La tornada a la vida del voltor negre al Pirineu de Lleida

Històricament, la imatge del voltor sempre s'ha associat a valors culturals negatius com, per exemple, la traïció, la maldat o la mala sort. De fet, tal com explica Gerard Plana, tècnic de conservació a Trenca, a aquestes aus rapinyaires sempre se'ls ha marcat com un animal relacionat amb la mort. Tanmateix, lluny dels prejudicis, hi ha diversos motius per admirar, protegir i conservar aquests animals.

El paper més important de les aus necròfagues, és a dir, aquelles que s'alimenten de cadàvers, és eliminar totes les restes animals que queden al camp i que podrien ser un focus important de malalties. Per aquesta raó, els voltors tenen un impacte clau sobre l'equilibri natural dels ecosistemes i la diversitat.

L'any 2000 les normatives que es van imposar arran de l'alarma sanitària per la "crisi de les vaques boges" van obligar a retirar els cadàvers dels animals de totes les explotacions ramaderes. Això va derivar en una forta crisi alimentària per a les diferents espècies de voltors, que va produir una minva de les poblacions.

Tot i això, després de gairebé mig segle desaparegut i vint anys després d'aquesta gran crisi, el voltor torna a sobrevolar les muntanyes del Pirineu de Lleida. Actualment, aquest és un dels pocs llocs on es poden observar diferents exemplars de voltors: negre, comú, aufrany i trencalòs. 

Reintroducció del voltor al Pirineu català

El voltor negre, tot i que és un dels més especials, amb el seu plomatge característic gairebé completament negre, el seu metre d'alçada i els seus 10 kg de pes, també ha estat un dels més afectats al llarg dels anys. Per això, diverses entitats i associacions treballem des de fa una dècada en la seva reintroducció al Pirineu català, amb l'objectiu de conscienciar, conservar i protegir aquest gegant del cel.

A Endesa, partint del nostre Pla de conservació de la biodiversitat, impulsem el projecte de creació de Punts d'Alimentació Suplementària (PAS) al Pirineu juntament amb l'associació Trenca. Com assegura Núria Vallverdú, tècnica de conservació a Trenca: "Per nosaltres és molt important el suport de companyies com Endesa. No és fàcil trobar persones que puguin finançar aquest tipus d'accions". 

En total, hi ha quatre Punts d'Alimentació Suplementària (PAS). Gràcies a ells, el voltor negre, que menja aproximadament 300 kg de carronya l'any, rep l'alimentació necessària per a la seva conservació. Aquests punts s'abasteixen dels animals morts no aptes per al consum humà, cedits pels ramaders de la zona.

El repte d'assegurar el futur d'aquesta espècie

La instal·lació de PAS és clau per a la reintroducció d'espècies desaparegudes, però cal anar més enllà. Ara, tal com explica Núria Vallverdú, "el repte és que tant la població local com la societat en general s'involucrin en la conservació d'aquest exemplar, entenent que és el millor per al futur".

Aquest projecte, a més, va estretament lligat a l'educació ambiental, ja que, com comenta Gerard Plana, tècnic de conservació a Trenca, "cal explicar als nens que els voltors estan fent un gran favor a la natura". Per això, des del 2019 també es fa una gran labor de conscienciació i difusió a les escoles de la zona.  

El 2020 es va habilitar un dels llocs més especials per poder apreciar els increïbles exemplars de voltor: Casa Daniela. L'objectiu és convertir aquest lloc en un punt de trobada per als amants de la fotografia, sense molestar els ocells i afavorint l'economia local.

Des que aquest projecte es va engegar, hem aconseguit una colònia de voltors negres que voreja els 70 exemplars. El nostre objectiu és que, en un futur, aquestes aus no necessitin els PAS i puguin desenvolupar-se d'una manera natural.