{{article.title}}
Els homes aranya
Miguel eleva la mirada per veure com els seus companys executen la seva feina a més de 20 metres d'altura, tocant el cel. Està concentrat, analitzant cada moviment d'aquests “homes aranya” que escalen des de la base de formigó de la torre elèctrica fins a la punta final, com si pujessin amb naturalitat les escales d'un edifici de 7 pisos.
Al seu costat, a terra ferma, Juande, Òscar, Antonio, Juanfe, José Antonio, Miguel Ángel... cada tècnic realitza una funció, tot està coordinat, com una coreografia invisible que permet el desenvolupament d'uns treballs que impliquen mesos de planificació. “Tot el que veus aquí té una anàlisi prèvia fonamental per al seu èxit”, explica Miguel, “la seguretat és la primera premissa, perquè els companys han de realitzar maniobres de precisió a gran altura i això requereix que tot estigui preparat amb anterioritat perquè ‘només’ hagin de pujar i enganxar la grua o desenganxar el cablejat.”
Ens trobem a Sevilla, en un entorn urbà, envoltats d'edificis, cotxes, rotondes, parcs i centres esportius. Per aquí circulaven, fins fa poc, 21 torres elèctriques de alta tensió que han estat desmuntades pels tècnics de l'equip de Miguel. Aquesta és la fase final d'una obra faraònica, en la qual primer s'ha col·locat el cablejat de manera subterrània per poder eliminar el que passava per les torres.
“Quan ja teníem el nou cablejat estès, la subestació preparada per donar més potència i tot operatiu, vam començar amb el desmuntatge dels suports, de les torres”, comenta Miguel. Però abans calia treure el cablejat. “No és tan fàcil com pot semblar, el cablejat està tensat, i si treguis una part així sense més, tot es cau en cadena”, somriu mentre gesticula.
Per les 21 bases passaven més de 5 quilòmetres de cablejat. Per mantenir la tensió, els tècnics han hagut d'utilitzar contrapesos, grues de gran tonatge, tallar el trànsit, i treballar amb precisió mil·limètrica. Cada metre de cable es recollia per després revalorar-lo. “Hem aconseguit que tot el que s'ha desmuntat no generi residu, algunes parts s'han reciclat, altres s'han reutilitzat, generant economia circular i donant una segona vida a molts elements,” explica Miguel.
Després del cablejat tocava el torn de les torres. “Primer es van debilitar les bases que estaven ancorades al terra, per després, amb una grua, anar-les col·locant a terra.” Dit amb aquesta naturalitat sembla fàcil, però quan t'apropes a cada torre i veus les dimensions de més de 20 metres d'alçada i prop de 10 tones de pes, allò que des de lluny semblava una ploma, es converteix en una mola que impressiona.
Però el que sembla difícil sembla fàcil, quan l'últim “home aranya” baixa de la torre.