Sense bateries no hi ha paradís verd

Després de l’apagada del 28 d’abril, són moltes les mirades que ha acaparat l’emmagatzematge com la solució necessària i definitiva en el nou model energètic i revolucionari que estem construint. I el motiu és obvi: l’emmagatzematge, almenys aquell que es basa en bateries en qualsevol de les seves modalitats (davant o darrere del comptador, més conegudes com FTM, la primera, i BTM, la segona), és l’element que proporciona gestionabilitat a un model de generació no gestionable, aquell que procedeix de certes fonts renovables (algunes hidroelèctriques sí que són gestionables). En altres paraules, si volem electrificar les nostres formes de vida industrials i domèstiques, i si volem que aquesta electrificació a més sigui verda, segura i sense emissions, les fonts d’energia renovable són l’única resposta, i l’emmagatzematge el company de viatge necessari. Com repetim molt sovint, l’emmagatzematge amb bateries no és el motor ni la carrosseria del cotxe: en són les rodes. I sense rodes no avancem…

Avança el desplegament de l’emmagatzematge a Espanya?

Es retreu al legislador amb certa frivolitat que l’emmagatzematge no avança al nostre país, i no és una fotografia correcta. És cert que es podria anar més de pressa, però no és menys cert que cada pas que es fa va en la direcció adequada. Si pensem que el 2021 l’emmagatzematge no tenia una configuració jurídica clara i que aquests dies s’estan licitant 700 M€ per a projectes d’emmagatzematge, és lògic pensar que s’han fet coses, moltes i força ben fetes, tot i que sempre hi ha colls d’ampolla a resoldre, perquè la transformació reguladora de tot el nostre model energètic no és senzilla i ha de trencar una inèrcia de dècades en molt poc temps.  

Per a una implantació definitiva de l’emmagatzematge ens enfrontem a tres grans reptes reguladors:

• El primer està relacionat amb els ingressos: és urgent convocar la primera licitació del Mercat de Capacitat, del qual ja tenim un esborrany molt interessant, obert a la competència entre tecnologies, i començar a treballar en models remunerats per als múltiples serveis que les bateries poden prestar a la xarxa.
• El segon està relacionat amb l’ús del sòl de les plantes de bateries: és imperatiu que, tal com han avançat les CCAA de València, Catalunya i Múrcia, l’emmagatzematge sigui considerat una infraestructura tècnica que presta serveis a la xarxa, cosa que permetria la seva implantació en qualsevol espai, rústic o industrial, i molt especialment, com AEPIBAL defensa des de fa anys, al costat de Subestacions Elèctriques o hibridat amb plantes de generació renovable. És allí on són més eficients i rendibles per al sistema, ocupant un espai ja visualment devaluat i evitant més i més línies de xarxa.
• Finalment, el tercer repte regulador té un alt component tecnològic que hauria, d’una banda, de permetre que l’emmagatzematge sigui considerat un actiu absolutament flexible, que ni per a generació ni per a demanda ocupi capacitat de la xarxa (la CNMC està liderant aquesta visió d’emmagatzematge flexible que esperem que tingui èxit aviat), i de l’altra, incorporar elements que ajuden al funcionament de la xarxa elèctrica com és el Grid Forming.

Oportunitat industrial i excel·lència

Dit això, l’objectiu per al 2030 és de 22,5 GW d’emmagatzematge instal·lat, xifra que inclou diferents tecnologies com el bombeig o l’emmagatzematge tèrmic, però que, grosso modo, preveu la instal·lació de fins a 12 GW de bateries, una xifra que veiem inviable en cinc anys, però que hauria de marcar un rumb ambiciós que ens permetés, si més no, assolir-ne la meitat.

Per aconseguir-ho, el creixement de la demanda jugarà un paper molt destacat, perquè serà aquest el que mantindrà els preus de la generació renovable en valors atractius per tal que continuï el desplegament de plantes solars i eòliques i, amb elles, de l’emmagatzematge. L’entrada de nova indústria, el suport al vehicle elèctric i, sobretot, la electrificació de la nostra indústria actual han de ser els vectors sobre els quals creixi aquesta demanda, recolzant-se en una energia neta, barata i gestionable.

En aquest estat natural de creixement, no volem deixar de cridar l’atenció sobre dos temes crítics: primer, ha arribat el moment que la indústria europea prengui el control de la tecnologia a implantar i, segon, no hi ha espai per a projectes que no siguin excel·lents.

El primer punt no és només una oportunitat industrial que comporta l’ampliació de la cadena de subministrament, ocupació de qualitat amb aportacions tecnològiques de les nostres capacitats d’investigació, etc. No és només això. És que l’alternativa és el zero absolut per a la nostra indústria: tancar fàbriques, anul·lar projectes innovadors i afermar-se en el tràgic “que inventin ells”, o millor dit, que inventin, dissenyin, fabriquin, construeixin, operin i controlin “ells” els nostres actius. No adoptar mesures de defensa regulades des de la UE seria posar en risc la indústria existent real i autòctona (europea), cosa que també convida els propis clients finals, els propietaris últims dels actius, a assumir compromisos de llarg abast amb fabricants que garanteixin tres coses: una qualitat excel·lent a preus assumibles, un servei impecable —ràpid, ben format, proper i professional— i, en tercer lloc, unes condicions de seguretat industrial que no posin en risc en el futur l’operativitat dels nostres actius (ciberseguretat). En aquest sentit, el diàleg entre fabricants i promotors de diferents geografies és el camí a seguir. 

Finalment, si afirmem que en els projectes d’emmagatzematge només hi ha espai per a l’excel·lència, el missatge és clar: una planta de bateries no és un conjunt de contenidors col·locats enmig de qualsevol lloc. Una instal·lació de bateries és un projecte d’infraestructura elèctrica que necessita ser dissenyat, construït i operat amb els estàndards de qualitat més alts, amb els millors equips i proveïdors, seguint tots els protocols de seguretat i amb la implicació de tots els actors que han de participar davant futures contingències: protecció civil, bombers, ajuntaments, etc. I per això les grans empreses del nostre país han de ser exemple de bon fer i màxim rigor en totes i cadascuna de les seves actuacions. Així ho desitgem, i perquè aquest camí tingui èxit, sempre serem al costat de qui ens demani col·laboració.