que es manté des del 2021 de manera ininterrompuda.
- En aquest context, Endesa alerta que la proposta de taxa de retribució i model retributiu de la CNMC per a la xarxa de distribució en el període 2026-2031 amenaça els objectius de política energètica del Govern, ja que limita la inversió en xarxes necessària per electrificar la nostra economia.
Endesa ha tancat l'equador de l'exercici 2025, marcat per l'apagada del 28 d'abril i els canvis que ha generat en el mercat, amb uns excel·lents resultats financers presentats avui a la comunitat inversora. En concret, el benefici brut d'explotació (ebitda) va assolir els 2.711 milions, un 12% més, gràcies a la bona evolució dels negocis liberalitzats i a la desaparició de l'impost extraordinari de l’1,2% que va afectar els dos exercicis anteriors. El benefici net va créixer un 30% interanual, fins a 1.041 milions, gràcies a la progressió de l’ebitda. A més, aquests resultats han permès una excel·lent generació de caixa: el flux lliure de caixa s'ha duplicat en termes interanuals fins a 2.400 milions, la qual cosa reconfirma la capacitat de la companyia per autofinançar les inversions orgàniques i el pagament de dividends.
Aquest acompliment es produeix en un context en el qual l'impacte de la gestió per part de l'Operador del Sistema des del 28 d'abril està incrementant el preu final al client. En aquest sentit, en el segon trimestre d'enguany el cost dels serveis d'ajust ha passat a ser de 20 euros de mitjana sobre un preu mitjà total de 60 euros. És a dir, el cost d'aquests serveis ha suposat un terç del preu mitjà total al trimestre. Comparativament, els serveis d'ajust al primer trimestre de 2025 van ser 15 euros i, en tot 2024, una mitjana de 12 euros.
El conseller delegat d'Endesa, José Bogas, va aprofundir en la seva presentació al mercat financer tant en el que va ocórrer el 28 d'abril, com en el paper clau que en la senda per a aconseguir la transició energètica a Espanya ha de tenir una remuneració i regulació adequada per a la xarxa de distribució elèctrica a Espanya.
A més, sobre l'actuació d'Endesa el 28 d'abril, Bogas va assegurar: “Endesa va complir totalment amb les instruccions de l'Operador del Sistema. Totes les centrals de generació van operar complint completament el programa de l'Operador del Sistema. Totes les desconnexions de plantes es van produir una vegada superats els límits tècnics establerts als protocols de seguretat”. I va recordar que l'Operador del Sistema és responsable en últim terme de mantenir l'estabilitat i el control de la tensió del sistema elèctric.
En conclusió, per al primer directiu de la companyia, el que va ocórrer el dia 28 d'abril no ha d'amenaçar els objectius de descarbonització del país. Espanya ha avançat de manera notable en aquestes metes amb una de les ràtios de penetració de renovables més altes del món. El focus ha d'estar ara a impulsar l'electrificació de la demanda mitjançant la modernització i reforç de la xarxa elèctrica, va remarcar.
Una xarxa que aculli el creixement de la demanda
En aquest últim sentit, Bogas va advertir que la proposta de nou model retributiu per a la xarxa de distribució per al període 2026-2031 obert a consulta pública per la CNMC limita la inversió en electrificació de la demanda que contempla el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC). D'altra banda, la proposta de taxa de retribució financera és asimètrica enfront d'altres sectors i països del nostre entorn i igualment limita les inversions.
El conseller delegat va insistir, com fa des de fa mesos en intervencions davant la comunitat inversora i en mitjans de comunicació, en què la remuneració de la xarxa ha de ser justa i atractiva perquè permeti les inversions massives que requereix el procés de descarbonització de l'economia.
L'evolució de la demanda elèctrica està donant precisament signes de recuperació amb una alça interanual en termes ajustats del 2,9% en el primer semestre de l'any a les zones de distribució d'Endesa (2,2% en el conjunt de l'Espanya peninsular). Tots els segments (residencial, industrial i serveis) han incrementat el seu consum, destacant especialment el residencial, a causa de les altes temperatures de juny, i el de serveis, particularment a la zona d'Aragó, on el creixement és del 15%, fonamentalment en el segon trimestre de l'any i a causa de la connexió de nous centres de dades.
Observant la tendència de l'últim lustre, la primera meitat de 2025 ha confirmat la tendència ja estructural de creixement de les peticions d'accés i connexió a la xarxa de distribució iniciada el 2021. El creixement registrat a la xarxa d'Endesa és exponencial, amb alces anuals del 183%, 102% i 119% el 2002, 2023 i 2024 respectivament, fins a assolir els 26 GW l'any passat. L'estimació per a enguany és arribar a 29 GW, un 12% més.
Aquesta mena d'augment de les peticions indica, en opinió del CEO d'Endesa, un clar canvi en els patrons de demanda. No obstant això, una part rellevant d'aquestes peticions (gairebé el 50% el 2024) no aconsegueix accés per restriccions en la capacitat de xarxa. A la primera meitat de l’any, només el 10% de les peticions han pogut ser ateses per Endesa. Tot això contribueix a l'argument que es necessita l'adequat suport regulador per reforçar la xarxa i desbloquejar tot el potencial darrere d'aquestes peticions de demanda.
Rebuig a la proposta de la CNMC
En aquest sentit, Bogas va aprofundir en la citada proposta de taxa i model retributiu per a la xarxa de la CNMC. En aquesta es planteja una nova metodologia que Endesa entén que introdueix limitacions estructurals que dificulten la capacitat del sector per assolir els objectius d'electrificació i modernització de la xarxa. “Aquesta proposta posa en greu perill aconseguir el nivell d'inversió que Espanya precisa per a aconseguir els seus objectius de descarbonització, electrificació de la demanda i inversió en xarxes que contempla el PNIEC, a més d'estar desalineada amb les guies de política energètica del Govern”.
En concret, sobre la metodologia retributiva, la companyia considera que:
- Està esbiaixada en contra de la inversió, limitant la despesa de capital a la reposició de la xarxa existent i no cap a la seva ampliació.
- Les eficiències contemplades suposen una taxa de captura excessiva, basant-se en referències econòmiques d'anys anteriors que estan encara pendents de fixar-se de manera definitiva.
- El model d'incentius té encara espai per ser millorat.
I, sobre la taxa de retribució financera, que es proposa que sigui del 6,46%:
- És discriminatòria i asimètrica respecte a altres sectors regulats a Espanya i a altres països europeus.
Bogas es va mostrar confiat, en qualsevol cas, en què la versió final que sorgeixi després del període d'al·legacions proporcionarà els senyals econòmics adequats per canalitzar els desafiaments de la política energètica espanyola.
Magnituds financeres i operatives
Quant a la resta de magnituds financeres i operatives rellevants, la companyia ha mantingut estable el volum de vendes liberalitzades als seus clients: 35 TWh, dels quals 22 TWh s’han cobert amb producció lliure d'emissions (eòlica, solar, hidroelèctrica i nuclear). La capacitat peninsular instal·lada de tecnologies no emissores al semestre va aconseguir el 79% del total.
El marge unitari del negoci elèctric liberalitzat es va situar en 53 euros/MWh, un 9% menys, la qual cosa suposa complir amb la senda de normalització prevista.
El negoci del gas va registrar un excel·lent comportament en termes interanuals, passant a registrar un marge de 10 euros/MWh gràcies a l'encertada estratègia de compravenda en el mercat majorista i al bon comportament del negoci B2C.
El deute net es va situar al voltant dels 9.900 milions, des dels 9.300 milions al tancament de 2024. Una alça que es produeix després d'aconseguir cobrir la inversió orgànica de 1.100 milions i la inorgànica de 950 milions (per adquirir actius hidroelèctrics) amb el flux lliure de caixa de 2.400 milions, afegint a tot això el pagament de dividends a compte de l'exercici 2024 (600 milions) i la despesa en el programa de recompra d'accions per 200 milions al tancament del primer semestre. Al tancament de juny, s'havia executat el 40% d'aquest programa, percentatge que ha pujat al voltant del 75% a finals de juliol.
El deute financer brut ha caigut lleugerament al juny en comparació amb el tancament de l'any, fins a 10.400 milions (un 1% menys).
Magnituds operatives
| 1S 2025 | 1S 2024 | Variació (%) | |
|---|---|---|---|
| Capacitat Instal·lada (MW) |
22.099 |
21.449* |
3,0% |
| Capacitat renovable |
10.792 |
10.131* |
6,5% |
| Quota % capacitat renovable | 49% |
47% |
|
|
Producció (GWh) |
30.136 |
29.778 |
1,2% |
| Producció renovable |
9.852 |
9.912 |
-0,6% |
| Quota % producció renovable |
32,7% |
33,3% |
|
| Vendes netes electricitat (GWh) (1) |
36.326 |
36.618 |
-0,8% |
| Mercat regulat |
3.593 |
3.556 |
1% |
| Mercat lliure |
32.733 |
33.062 |
-1% |
| Nombre clients electricitat (milers) |
9.867 |
10.217* |
-3,4% |
| Mercatat regulat |
3.453 |
3.547* |
-2,7% |
| Mercat lliure |
6.414 |
6.670* |
-3,8% |
| Electricitat distribuïda (GWh) |
69.614 |
67.583 |
3% |
| Vendes de gas (GWh) (2) |
31.071 |
29.993 |
3,6% |
| Nombre clients gas (milers) |
1.735 |
1.777* |
-2,4% |
| Mercat regulat |
481 |
475* |
1,3% |
| Mercat lliure |
1.254 |
1.302* |
-3,7% |
| Punts de recàrrega públics i privats |
24.300 |
22.417* |
8,4% |
(1) Vendes net4s a client final.
(2) Sense consums propis de generació.
* Dada a 31 desembre
Magnituds financeres
| (milions d´euros) | 1S 2025 | 1T 2024 | Variació (%) |
|---|---|---|---|
| Ingressos |
10.880 |
10.416 |
4,5% |
| EBITDA |
2.711 |
2.413 |
12,3% |
| EBIT |
1.594 |
1.383 |
15,3% |
| Benefici net | 1.041 | 800 |
30,1% |
| Benefici ordinari net | 1.041 | 772 |
34,8% |
| Flux de caixa operatiu |
2.356 |
1.192 |
97,7% |
| Deute financer net |
9.901 |
9.298* |
6,5% |
| Inversions brutes | 935 | 924 |
-7,4% |
* Dada a 31 desembre
Sobre Endesa
Endesa és la companyia elèctrica líder a Espanya i la segona de Portugal. A més, és el segon operador gasista del mercat espanyol. Desenvolupa un negoci integrat de generació, distribució i comercialització d’electricitat i ofereix serveis de valor afegit orientats a l’electrificació dels usos energètics de llars, empreses i administracions públiques. Endesa està compromesa amb els ODS de Nacions Unides i la responsabilitat social corporativa. En aquest darrer àmbit, actua també des de la Fundació Endesa. El nostre equip humà suma al voltant de 9.000 empleats. Endesa forma part del Grup Enel, una companyia elèctrica multinacional i un actor integrat líder en els mercats mundials de l’energia i les renovables [1].
[1] El lideratge d’Enel a les diferents categories es defineix per comparació amb les dades financeres dels seus homòlegs l’any 2021. Perímetre de referència: empreses cotitzades sense participació estatal majoritària.