
Jorge Pina, responsable de Medi Ambient d'Endesa, fa balanç de la COP26: "El resultat d'aquestes dues setmanes a Glasgow és un avenç en la direcció correcta"
La vint-i-sisena Conferència de les Parts del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, presidida pel Govern del Regne Unit i celebrada a Glasgow entre els dies 31 d'octubre i 13 de novembre del 2021, s'ha tancat amb el Pacte pel clima de Glasgow que, a partir del reconeixement del paper de la ciència i de la insuficiència dels compromisos presentats, encoratja un increment de l'ambició en matèria de mitigació, adaptació i finançament.
El Pacte estableix la importància de limitar l'increment de la temperatura a 1,5 °C i reconeix la insuficiència dels compromisos climàtics presentats fins ara. D'aquesta manera, es reafirma el compromís amb l'Acord de París i s'insta a l'actualització dels compromisos 2030 abans de la COP27 el 2022.
Si bé el primer esborrany publicat incloïa una crida a eliminar l'ús del carbó i qualsevol subsidi als combustibles fòssils, el text final va limitar la crida a reduir l'ús del carbó sense tecnologia de captura i a l'eliminació dels subsidis ineficients dels combustibles fòssils. Malgrat la dilució, que molts qualifiquen com un fracàs, es tracta de la primera vegada que un text de la negociació internacional en matèria de canvi climàtic inclou una referència directa a l'ús del carbó i als subsidis als combustibles fòssils.
L'adaptació ha estat un altre dels aspectes protagonistes en els resultats de Glasgow: el Pacte pren nota amb una preocupació seriosa de les conclusions de l'últim informe de l'IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic) pel que fa a l'increment dels efectes adversos del canvi climàtic, destaca la necessitat d'una acció més gran i acorda un programa de treball de dos anys per a l'establiment d'una meta global en matèria d'adaptació.
A més, durant el fòrum es reconeix la necessitat creixent dels països en vies de desenvolupament, en particular pel que fa a l'impacte creixent del canvi climàtic, se subratlla la necessitat de mobilitzar finançament climàtic per damunt de 100.000 milions de dòlars l'any i s'insta els països desenvolupats a doblar l'aportació col·lectiva per al 2025 des dels nivells del 2019. En aquest sentit, en la seva intervenció en la sessió inaugural, el president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar que des del 2025 Espanya destinaria 1.350 milions al finançament climàtic internacional.
Fora de la taula de negociació, les decisions de la qual requereixen unanimitat i per això es fa tan difícil arribar-hi, crida l'atenció la gran quantitat d'iniciatives i aliances internacionals aprovades. Entre elles cal destacar una d'inesperada: els Estats Units i la Xina van fer una declaració conjunta en què es comprometien a col·laborar per reduir les emissions en aquesta dècada. Altres iniciatives destacables han estat el compromís per reduir les emissions de metà, la declaració sobre la transició del carbó a l'energia renovable, l'acceleració de la transició del transport per carretera cap a zero emissions, la declaració sobre el transport marítim net o la declaració de Glasgow sobre boscos i ús de la terra, mitjançant la qual més de 100 països s'han compromès a aturar la desforestació abans del 2030.
A tall de conclusió i tenint en compte la dificultat del procés, que exigeix l'acord unànime de més de 190 països, cal interpretar el resultat d'aquestes dues setmanes a Glasgow com un avenç en la direcció correcta i una crida a l'acció important de manera urgent i a gran escala com a única possibilitat per limitar l'increment de la temperatura i evitar un impacte catastròfic derivat de l'escalfament global.
Contingut relacionat


Mar Martínez, directora de Relació amb Inversors d'Endesa, desgrana el Pla estratègic 2022-2024

El creixement imparable de l'autoconsum fotovoltaic

Energia nuclear, la generació neta
