12 desembre 2025

La importància de les xarxes per acompanyar el creixement industrial

L'electrificació industrial és clau per a la competitivitat i la descarbonització, però requereix xarxes elèctriques capaces d'acompanyar aquest augment de la demanda elèctrica. Invertir en aquestes infraestructures i adaptar-ne la capacitat de connexió és fonamental per assolir els objectius de descarbonització i impulsar el creixement industrial en la transició energètica.

Per Pedro González

URLREPLACE

Enlace copiado

Deixem enrere el 2025, un any marcat per l'apagada de finals d'abril, però també per nombrosos canvis normatius en diferents àmbits, entre els quals destaca tot allò relacionat amb les xarxes elèctriques.

A la modificació normativa de la retribució de les xarxes, un cop finalitzat el període regulatori, s'ha unit una intensa activitat relacionada amb l'accés i connexió a les xarxes. Les especificacions de detall per determinar la capacitat d'accés o la publicació dels mapes d'accés per a la demanda són canvis substancials que busquen agilitzar i donar visibilitat a les necessitats de nova capacitat que requereix la demanda elèctrica. I això té implicacions rellevants.

Electrificació: integració de renovables i augment de la demanda elèctrica

Fins ara hem assistit a una frenètica carrera en què la generació ha crescut de manera sostinguda i massiva en els darrers anys sense prestar massa atenció a la demanda. És a dir, hem destinat una gran quantitat de recursos a connectar nova capacitat renovable, i potser hem deixat de banda el que s'estava gestant al costat de la demanda.

Les diverses crisis que hem patit des de l’any 2020 ens van fer perdre el focus de l'evolució del sector. Tanmateix, era clar que l'aposta per l'electrificació a l'economia era la base del full de ruta amb la descarbonització compromesa al nostre país i també a la UE. Això no només implica integrar renovables, sinó facilitar l'augment del consum elèctric en els tres segments amplis que componen la demanda: edificis, transport i indústria. Diversos estudis coincideixen que la demanda elèctrica ha d'augmentar el seu pes a més del doble per poder assolir els objectius del 2050, i partim d'un valor per sota del 25%. És a dir, cal preparar el sistema per a aquesta profunda transformació, però cal fer-ho assignant les inversions de la manera més eficient possible, on les xarxes són una part crucial en aquest procés. 

Ens trobem, per tant, davant del repte de donar resposta a aquestes necessitats de la demanda. En aquest sentit, veiem com l'electrificació en edificis o al transport té uns ritmes de creixement que han d'augmentar, potser a causa d'unes dinàmiques estructurals que requereixen més terminis. Creixeran, sens dubte, els propers anys. Per contra, a la indústria això no passa i assistim a un procés d'electrificació en resposta als objectius de descarbonització amb nombroses sol·licituds d'ampliació de capacitat per a la indústria existent i per a nova indústria.

L’electrificació de la indústria requereix xarxes elèctriques

La indústria existent ha patit notablement l'impacte de l'augment de preus del gas en el mercat elèctric, provocant una forta reculada en el consum. Encara és lluny dels valors del 2019, però a poc a poc es va recuperant. Tot i això, part d'aquesta recuperació ha de venir impulsada per l'electrificació dels seus processos, especialment els de temperatures per sota de 400 °C. I això exigeix major capacitat de connexió.

No obstant això, ens trobem en un escenari on la xarxa existent per augmentar aquesta capacitat està reservada, però no connectada. I això és un problema per a aquells que volen créixer ja, cosa que és positiva per a la recuperació de la indústria; per als que es volen electrificar ja, cosa que és bona per a la descarbonització; o per als que volen entrar ja, una cosa bona per al país. I això cal resoldre-ho.

No tots els projectes industrials tenen la mateixa maduresa, per la qual cosa cal avançar cap a un nou marc d'assignació de la capacitat que beneficiï els projectes que estiguin a punt abans que els que encara no ho estiguin. Països com el Regne Unit ja han apostat per aquest esquema. Això requereix incentivar que siguin els consumidors els que revelin el grau de maduresa dels seus projectes. Per això, hi ha fórmules.

Posteriorment, una vegada assignada la capacitat de connexió, poden fer falta noves actuacions a les xarxes per donar entrada a la nova demanda, cosa que requerirà inversions suficients a les xarxes que han d'estar llestes per no frenar l'entrada d'aquesta nova demanda.

La demanda industrial està cridada a protagonitzar el creixement de la demanda elèctrica els propers anys. No ens podem permetre obstaculitzar aquest creixement i, sens dubte, les xarxes han d'actuar com a facilitadores d’aquest creixement, impulsant la connexió i invertint en l'adequació de la capacitat. En cas contrari, altres països acapararan les inversions industrials que es projecten al nostre país, i això ens acabarà allunyant del camí del creixement i la descarbonització pel qual tots apostem. És essencial alinear les inversions en xarxes i el creixement de la demanda elèctrica. Sense xarxes adequades no hi haurà demanda, i sense demanda no caldrà comptar amb fonts d’energia renovables. Just allò que volem evitar.