Què és un desfibril·lador i com funciona

Cada any més de 30.000 persones moren a Espanya a causa d’una aturada cardíaca. L’atenció precoç i immediata és clau per augmentar el percentatge de supervivència en aquests casos.

Per poder ajudar-nos uns als altres, qualsevol ciutadà hauria de poder reconèixer un desfibril·lador i saber-lo utilitzar si en cas de necessitat no hi ha cap professional mèdic a la vora.

Què és un desfibril·lador i per a què serveix?

Es tracta d’un dispositiu dissenyat per aplicar una descàrrega elèctrica al cor perquè recuperi el seu funcionament normal.

Disposa d’uns sensors que analitzen el ritme cardíac i indiquen el moment en què és necessari aplicar la descàrrega i amb quina intensitat cal fer-ho.

Aquest aparell és capaç, mitjançant l’energia que aplica al cor a través de la paret toràcica, de restaurar el ritme cardíac normal.

En cas d’aturada cardíaca, el temps de reacció del què es disposa per atendre el pacient i aconseguir revertir la situació és mínim. Per aquesta raó, els desfibril·ladors són essencials per poder salvar moltes vides.

Com cal manejar un desfibril·lador?

L’ús d'aquests aparells no és especialment difícil, tot i que és important assenyalar que tots hauríem de rebre formació prèvia per tal d'assegurar-nos que realment podrem ajudar a salvar una vida.

En tot cas, a continuació us indiquem els passos bàsics per posar en funcionament un desfibril·lador:

1. Enceneu-lo.

2. Col·loqueu els elèctrodes d’acord amb l’esquema del dispositiu: a la clavícula dreta, al costat esquerra del pit i sota l’aixella.

3. El propi aparell decidirà, segons l’activitat del miocardi, si cal o no realitzar la descàrrega. Mentrestant, no s’ha de tocar el pacient per tal de no impedir el procés.

No hi ha una resposta correcta a la pregunta sobre qui pot utilitzar el desfibril·lador, ja que tot depèn de la legislació específica de cada comunitat autònoma. En alguns casos, solament pot manipular aquest aparell una persona amb formació homologada. En canvi, en altres, es dona prioritat a la cardioproteccció i la necessitat de reaccionar eficaçment davant d’una aturada cardíaca.

Tant a Astúries com a Andalusia, només poden utilitzar aquests aparells persones amb formació RCP homologada o els professionals sanitaris. En cas que la intervenció s’hagi de dur a terme fora d’un centre sanitari és necessari posar-se en contacte amb el servei d’emergències sanitàries.

En canvi, la legislació a Catalunya, el País Basc, Madrid, València i les Illes Canàries és més flexible i estableix que, si no hi ha ningú present amb coneixements mèdics o de RCP, qualsevol persona pot fer ús del desfibril·lador, sempre i quan s’hagi trucat al 112 prèviament. En aquests casos, s’amplia el radi d'acció de la cadena de supervivència per oferir més oportunitats d’atenció a les persones amb problemes cardíacs.

És important saber que els desfibril·ladors d’ús públic indiquen a l’usuari el mode d'actuació. A més, existeixen desfibril·ladors amb connexió permanent al 112 que permeten els serveis d’emergència indicar als usuaris com ajudar a salvar vides.

La precaució principal que cal prendre quan utilitzem un desfibril·lador és trobar un espai tranquil en què no hi hagi interferències que en puguin afectar l’ús. A més, en molts casos, és recomanable arrancar la roba i depil·lar el borrissol per assegurar el correcte funcionament de l’aparell.

És important saber que alguns aparells de desfibril·lació també tenen una opció per indicar si el pacient és un nen o un adult.

On és obligatori que hi hagi desfibril·ladors?

Tot i que cada comunitat autònoma té la seva pròpia legislació, com a norma general, aquests aparells s’han d’instal·lar als mitjans de transport, les grans superfícies comercials, els estadis esportius i els locals amb gran afluència. També es recomana instal·lar-los a les empreses.

A Espanya es calcula que hi ha una mitjana de 3 desfibril·ladors per a cada 10.000 habitants. Aquesta xifra és realment baixa (un percentatge 5 vegades inferior, per exemple, que al Regne Unit). De fet, el nostre país es troba a la cua de la Unió Europea pel que fa a la instal·lació d'aquest tipus d’aparell.

Cal tenir en compte que els països líders en la instal·lació d'aquest tipus d’aparell són el Japó, amb 25 per a cada 10.000 habitants, i França, amb gairebé 20 per al mateix nombre d’habitants.

A més dels aparells de desfibril·lació disponibles en la actualitat, val la pena assenyalar la manca d’informació sobre la seva ubicació i la mala senyalització existents.

En definitiva, Espanya té encara molt camí per fer en el camp de la instal·lació del desfibril·lador, un aparell que és capaç de salvar moltes vides en pocs minuts fent ús de la energia elèctrica. No oblidem que, en els problemes cardíacs, el temps d’espera per accedir a aquest tipus de tractaments és vital per a la supervivència.