La nostra activitat, respectuosa amb la biodiversitat i el capital natural

1.     Mesures de recuperació de poblacions del Xoriguer primilla a Màlaga per tècniques de reintroducció i seguiment. (Des de 2019). Reintroducció de la població del xoriguer primilla i reforç de la població amb colònies estables en primillar. A partir del 2023 s'observa el retorn a la zona dels primers individus nascuts al primillar. (Andalusia)

2.     Mesures de recuperació de poblacions del Xoriguer primilla a Aragó per tècniques de reintroducció i seguiment. (Des de 2019). Reintroducció de la població del xoriguer primilla i reforç de la població amb colònies estables en primillar. (Aragó)

3.     Conservació de l'àliga pescadora a Cadis i Huelva. (Des de 2018). Instal·lació d'estructures de nidificació i posada per a l'espècie a la Badia de Cadis i Huelva i els embassaments de Borns i Arcs de la Frontera, amb l'objectiu de consolidar la població a la zona i afavorir-ne l'expansió. Monitoratge de parelles nidificants i anellament de pollastres. (Andalusia)

4.     Punts d’alimentació suplementària (PAS) per al voltor negre i altres grans rapaces del Pirineu. (Des de 2013). Suport a la població reintroduïda de voltor negre en el Pirineu, a més d’altres grans rapaces amenaçades com el trencalòs i l’aufrany, mitjançant el subministrament de peces específiques de carronya i el seguiment de les aus. (Aragó i Catalunya)

5.     Seguiment i conservació del voltor negre al Parc Natural Tajo Internacional (Des de 2018). Marcatge, seguiment i anàlisi d'amenaces a què s'enfronta aquesta colònia transfronterera de voltor negre (Portugal, Extremadura)

6.     Mesures de conservació de la carraca europea en espais naturals protegits de l’Empordà. (Des de 2016). Suport a la població nidificant de carraca europea amb la instal·lació de caixes niu específiques en el Parc Natural d’Aiguamolls de l'Empordà i el Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter (Girona). Augment del coneixement sobre els requisits ecològics de l’espècie i sobre l’estat de l'esmentada població. (Catalunya)

7.     Anuari Ornitològic de les Illes Balears. Col·laboració en la producció de l'Anuari Ornitològic de les Illes Balears, una publicació de gran prestigi científic, que inclou dades de censos d'ocells hivernants, observacions d'ocells rars i actualitzacions ornitològiques. (Balears)

8.     Projecte LIFE Eurokite. (Des de 2020). Projecte de reintroducció i seguiment del milà reial a Huelva i Badajoz per a la conservació coordinada de l’espècie a través d’un projecte LIFE a escala europea. Adaptació de línies de distribució a la zona d'estudi (Andalusia i Extremadura)

9.     Marcatge i seguiment per GPS del Sisó a la zona de Campillos (Málaga) (des de 2022). Anàlisi de comportament, identificació d'amenaces, ús de l'espai i monitoriatge d'individus d'una població on s'ha registrat un declivi marcat en les últimes dècades. (Andalusia)

10.  Instal·lació de caixes-niu per xoriguer primilla en format “colònia” en suports de la xarxa de distribució a Mollet de Peralada (Girona) (des de 2024), amb l'objectiu d'augmentar la disponibilitat de buits per fer niu i així afavorir la fixació de primilles en aquesta zona. (Catalunya)

11.  Conservació d'aus estepàries a la comarca de La Serena (Badajoz): sisó, avutarda i ganga (des de 2022). Accions de millora de l’hàbitat. Creació de reserva amb zones humides i aliment per a aus estepàries. (Extremadura).

12.  Seguiment i protecció de l'esparver cendrós (des de 2023). Col·laboració amb el Programa de Seguiment i Protecció de l'Esparver cendrós a Andalusia. Enriquiment i millora de la biodiversitat de l’entorn. (Andalusia)

13.  Gestió d’abocadors a l’Espinar (Segòvia) (des de 2023). Projecte de gestió d’abocadors (punts d’alimentació) per a la conservació i la protecció d’aus necròfagues i grans rapaces a l’entorn d’El Espinar. (Castella i Lleó)

14.  Millora de biodiversitat en instal·lacions solars a la província de Sevilla (des de 2024). Instal·lació de nius, posaders, abeuradors, hotels d'insectes, plantacions, etc. que beneficien i fomenten les poblacions d'aus a les Plantes Solars Fotovoltaiques de Corchas, Naranjos, San Antonio, Torrepalma i Casaquemada. (Andalusia)

15.  Estudi de viabilitat per a la reintroducció del milà real a Aragó (des de 2022). Identificació d'amenaces i ús de l'espai de població juvenil i adulta del milà real. Avaluació de la idoneïtat de la reintroducció de l'espècie. (Aragó)

16.  Estudi d'Endesa sobre avifauna i línies elèctriques: Model per prioritzar actuacions. Desenvolupament d'un model predictiu per a mesures d'adaptació de línies elèctriques, basat en dades relatives al tipus d'estructura de suport, ubicació en relació amb les rutes migratòries, proximitat a zones protegides, clima, terreny, etc. (Catalunya)

17.  Estudi de permeabilitat al pas d'avifauna (des de 2024). Projecte de recerca sobre velocitat de rotació i velocitat de vol, per a la protecció de l'avifauna davant del possible impacte per col·lisió amb aerogeneradors. (diverses regions, Espanya)

18. Conservació del trencalòs (des de 2025). Col·laboració en el projecte LIFE “PRO-QUEBRANTAHUESOS” per a la recuperació i conservació del trencalòs a la península Ibèrica. (Aragó, Castella i Lleó, Catalunya i Andalusia)

19. Ibis Eremita Catalunya. (Des de 2025). Reintroducció d'una espècie que es va extingir fa més de 300 anys a Catalunya, a la zona dels Aiguamolls de l'Empordà, amb l'objectiu d'establir una població estable i autosuficient en aquesta regió. Endesa participa en la protecció d'unes 40 torres d'emergència equipades amb dispositius de protecció d'aus en llocs de Peralada i Pau, dins del parc natural. (Catalunya).

20. Recuperació de la carraca europea a la comarca d'Osona. (Des de 2025) Instal·lació de caixes niu especialitzades en pilons dins de la xarxa de distribució d'Endesa, amb l'objectiu de promoure la cria i la presència de l'espècie (Coracias garrulus) a la comarca d'Osona. L'establiment d'una colònia en aquesta comarca podria servir d'enllaç entre les poblacions de gall niu existents a la Plana de Lleida i l'Empordà, a Girona. (Catalunya)

21. Recuperació del milà reial a Mallorca. (Des de 2025) Un projecte que forma part del pla de conservació del milà reial a Mallorca. Seguiment d'individus i anàlisi de les causes de mortalitat. Aquest projecte es duu a terme en col·laboració amb el Departament de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. (Balears)

22. Enriquiment de la biodiversitat en àrees d’ossos del Pirineu lleidatà. (Des de 2016). Millora de l'hàbitat, mitjançant la plantació de varietats autòctones d'arbres i arbustos fruiters, per afavorir l'estat de la població reintroduïda d'os bru al Pirineu lleidatà. Compatibilització amb les activitats humanes a la zona. (Catalunya)

23. Recuperació de la tortuga mediterrània. (Des de 2015). Creació i manteniment d'un nucli reproductor per a tortuga mediterrània, espècie en perill d'extinció les úniques poblacions de les quals en estat salvatge a la Península es troben a Catalunya. Es fan soltes anuals d'uns 30 exemplars adults recuperats i es fa el seguiment dels exemplars de la colònia, la seva adaptació a l'hàbitat i el seu èxit reproductor. (Catalunya)

24. Endesabats: estudi i monitoriatge dels ratpenats en instal·lacions hidroelèctriques d'Endesa. (Des de 2013). Augment del coneixement sobre les espècies de quiròpters que habiten als túnels i galeries d'instal·lacions hidroelèctriques. Assaig de noves tecnologies de cens i seguiment. Identificació i priorització de mesures de conservació. (Catalunya, Andalusia, Extremadura i Galícia)

25. Adaptació d'estructures antiescal al Parc Natural Serra d'Aracena i Pics d'Aroche (des de 2024). Conservació de quiròpters i aus rapinyaires nocturnes al Parc Natural Sierra de Aracena i Picos de Aroche mitjançant l'adequació d'estructures antiescal als suports de la xarxa de distribució, per utilitzar-los com a refugis per a les espècies objectiu. (Andalusia)

26. Fototrampeu de mamífers en parcs eòlics (des del 2023). Ús de tècniques de parany fotogràfic per a la detecció, registre i monitoriatge de mamífers (Galícia, Castella i Lleó).

27. Mesures de conservació al clúster Calatrava i la planta solar fotovoltaica Totana (des del 2023). Millores ambientals, nius, abeuradors i estudi de biodiversitat en clúster Calatrava (Castella – La Manxa, Múrcia).

28. “El racó de l'abella”: monitoriatge de paràmetres fisicoquímics en dos abellars d'Endesa (des de 2023). Seguiment de quatre ruscs pertanyents a dos abellars situats a les plantes solars de Las Corchas (Sevilla) i Minglanilla II (Conca). Estudi sobre la relació entre els paràmetres de salut de l'eixam i les condicions interiors (temperatura, humitat) i exteriors (temperatura, humitat, disponibilitat d'aliment) del rusc. (Andalusia, Castella – la Manxa).

29. Estudi sobre la biodiversitat a l'entorn de les Plantes Solars Fotovoltaiques Minglanilla I i II (des del 2023). Monitorització de 15 punts de mostreig mitjançant parany fotogràfic, registres bioacústics, transectes i trampes cromàtiques; per identificar els grups de flora i fauna existents, així com els principals indicadors de biodiversitat (Castella – la Manxa).

30, 31, 32, 33. Iniciativa "Bosc Endesa" (La Atalaya, Madrid, des de 2016; Terol, des de 2021; Doñana, des de 2019 i Balears, des de 2021). Repoblació forestal de terrenys incendiats amb tècniques de sembra directa i plantació d’espècies forestals autòctones amb el posterior registre en l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic (OECC) del MITERD. Com a projecte d'absorció de CO₂ proporciona retorn directe i tangible en forma de crèdits de carboni. La iniciativa constitueix un exemple de sostenibilitat, perquè també contribueix a la mitigació i adaptació al canvi climàtic, la recuperació del capital natural en un entorn devastat pel foc, el desenvolupament social i econòmic dels entorns rurals on es desenvolupa.

34. Mesures agroambientals per a la conservació d'aus estepàries a la planta solar fotovoltaica de Valdecaballeros (des del 2021). Sembres de cereal i lleguminoses per a creació de nou hàbitat per a aus estepàries. Els cereals constitueixen una zona idònia per al refugi, la cria i l'alimentació d'aquestes aus (Extremadura).

35. Projecte Hotel d'Insectes Minglanilla (des del 2023). Hidrosembra i plantació d'espècies de flora autòctona, per afavorir l'assentament i la colonització per part de diverses espècies d'insectes. (Castella – la Manxa).

37. Native: Avaluació de les iniciatives de biodiversitat d'Endesa en termes de serveis ecosistèmics. Desenvolupament d'una estratègia de biodiversitat. Aplicació de la metodologia LEAP a instal·lacions de generació i distribució d'energia renovable dins la regió Ibèrica. Anàlisi LEAP (TNFD) i avaluació dels impactes, dependències, riscos i oportunitats relacionats amb la natura dins l'àmbit d'operacions d'Enel-Endesa. (Espanya)

38. Estudi dels efectes ambientals d'instal·lacions fotovoltaiques al clúster Calatrava (des de 2021). Generació d'una base de coneixement que aporta criteris científics a la presa de decisions sobre el desenvolupament solar fotovoltaic, minimitzant els efectes negatius potencials i augmentant la biodiversitat local després de la instal·lació de la planta. (Extremadura).

39. Estudi conjunt sobre els efectes de les plantes solars fotovoltaiques sobre la biodiversitat: Nus San Serván (des de 2024). Estudi sobre l'evolució de la biodiversitat en projectes solars fotovoltaics de diferents promotors a la mateixa zona. S'utilitza la mateixa metodologia per a la presa de dades a totes les PSFV participants. (Extremadura).

40. Fase 2 del Grup de Treball sobre Capital Natural i Energia. Després d'una primera fase de treball (2019-2022) orientada a identificar els impactes i dependències de la naturalesa al sector. Des de finals de 2023 fins a finals de 2024 s'ha aprofundit en la materialitat dels impactes i les dependències del capital natural al llarg de diferents tecnologies i activitats, aplicant l'enfocament LEAP (Localitzar, Avaluar, Analitzar, Preparar; per les sigles en castellà) del TNFD. El resultat és un document pioner que posiciona el sector energètic com a referent internacional en la integració de la naturalesa per la presa de decisions estratègiques, contribuint no només a la resiliència ambiental, sinó també a la confiança d'inversors, reguladors, proveïdors i ciutadania.