
Verlo siempre en Español
Verlo siempre en Español
La capacitat de la xarxa elèctrica és l’"aforament" de la infraestructura elèctrica. En altres paraules, representa la quantitat d'energia que es pot transportar i distribuir sense comprometre la seguretat tècnica del sistema.
Igual que en un estadi o en una autopista, hi ha un límit més enllà del qual no és possible donar cabuda a més "trànsit" elèctric.
Aquesta capacitat es defineix pel disseny de les línies, transformadors, subestacions i sistemes de protecció que permeten que l'electricitat flueixi amb seguretat.
Quan s'assoleix aquest límit, l'operador del sistema elèctric ha de rebutjar les noves sol·licituds d'accés, fins i tot si hi ha projectes llestos per connectar-se.
Un node de connexió és un punt de la xarxa elèctrica al qual es connecten indústries, llars o plantes renovables per rebre o subministrar electricitat.
Si aquest node està ple, no és possible acceptar més connexions fins que no es reforci o s'alliberi la capacitat.
Per exemple, Endesa té 1.840 nodes a la seva xarxa de distribució. Aquests nodes actuen com a “portes d'entrada” al sistema elèctric.
No obstant això, la majoria funcionen a ple rendiment. De fet, el 88% dels nodes d’Endesa no poden acceptar noves connexions
La situació és generalitzada a tota la xarxa, tal com es pot veure als mapes de capacitat publicats per Aelec (Associació d'Empreses Elèctriques) el setembre del 2025. Aquests mapes proporcionen informació consistent sobre cada node amb un voltatge superior a 1 kV: la seva ubicació, la capacitat disponible, la capacitat ocupada o pendent i les possibilitats de reforç.
Aquesta informació representa una fita en la transparència, ja que permet als consumidors, promotors i indústries identificar on hi ha capacitat abans de sol·licitar la connexió.
I la conclusió d'aquests mapes és clara: el 83,4% dels nodes de la xarxa de distribució a Espanya estan saturats.
Sí. Hi ha un problema de saturació generalitzat a gran part del territori.
Des del 2023, les sol·licituds d'accés a la xarxa s'han multiplicat. El 2024, es van sol·licitar al voltant de 67 GW de nova demanda, però gairebé la meitat van ser rebutjades.
El cas d'Endesa il·lustra bé aquesta situació: el 2024 i la primera meitat del 2025 va rebre sol·licituds de 38 GW, una xifra que duplica la demanda màxima de tota la seva xarxa de distribució nacional, que se situa al voltant dels 18 GW.
La magnitud del problema s'entén millor quan es consideren les inversions industrials associades a aquestes sol·licituds rebutjades. Segons Aelec, només les sol·licituds de connexió del sector industrial que no es van poder atendre estaven relacionades amb inversions de 60.000 milions d'euros que no es van materialitzar.
En aquest context, la saturació no és només un problema tècnic: és un obstacle directe per al desenvolupament econòmic, l’electrificació de la indústria i l'assoliment dels objectius climàtics.
És aquesta saturació quelcom nou a Espanya? Malauradament no, perquè ja ho vam experimentar durant el boom de sol·licituds de noves connexions de generació renovable a la xarxa. El que està passant ara amb la demanda dels consumidors és el resultat de la mateixa evolució de la transició energètica cap a una major electrificació de l'economia basada en fonts d'energia netes.
La primera resposta és invertir en l'expansió i la digitalització de les xarxes.
Endesa ha anunciat un pla de 4.000 milions d'euros per al període 2025-2027, un 45% més que en el pla anterior.
No obstant això, el marc regulador no afavoreix aquestes inversions. La CNMC ha proposat un model de remuneració per al període 2026-2031 que, segons els empresaris, introdueix riscos elevats i estableix una taxa de rendibilitat insuficient (per sota del 7,5%-8,5% que s'aplica en altres sectors regulats a Espanya, com ara aeroports o telecomunicacions, o en altres països veïns).
En paraules del sector, sense uns incentius adequats i seguretat jurídica, les inversions necessàries podrien quedar estancades, amb un impacte directe en l'electrificació i la competitivitat d'Espanya.
Una altra manera de fer és alliberar capacitat reservada per a projectes que mai es materialitzen.
Hi ha nodes amb capacitat compromesa per a iniciatives que no tenen termini i no han progressat en el seu processament. Això crea un efecte de “coll d'ampolla” que impedeix que els projectes madurs i viables es connectin.
La solució requereix exigir garanties financeres i terminis estrictes, a més d'eliminar la duplicitat en les sol·licituds.
Tanmateix, aquesta és una solució parcial i lenta, ja que requereix canvis regulatoris i no aborda l'arrel del problema: la manca de nova capacitat.
A Espanya, la posada en marxa d'una infraestructura de mida mitjana triga més de set anys i la major part d'aquest temps es dedica a tràmits administratius i processos d'autorització.
L'electrificació del país requereix escurçar aquests terminis, simplificar els permisos i coordinar les diverses administracions implicades.
Les dades són convincents: més del 80% dels nodes de distribució estan saturats. La xarxa no pot absorbir el ritme de creixement que requereix l'electrificació.
El futur rau a invertir en noves infraestructures, alliberar la capacitat bloquejada i optimitzar el processament de projectes. Però, sobretot, requereix un marc regulador estable que sigui atractiu per a la inversió.
Això significa que connectar noves indústries, donar servei a nous habitatges, habilitar projectes d'emmagatzematge d'energia o desplegar punts de càrrega per a vehicles elèctrics depèn directament de la capacitat de la xarxa.
Si Espanya aconsegueix reforçar la seva infraestructura elèctrica, estarà en condicions d'atreure inversions, accelerar l'electrificació i complir els seus compromisos climàtics.