Les centrals nuclears són segures?

Són segures les centrals nuclears?

Sí, les centrals nuclears són segures, i cada cop més.

El concepte de seguretat nuclear abasta elements de tecnologia, d’enginyeria, de formació, d’aprenentatge continu, de supervisió i de report de l'operació de les centrals. A més, és un concepte que permet incloure nous elements segons que avança la vida de les centrals.

Les centrals són segures des d'abans de construir-se perquè totes les decisions que es prendran estan basades en la seguretat dels treballadors, del públic i del medi ambient.

En una central nuclear, totes les decisions es basen en la seguretat dels treballadors, del públic i del medi ambient.

Qui controla la seguretat nuclear a Espanya?

A Espanya, la màxima autoritat és el Consell de Seguretat Nuclear (CSN), òrgan consultiu, però independent del Govern i únic organisme competent en matèria de seguretat. Estableixen els principis, criteris i normatives que regulen la seguretat nuclear durant totes les fases de la vida de les centrals.

El CSN supervisa el funcionament de les centrals nuclears espanyoles a través de dos elements:

1. Els inspectors residents. És el personal del CSN amb presència contínua a cadascuna de les centrals espanyoles. La seva missió és reportar allò que es consideri fora de les condicions de seguretat que estableix el CSN per a la seva operació.
2. El sistema integrat de supervisió de centrals (SISC). Monitoritzen un conjunt d’indicadors de funcionament de cada central que abasten tots els aspectes importants per a la seguretat. El sistema inclou un Programa d'Inspeccions anomenat Pla Base d'Inspecció per supervisar els aspectes del funcionament de la central que no estan coberts pels indicadors. Aquests resultats es publiquen a la web del CSN cada trimestre.

El Consell de Seguretat Nuclear estableix els principis, criteris i normatives que regulen la central durant totes les fases.

Defensa en profunditat i cultura de seguretat

Hi ha dos eixos sobre els quals gira la seguretat de les centrals nuclears. El primer, i des d'un punt de vista tecnològic, és el concepte de defensa en profunditat, segons el qual es defineixen diferents nivells de seguretat. Inclouen barreres consecutives entre elles per tal de compensar fallades mecàniques o errors humans.

El segon és la cultura de seguretat, per fer partícips a tots els treballadors de la importància de la seguretat a la seva feina. És un concepte transversal a l'organització que s'aplica a tots els nivells jeràrquics d'aquesta. La seva missió és que actuïn de manera segura i que la seva prioritat sigui la seguretat de la central.

Els dos eixos sobre els quals gira la seguretat de les centrals nuclears són la defensa en profunditat i la cultura de seguretat.

Quins són els elements clau de la seguretat nuclear?

Des del moment en què s'escull una tecnologia de reactor i els sistemes que integraran la central s'està prenent la primera decisió en matèria de seguretat. Aquests poden incloure sistemes de seguretat passius, redundants o amb tecnologia digital, les característiques dels quals varien segons el tipus de reactor.

La selecció de l’emplaçament d'una central nuclear també en condiciona la seguretat. S'estudia la sismicitat del terreny, la presència d'aigües subterrànies o el possible impacte d'agents externs com ara inundacions, incendis, sequeres, sabotatges, vies de comunicació...

A més, per obtenir l’autorització d'explotació d'una central nuclear, que estableix les condicions d'operació de la instal·lació, les empreses operadores han de tenir els documents oficials d'explotació aprovats pel Consell de Seguretat Nuclear. És obligatori complir amb aquests documents per poder operar la central, establint les condicions segures de parada del reactor.

El seguiment i l'anàlisi de l’experiència operativa, tant pròpia com aliena, és una de les fonts d'informació i de realimentació més important per a l'aprenentatge i la millora de la seguretat i de la fiabilitat de cada instal·lació.

També es recopila i s'analitza la informació generada durant les fases de la vida d'una instal·lació, des de la construcció fins a l'operació, el cessament d'explotació i el desmantellament. El titular ha d'analitzar el que passa a la mateixa instal·lació i a totes les altres que li pugui ser aplicable. L'objectiu? Mantenir i millorar la seguretat de la seva instal·lació.

Un altre dels elements clau per a la seguretat són les Revisions Periòdiques de Seguretat (RPS). Aquestes revisions es realitzen cada 10 anys i la seva missió és fer comprovacions addicionals que complementen les avaluacions contínues, proporcionant una visió global de la seguretat.

Plans d'emergència a les centrals nuclears

Les instal·lacions nuclears estan dissenyades perquè la probabilitat que es produeixin accidents que puguin afectar les persones i el medi ambient sigui extremadament baixa.

Tot i això, per fer front a possibles incidents o accidents en centrals nuclears, s'estableixen plans d'emergència. El seu objectiu és controlar l'accident, tornar la central a una situació segura i protegir la població i el medi ambient de possibles abocaments radioactius.

Així, cada central nuclear disposa d'un pla d'emergència interior on es detallen les activitats, mesures i responsabilitats per a la preparació i la resposta davant de condicions d'accident amb l'objectiu de mitigar les conseqüències de l'accident i minimitzar aquestes conseqüències en treballadors, públic i medi ambient.

El pla d'emergència interior de cada central està regulat per la normativa sobre instal·lacions nuclears i radioactives. Responen a l'obligació d'autoprotecció corporativa definida a la normativa sobre protecció civil. Són responsabilitat del titular de la instal·lació.

Per garantir la preparació davant d'aquest tipus de situacions, el pla d'emergència interior de cada central s'exercita periòdicament tant parcialment com globalment. De forma anual, a cada planta es duu a terme un simulacre d'emergència d'abast total amb l'objectiu de provar les capacitats de resposta de l'organització davant d'emergències.

A més d’aquests exercicis anuals d’abast total, també estan programats exercicis parcials per avaluar aspectes específics de la resposta d’emergència.

Les instal·lacions nuclears estan dissenyades perquè la probabilitat que es produeixin accidents que puguin afectar les persones i el medi ambient sigui extremadament baixa.

Addicionalment, dins del programa anual de formació contínua, el personal de planta rep formació específica sobre el pla d'emergència interior, amb sessions de formació teòriques i pràctiques. A més de verificar l’eficàcia del pla, els simulacres d‟emergència són una font d’entrenament per a l’organització.

Els simulacres d'emergència són observats per l'organisme regulador, així com per personal de planta, i les deficiències es reporten al Programa d'Accions Correctives (PAC), com a part del model de millora contínua.

A més dels plans d'emergència interior, la planificació per a la resposta a emergències compta amb:

1. El Pla Bàsic d'Emergència Nuclear (PLABEN): marca les normes bàsiques de planificació d'emergències nuclears i arreplega els criteris de protecció radiològica.
2. Els Plans d'Emergència Nuclear exterior (PEN): el seu objectiu és evitar, o almenys mitigar, els efectes adversos de les radiacions ionitzants sobre la població i el medi ambient. La responsabilitat de la seva aplicació recau sobre l'Administració General de l'Estat amb el concurs de les administracions públiques restants.

Les centrals nuclears a Espanya són segures gràcies a una combinació de tecnologia avançada, estricta regulació, formació continuada i una sòlida cultura de seguretat que garanteix la protecció de les persones i del medi ambient.