{{article.title}}
Litoral, en silenci
Una central tèrmica és, en essència, una instal·lació industrial amb data de caducitat que tard o d’hora es convertirà en un munt de trossos de metall, tubs, cables… i que en algun moment acabarà reduïda a runes. I en això no hi ha res especialment traumàtic. És el procés natural, el cicle de la vida que també afecta instal·lacions com la que Endesa ha mantingut en funcionament a Carboneras des dels anys vuitanta. Aquí tothom és conscient que el temps de cremar carbó s’ha acabat.
És possible que el context internacional convuls, que afecta especialment el sector energètic, pugui dilatar la decadència d’aquesta font d’energia, però actualment la societat demana energies netes, que protegeixin el planeta davant del canvi climàtic. I a nosaltres ens toca ser part d’aquest nou corrent.
“Actualment la societat demana energies netes, que protegeixin el planeta davant del canvi climàtic”.
La transformació tecnològica, com deia, la visc amb naturalitat. L’únic que sé que realment trobaré a faltar quan Litoral sigui una altra vegada una parcel·la de sòl industrial amb nous projectes són les persones amb qui he treballat aquí i amb les quals he compartit gran part de la meva vida.
Vaig entrar a la central fa 34 anys; els primers 18 a torn, i tota la meva carrera professional l’he desenvolupat en aquesta central, que vaig conèixer fins i tot abans d’incorporar-me a la plantilla, perquè el meu pare va veure en l’entrada en funcionament de la planta una oportunitat per acostar-nos des d’As Pontes, on treballava, a Cartagena, la nostra terra d’origen. Aquí vaig conèixer la meva dona, que va arribar a través d’una beca als serveis mèdics, i aquí es van criar els meus tres fills. Un dels grans privilegis de venir cada matí a Litoral és que et trobaves amb un equip humà i professional excepcional, que sempre treballava unit i que s’ajudava davant de qualsevol adversitat. Estic convençut que aquesta era la clau perquè aconseguíssim uns resultats de negoci excel·lents. Érem la joia de la corona.
Malgrat això, la tramitació del tancament no va ser una sorpresa per a ningú. Tocava una nova fase en la producció d’energia. El que potser sí que ens va sorprendre va ser que aquesta transició en la qual ens vam embarcar es desenvolupés d’una manera tan accelerada. En un obrir i tancar d’ulls em vaig veure amb un peu al departament d’Operació de la central i, amb l’altre, donant suport a l’equip d’Enginyeria per planificar el desmantellament amb els treballs previs del Phase Out —el procés per desconnectar la instal·lació del sistema elèctric nacional.
Amb l’adeu a les nostres centrals tèrmiques de carbó se’n va una forma de produir energia en la qual érem a l’avantguarda tecnològica del món. Teníem una gran capacitat per adaptar-nos a cremar qualsevol tipus de carbó i aconseguir sempre unes dades de rendiment de primer nivell. Tant era que uns combustibles produïssin més cendra, que d’altres tinguessin menys poder calorífic o que estiguessin més o menys dins dels paràmetres de disseny; al final aconseguíem que Litoral funcionés a plena capacitat.
Recordo com si fos ahir el primer dia que vaig treballar aquí. Vaig quedar astorat per les dimensions de la instal·lació. Tot el que havia estudiat a l’escola quedava curt dins de la immensitat de la central, per dominar els sistemes de producció (mecànics, elèctric, instrumentació i control…). Però, a poc a poc, després de molts anys recorrent cada pam de la central, i després d’anar passant per diferents llocs de treball i finalment com a responsable d’Operació, vaig anar memoritzant cada centímetre d’aquest emplaçament, en el qual estic convençut que germinaran nous projectes industrials.
“Recordo com si fos ahir el primer dia que vaig treballar aquí. Vaig quedar astorat per les dimensions de la instal·lació”.
Perquè l’emplaçament és privilegiat. Qualsevol ajuntament voldria tenir una zona per desenvolupar iniciatives empresarials com la de Carboneras, amb una terminal portuària i unes connexions per carretera que s’han anat millorant gradualment gràcies, en gran part, al volum de trànsit que fluïa cap a la central.
En aquest sentit, el pla de transició justa Futur-e posat en marxa per Endesa ha servit per canalitzar noves idees per a l’ocupació d’aquests terrenys. Algunes es troben ja en execució i d’altres, encara en fase d’anàlisi. Tot i això, el que és segur és que l’adeu de Litoral ha despertat interès i que tot el valor que s’ha generat a la zona en el passat servirà per il·luminar oportunitats cap al futur. I aquest, probablement, és el nostre millor llegat.
Jose Galiano
Responsable d’O&M Phase Out / Commissioning Manager Iberia Litoral d’Almeria.
Contingut relacionat
El llegat que serem
"El llegat que serem" és un reflex de la transició energètica justa a Espanya a través dels seus protagonistes.
Es tracta d'un projecte patrocinat per Endesa i creat pel fotògraf documental Álvaro Ybarra Zavala. Álvaro està sent testimoni del nostre procés de canvi, explicant, a través de les seves fotografies, les històries de les persones que veritablement són protagonistes d'aquest canvi.