{{article.title}}
982 quilòmetres ens separen
Les mirades, la concentració i els sons són els mateixos a 982 quilòmetres de distància. Canvia el clima, els uns treballen amb més dies de sol que els altres, però al final potser pateixen menys la calor. La “banda sonora” té com a base el mateix ritme, so de bufadors, martells, tornavisos elèctrics, el soroll de les petjades, encara que la melodia final s'endolceix amb el vaivé del mar en un costat, i el vent i xiular de les branques dels arbres en un altre.
Però estem davant d'una banda, tenim moltes veus, varietat d'accents, des de l'andalús amb deix “almerienc”, fins al castellà amb accent del Bierzo, però tots parlen un llenguatge comú, comenten aquest cargol que no sortia, aquella troballa d'un trosset d'una part de paret que recorda haver arreglat un dia, aquesta anècdota del que va viure en aquell mateix lloc que de mica en mica està desapareixent, com peces d'un puzle que es va desfent a poc a poc.
Estem a Carboneras (Almeria), a la central tèrmica de Litoral, en ple procés de desmantellament. La seva icònica xemeneia ja no hi és, les seves peces estan vivint una segona vida, revalorant-se com a residus, o sent donades a altres estructures com universitats, museus, bombers… una segona llar per a elements que al seu dia van fer possible funcionar aquesta central que va ser tot un emblema en ser la primera a aplicar importants mesures de reducció d'emissions.
A 982 quilòmetres està a Cubillos del Sil (Lleó), la central tèrmica de Compostilla en què es pot dir que va donar origen Endesa. En un enclavament únic que va viure durant moltes dècades del carbó, es veu ara aquest pas cap al futur. La central tèrmica de Compostilla a poc a poc es desprèn del seu passat, les seves peces també estan viatjant per tota la geografia. Museus, universitats i diferents entitats acullen ara part del cor d'aquesta central, per recordar i continuar utilitzant aparells i elements que encara són operatius.
A les dues centrals tèrmiques els separen 982 quilòmetres de distància, però els uneix aquesta part final de la seva història, estan en ple procés de desmantellament. Les més de 400 persones que treballen en aquests processos són actualment en una mitjana del 70% d'aquestes zones, molts d'ells fins i tot van treballar a les centrals quan estaven operatives. Desenvolupen la seva feina sota estrictes mesures de seguretat, i la duen a terme no només com els grans professionals que són, sinó amb un ingredient afegit: un respecte absolut per cada peça que es va desprenent que va formar part de la història energètica del nostre país, de la seva pròpia història.
Central tèrmica litoral
La Central Tèrmica Litoral va ser construïda el 1979; és a dir, ha estat més de quatre dècades operativa. Quan Endesa va desconnectar la central el 2021 va iniciar el seu procés de desmantellament. La central ocupava 1.788.547 metres quadrats de terreny. La instal·lació estava composta per dos grups de generació que sumaven 1.159 megawatts de potència. Cadascun d'aquests grups estava format per caldera, turbina i alternador com a equips fonamentals.
Central Tèrmica de Compostilla
A juny de 2020 la central tèrmica va deixar oficialment d'estar operativa, només disposava de tres grups, la potència dels quals sumava 1.051,7 megawatts (MW), que havien entrat en funcionament entre 1972 i 1985. Dos grups més antics més ja es trobaven en procés de desmuntatge, després de romandre en servei des de començaments dels anys 60. Les instal·lacions ocupen unes 375 hectàrees. L'objectiu és completar el seu desmantellament a finals de 2025.
És hora d'anar a casa, la jornada laboral s'ha acabat, el silenci inunda les dues centrals, en una amb el so de les onades de fons, en una altra el so del vent que anuncia una fresca nit d'estiu. 982 quilòmetres de separació que s'uneixen.