Com funciona el mercat elèctric?

L’energia elèctrica és produïda per diferents companyies a les seves centrals de generació (tèrmiques, eòliques, hidroelèctriques, solars…). Després viatja per les xarxes de transport i distribució, propietat de companyies regulades. I, finalment, és subministrada als clients a través de companyies comercialitzadores.

El que coneixem com a mercat elèctric són en realitat diversos mercats, als que acudeixen les empreses que generen l'electricitat per vendre-la a les empreses comercialitzadores, que alhora ho vendran als clients finals. 

El sistema està dissenyat per assegurar que en tot instant s'igualen oferta i demanda d'electricitat. 

El Mercat Diari

El Mercat Diari és el mercat principal per on passa tota l'energia que es compra i es ven a la península Ibèrica (s'exclouen illes, Ceuta i Melilla). Aquest mercat és de participació obligatòria per a totes les unitats de generació disponibles (no subjectes a contracte bilateral). L'operador del mercat és OMIE.

El mercat diari:

• És de participació obligatòria per a totes les unitats de generació disponibles (no subjectes a contracte bilateral).
• Es realitza una cassació horària d'oferta i demanda per a totes les hores de l'endemà, és a dir, hi ha 24 preus horaris per a cada dia.
• Retribució marginalista: totes les unitats de generació (venda) reben el mateix ingrés unitari, que és el de l'última unitat casada al mercat per a aquesta hora. Tots els comercialitzadors (compra) paguen el mateix preu en aquesta hora.

La demanda prevista ha d’estar coberta amb la previsió de generació de les diferents tecnologies. En general, l'electricitat produïda per renovables és més barata, perquè els costos variables són poc significatius, i l'energia produïda per centrals tèrmiques (nuclear o de cicle combinat) és més cara, pel cost del combustible. 

El Mercat Diari Espanyol i els Mercats Europeus

És important entendre que la cassació del mercat diari és en l'àmbit europeu. Un algorisme calcula el preu que tindrà l'electricitat l'endemà cada hora del dia a cada país europeu. 

Els països europeus importen i exporten electricitat en aquest mercat diari per cobrir la seva demanda al millor preu possible i sempre tenint en compte la capacitat de les interconnexions, és a dir, l'energia que “cap” a cada país.

CORESO és l'entitat que determina quina és la capacitat real de les xarxes a nivell europeu. Aquesta capacitat varia en funció de diferents factors, com ara les condicions meteorològiques. Si un sistema es vol aïllar es pot tallar la interconnexió.

Els serveis complementaris

El resultat del mercat diari és la programació de producció d'electricitat per a l'endemà. Aquest programa és l'òptim des d'un punt de vista econòmic: les unitats de generació de cost més baix són les que han guanyat la subhasta.

El programa esmentat és lliurat per OMIE (Operador del Mercat) a Red elèctrica i REN (Operadors del Sistema a Espanya i Portugal) per configurar-ne la viabilitat tècnica.

Els Operadors del Sistema, el dia anterior al temps real, han de donar resposta a 2 preguntes:

• El programa de producció és tècnicament factible? Considerant:
• La xarxa de transport i distribució
• On està localitzada la demanda
• On està localitzada la generació
• Té el sistema la capacitat necessària per resoldre qualsevol error?

Per garantir la seguretat del subministrament, els operadors del sistema tenen una sèrie de mercats que s’activen en funció de les necessitats del sistema.

El mercat de "restriccions tècniques" 

El mercat de "restriccions tècniques" s'activa per garantir els criteris de seguretat fixats i resoldre eventuals debilitats en la generació o el transport d'electricitat, com ara sobrecàrregues (a la xarxa interior o a les interconnexions internacionals) o tensions inadequades.

L'eliminació de restriccions pot exigir variar la programació resultant de la cassació del mercat i pot suposar, per tant, un sobrecost en el preu de l'energia. 

Servei de regulació secundària

El següent ajustament és l'ajust fi de la freqüència, que funciona com a referència per veure si el sistema està equilibrat. A tot el sistema europeu la freqüència de la xarxa és de 50 Hz.

El servei de regulació secundària és el destinat a corregir de forma automàtica desviaments de freqüència i intercanvis internacionals mitjançant ordres de pujada o baixada de càrrega a les plantes de generació a través del centre de control. 

Mercats de Balanç en temps real

Per fer front a imprevistos hi ha un altre mecanisme de mercat: la reserva. S'anomenen restriccions tècniques de temps real, que s'apliquen per respondre la pregunta: 

Té el sistema la capacitat necessària per resoldre qualsevol error?

• Increment inesperat de la demanda
• Fallada de qualsevol unitat de generació de grans dimensions
• Generació eòlica que no es produeix (per manca de vent)

O el contrari…

• Excessiva generació (per desglaç, per més vent del previst)
• Caiguda de la demanda (fallida de grans unitats consumidores)

Generalment, es fiquen grups tèrmics, que aporten flexibilitat. Pot ser necessari pujar o abaixar la potència prevista. 

En tot moment, la generació ha d'anar ajustant-se i atendre qualsevol necessitat del sistema. Tots els mercats que intervenen en el sistema contribueixen a un objectiu comú: assegurar l’equilibri entre l’oferta i la demanda d’electricitat per garantir la seguretat de subministrament a tots els consumidors.