Com funciona el mercat elèctric?

Des dels seus inicis, però en especial durant la crisi de preus d'energia en què encara estem immersos, els mercats d'energia elèctrica han estat un tema de conversa. Habitualment, el mercat elèctric s'associa directament amb el mercat diari, en què es negocia la compravenda d'energia. No obstant això, aquest és només un dels nombrosos mercats en què es negocia l'electricitat i ni tan sols és el més important.

És aquí on apareix el primer aprenentatge.  No existeix "el mercat elèctric", sinó un conjunt de mercats interrelacionats que garanteixen un ús eficient dels recursos. Aquests mercats actuen com una "màquina" que transfereix els costos del capital i de les matèries primeres emprades en la producció elèctrica als consumidors finals.

Al contrari del que pot semblar, aquesta màquina funciona segons el previst. Tanmateix, circumstàncies extraordinàries, com la situació actual del mercat internacional del gas, estan fent que els preus de l'electricitat siguin extremadament alts.

Per entendre com funcionen aquests mercats, que són possiblement dels més complexos que hi ha, farem un recorregut des del flux de l'energia, passant per la gestió dels seus riscos, fins a arribar als impostos sobre l'electricitat.

Com s'estructuren els mercats elèctrics?

El "cicle de vida" de l'energia elèctrica és molt senzill. L'energia és produïda per diferents companyies a les centrals de generació (tèrmiques, eòliques, hidroelèctriques, solars, etc.). Després, es mou per les xarxes de transport i distribució, propietat de companyies regulades. I, finalment, és subministrada als clients finals a través de companyies comercialitzadores.

Si parlem de la compravenda d'electricitat, aquesta s'articula mitjançant una successió de mercats amb horitzons temporals molt diferents:

A llarg termini (mesos, fins i tot anys) hi ha mercats a termini. Per exemple, és habitual que companyies industrials contractin l'energia que preveuen consumir al llarg d'un any fiscal, amb la finalitat de tancar un preu que permeti planificar les seves activitats.

A l'altre extrem de l'escala, petits consumidors domèstics també signen contractes que, típicament, són d'un any de durada, però són prolongats automàticament i la seva durada és indefinida.

El mercat diari és una subhasta que es convoca diàriament per al lliurament d'electricitat en cadascuna de les 24 hores de l'endemà. Com que es tracta d'una subhasta de "preu únic", tots els agents cobren i paguen el mateix preu per a cada hora.

L'alternativa a aquest model serien les subhastes 'pay as bid', en les quals es paga o cobra a cada agent la seva oferta. Però aquesta opció implica riscos com ara l'assignació ineficient en cas que les previsions dels agents no siguin precises.

D'altra banda, també hi ha els mercats intradiaris, així com mercats de balanç gestionats per l'operador del sistema. La seva funció és assegurar el balanç continu entre generació i demanda que requereix la física de l'electricitat.

El que cobra i paga cada agent és el resultat de l'activitat d'aquests mercats. I tot i que els seus preus estan relacionats amb els del mercat diari, són molt diferents. Per exemple, si es tracta d'un client amb un contracte anual, el seu preu és el que va contractar i és indiferent al preu del mercat diari.

Encara que els preus en tots dos mercats tendiran a igualar-se amb el temps, no seran iguals en cada moment. Per això, en cas de canvis importants de costos i preus, com els que patim actualment, considerar només el preu del mercat diari pot crear una imatge distorsionada de la situació.

La gestió de riscos dels mercats d'energia elèctrica

Els diferents agents tenen també diferents aversions al risc i compren, per tant, amb diferents terminis. Per exemple, hi ha empreses que signen contractes de subministrament a preu fix d'1 de gener a 31 de desembre, amb l'objectiu de fixar el cost d'un dels seus factors de producció. Per la seva banda, en el costat de l'oferta, alguns generadors venen a termini la seva producció o una part d'aquesta producció.

La part de la generació exposada al preu del mercat diari (o pool) es divideix en dos grans grups:

• D'una banda, la major part de la generació amb gas natural i carbó, així com una part de la producció hidràulica, que obtenen els seus ingressos del mercat diari i intradiari.
• D'altra banda, hi ha la generació renovable que es beneficia del règim regulat anomenat RECORE. Aquest tipus de generació rep pagaments per l'energia venuda en el mercat diari i un pagament addicional regulat que s'actualitza cada tres anys.

La conseqüència d'això és que, si el preu del mercat diari és alt, la generació RECORE rep un pagament inusualment elevat que es compensarà en els propers anys amb un pagament regulat més reduït.

D'altra banda, hi ha la generació que no rep el preu del pool:

• L'eòlica i solar que no estan subjectes al RECORE.
• Nuclear i hidràulica fluent.
• Gas amb contractes a termini.

La demanda d'energia: mercat lliure i mercat regulat

Si parlem de la demanda, la major part de l'energia està contractada en el mercat lliure a preu fix (el 77 %) i la resta (23 %) paga el preu del mercat diari. Aquest 23 %, per tant, és el que es veu afectat per les fluctuacions del preu en el mercat diari.

D'aquest 23 % de la demanda que s'abasteix en el mercat diari, una mica menys de la meitat es correspon als clients domèstics acollits a la tarifa regulada (PVPC). I, tot i que la quantitat pot semblar petita, té un gran impacte social, ja que aproximadament 10 milions de consumidors domèstics estan acollits a aquesta tarifa. La resta d'aquesta demanda es correspon a clients industrials que escullen lliurement proveir-se del pool.

Demanda de l'energia    

La quantitat d'energia comprada a termini és substancialment superior a la venuda a termini. Això és un desequilibri del nostre mercat, degut fonamentalment al volum de producció renovable subjecta a RECORE. Aquest desequilibri es pot cobrir amb derivats financers (que poden tenir com a referència mercats elèctrics d'altres països o el preu del gas) o fer que quedin posicions obertes (empreses que compren a preu de pool i venen a preu fix).

Quan una energètica té generació i comercialització

En el cas de companyies verticalment integrades (Endesa i altres grans companyies energètiques) es produeix una venda interna entre la generació i la comercialització de la mateixa companyia. Aquesta és una de les principals formes en què aquestes companyies gestionen el seu risc i els permet oferir als seus clients preus molt més estables, fixos, que els més volàtils del mercat diari.

En el cas d'Endesa, a mesura que es van signant contractes amb els clients, es va assignant l'energia produïda a la demanda esperada. Comencem per la generació nuclear, hidràulica i renovable esperada, i continuem afegint-hi energia comprada en els mercats de termini, i completant el que sigui necessari amb compres en els mercats de curt termini.

Nosaltres venem, de fet, al voltant del doble del que generem, per la qual cosa habitualment necessitem comprar també quantitats significatives en mercats de curt termini, com el diari. Per això, una pujada inesperada de preus sol ser una mala notícia per a la companyia.

Els impostos sobre l'electricitat a Espanya

L'electricitat a Espanya està sotmesa a una de les estructures impositives més complexes que s'han dissenyat. Hi ha diversos impostos sobre l'electricitat:

Tot i que la reducció de tipus en les circumstàncies de crisi és benvinguda, no és proporcional a l'augment de preus, per la qual cosa cal establir un sistema fiscal més eficient i predictible.