L’aigua que mou el sol

Dipòsit central de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de l’Ampolla, on l’aigua es regula i s’emmagatzema abans d’iniciar el seu tractament.

Amb un gest senzill obrim l’aixeta, fins i tot els més tecnològics ho fan ja amb la veu. I en surt aigua, font de vida. Igual que quan polsem un interruptor i s’encén la llum, aparentment sense cap esforç per a aquelles persones que tenim la sort de viure en països desenvolupats. Fem el gest, i l’aigua apareix, però aquest corrent invisible que dona vida a tot requereix una xarxa complexa que la transforma i l’acosta fins a casa nostra.

Aquesta infraestructura silenciosa necessita energia per impulsar el viatge de l’aigua, des de la seva captació fins al consumidor final, alimentant les estacions de bombament d’aigua, els centres de control o la digitalització de les dades. Un procés que funciona com un engranatge, encaixant a mesura que avança la potabilització de l’aigua. El que el fa rodó, i fascinant, és que en tot aquest procés entra en acció una altra font vital i neta: el sol, que subministra l’energia necessària perquè tot funcioni.

Del tractament en superfície al transport subterrani, així flueix l’aigua a través del cor tècnic del Consorci d’Aigües de Tarragona.

Al laboratori de control de qualitat, s’analitzen diàriament més de 275 paràmetres. Una feina rigorosa per garantir que l’aigua compleixi tots els estàndards sanitaris.

Un exemple d’això és el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), que capta, tracta i distribueix aigua potable a 70 municipis i 27 indústries de punta a punta de la província de Tarragona. Endesa li va construir dues plantes solars fotovoltaiques que sumen més de 8.500 panells. A través d’ells es recull l’energia del sol per cobrir un 10% de l’energia que necessita el CAT per desenvolupar la seva activitat. Això impulsa el camí de l’aigua.

Cada gota que abasteix les regions conegudes com a Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre és captada a través dels canals que es troben als marges esquerre i dret del riu Ebre, a Campredó, pedania situada a 7 km al sud de Tortosa. Des d’allà es bombeja aigües amunt i viatja per grans canonades fins arribar a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de l’Ampolla, on l’espera una infraestructura de dimensions colossals que gairebé sembla un llac. Només el formigó que reté l’aigua, amb 6 metres de profunditat, revela que no ho és. Fins i tot els ocells s’hi acosten atrets per la seva quietud o per beure.

Es tracta del pulmó del sistema. Un gran dipòsit amb 175.000 tones d’aigua que compleix una doble funció: regular el procés de potabilització i actuar com a reserva estratègica en cas d’incidència, de manera que podria mantenir el subministrament durant hores. A l’estiu, 12; a l’hivern, 24, és a dir, un dia complet.

Vista dels panells solars instal·lats a la coberta de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable de l’Ampolla. L’energia solar cobreix el 26 % de les seves necessitats energètiques.

És en aquest recinte on es transforma l’aigua per fer-la apta per al consum. Des de la preozonització fins a la postozonització, passant per les diferents cambres, floculadors, decantadors, tractament de fangs i filtres de sorra o de carbó fins arribar al dipòsit d’aigua tractada, una nau de grans dimensions que acull a la seva teulada més de 6.600 panells solars que ocupen una superfície de 30.800 m², equivalent a una extensió similar a tres camps i mig de futbol. Es tracta de la fotovoltaica en servei més gran del sector i del tractament d’aigua de tot Espanya. Des d’aquí es dibuixa, com a teló de fons, el meravellós Delta de l’Ebre, on l’aigua també pren vida amb la desembocadura del riu Ebre i la seva fusió amb la Mediterrània.

Al CAT, cada gota es controla, cada segon es monitoritza. Des de la sala de control de l’Ampolla, el cervell de la instal·lació, es reben 50.000 senyals que permeten saber què passa a cada punt, cada deu segons. Pressions, cabals circulants, nivell dels dipòsits, estat de les motobombes, temperatura dels motors... La vigilància és constant, les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any.

Hi ha persones revisant cada detall, també al laboratori, on s’analitzen més de 275 paràmetres cada dia, 60.000 a l’any. És allà on la ciència afina la potabilització i la puresa, per verificar que tot estigui en equilibri: eliminant allò que sobra, reforçant allò important, fins arribar al dipòsit d’aigua tractada.

Canonades per on es transporta l’aigua a través dels més de 400 km de xarxa que abasteixen bona part de Tarragona.

L’aigua surt de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable llesta, convertida en aigua potable, i llisca gràcies a una altra estació de bombament per una xarxa de més de 400 quilòmetres de canonades, algunes enmig de la natura, altres en túnels. Algunes són tan grans que una persona amb una alçada de fins a 1,6 metres hi podria anar dreta. Aquests centenars de quilòmetres de canonades recorren bona part del litoral tarragoní, des d’Alcanar fins a Cunit, i fins a Blancafort i Solivella per l’interior i el nord de la demarcació.

Tot això no seria possible sense les 23 estacions de bombament que formen part del consorci i que són grans consumidores d’energia. Una d’elles, on el CAT té les seves instal·lacions centrals, a Constantí, acull l’altra planta solar que Endesa li va construir, amb més de 1.900 panells fotovoltaics. Des d’allà, i amb l’ajuda cada vegada més present del sol, s’eleva l’aigua des dels dipòsits fins als ramals de conducció secundària i litoral, que acabaran desembocant als dipòsits que depenen dels ens municipals. A partir d’aquí, la xarxa en baixa pren el relleu i continua el trajecte fins a les llars.

Un camí llarg i vital, on innovació i sostenibilitat s’entrellacen tal com ho fan l’aigua i el sol, en sintonia. És bonic veure com la llum del sol es converteix en energia per moure quelcom tan essencial per a la vida: l’aigua. Totes dues silencioses, però imprescindibles.