Educació STEM
La qüestió de la bretxa de gènere en STEM. Propostes d'intervenció informades per evidències
El nombre de dones en algunes professions o estudis universitaris de l'àrea STEM (ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) és reduït. Aquesta anàlisi efectuada sobre la base de dades de PISA i d'alguns fets derivats de la recerca internacional pot proporcionar certes pistes sobre què es pot arribar a fer per solucionar aquesta bretxa de gènere en les vocacions STEM des de l'educació secundària a Espanya.
Per Francisco López Rupérez
La qüestió de la bretxa de gènere en matèria d'STEM —acrònim de Science, Technology, Engineering i Mathematics— ha saltat a l'espai públic espanyol, amb una freqüència creixent en l'última dècada. Aquest fet no és, de cap manera, independent d'alguns aspectes de l'evolució del context, en particular els de naturalesa econòmica.
Un dels factors que han contribuït a posar la bretxa de gènere en STEM al centre del debat i a ocupar espais generosos als mitjans de comunicació i a la premsa generalista té a veure amb la irrupció de la "Quarta revolució industrial" i les seves derivades. Klaus Schwab, president del Fòrum Econòmic Mundial, en ocasió de la seva reunió anual del 2016, va definir aquest concepte en els termes següents: "Avenços revolucionaris en intel·ligència artificial, robòtica, Internet de les coses, impressió 3D, nanotecnologia, biotecnologia, ciència dels materials, emmagatzematge d'energia i computació quàntica estan redefinint indústries senceres i creant-ne altres de noves de zero. Al Fòrum Econòmic Mundial bategem aquesta onada d'innovació com 'Quarta revolució industrial', perquè suposa un canvi fonamental de la manera com vivim, treballem i ens relacionem".
Les evidents implicacions econòmiques d'aquesta disrupció tecnològica profunda i extensa —que afecta la competitivitat dels països en un marc global, la generació de llocs de treball i el nivell de productivitat— han portat aquest debat, sobre la bretxa de gènere en STEM, al terreny de l'optimització dels processos d'assignació del talent. Per exemple, si d'acord amb l'Observatori d'Enginyeria a Espanya el percentatge de dones que exerceixen la professió és d'un 20 %, això significa que hi ha un ampli recorregut teòric, o potencial, per assignar més talent femení a un sector productiu capaç de contribuir, d'una manera més important, a l'economia del segle XXI.
La recerca internacional ha revelat que, en matèria d'STEM, la bretxa de gènere als països menys desenvolupats o bé té una amplitud inferior o bé simplement no existeix. Aquesta circumstància s'ha atribuït a les "pressions de qualitat de vida" vinculades als salaris més elevats de què es beneficien aquest tipus de professions. En el cas d'Espanya, aquest incentiu no està garantit, per la qual cosa les noies poden elegir alternatives no STEM sobre la base dels seus propis interessos i de fortaleses autopercebudes, sense que el nivell salarial constitueixi un estímul diferencial especialment rellevant. Estem, doncs, davant el resultat de decisions individuals de les dones espanyoles basades, en part, en criteris vocacionals, preferències personals o, fins i tot, càlculs sobre la relació esforç/beneficis.
Arribats a aquest punt, cal preguntar-nos com hem de procedir, aleshores, per reduir aquesta bretxa de gènere, respectant àmpliament la llibertat d'elecció de les noies i sense que això comporti una penalització per als nois. A continuació abordarem aquesta qüestió sobre una base empírica i amb una perspectiva d'intervenció des de l'ensenyament de les ciències.
En el marc d'un estudi més ampli, desenvolupat per la Càtedra de Polítiques Educatives de la Universitat Camilo José Cela —a partir d'anàlisis efectuades sobre la base de dades de PISA 2015—, destaquem, com a punt de partida, alguns fets derivats de la recerca internacional que, juntament amb les evidències generades pel nostre estudi, poden proporcionar certes pistes per a la intervenció. Així, per exemple, s'ha comprovat que la confiança en la pròpia eficàcia té més influència sobre els rendiments STEM en dones que en homes; que les alumnes, a igualtat de nota en matemàtiques, tenen una probabilitat significativament inferior a la dels alumnes de reconèixer que són "bones en matemàtiques"; que un ensenyament més centrat en l'alumne beneficia més les noies que els nois, o que el suport dels iguals, en matèria d'aprenentatge escolar, té un efecte més gran en les noies que en els nois.
D'altra banda, la nostra recerca va aportar tres elements principals de diagnòstic empíric: a) l'existència d'una bretxa de gènere menor, quant al rendiment en ciències, un cop controlat l'efecte del nivell socioeconòmic i cultural, que resulta, però, francament rellevant en matèria d'expectatives professionals sobre ocupacions STEM; b) la vinculació entre expectatives professionals STEM i rendiments elevats en ciències, els quals han de ser en les noies sistemàticament superiors als dels nois; c) la diferent intensitat de la relació entre sexe i rendiment en funció de la comunitat autònoma.
Quan s'integren ambdues fonts d'evidència, és possible articular un conjunt de recomanacions compatibles amb el conjunt d'aquesta base empírica. Aquestes recomanacions, especialment aplicables a l'educació secundària a Espanya, es presenten a continuació: a) enfocar l'ensenyament de les ciències de manera que es facilitin els aprenentatges per al domini (Learning for mastery), l'impacte dels quals sobre el rendiment escolar està sòlidament establert, la qual cosa podria millorar, particularment en les noies, els seus resultats i, per tant, les seves expectatives professionals STEM; b) promoure situacions d'aprenentatge científic personalitzat, de les quals les noies semblen treure més profit que els nois; c) promoure, amb rigor, treballs cooperatius que facilitin la interacció entre iguals (peer effect) i els seus efectes positius diferencials sobre les noies.
Un dels desafiaments a què s'enfronta l'educació del futur consisteix, doncs, a aconseguir que l'àrea STEM se situï entre les fortaleses acadèmiques de les noies, la qual cosa és possible si, més enllà de la retòrica, s'ordenen correctament les actuacions cap a l'assoliment d'aquest objectiu.
Contingut relacionat