L'últim ball

A la Central Tèrmica d'As Pontes, aquells que hi treballem li tenim molt d'afecte. La sentim com si fos un vaixell: dediques moltes hores per aconseguir redreçar-lo i tant se val la seva estètica o si hi ha coses que no funcionen, ja que si cal anar a reparar-les, un dissabte d'hivern o un diumenge de calor, ho faràs.

A causa d'aquesta afecció que li tenim, hem patit un fort xoc. Anàvem en trajectòria ascendent, muntant una planta de 200 milions d'euros amb previsions que no tindríem problemes de viabilitat fins al 2035, però els temps canvien i la seva rendibilitat es va ensorrar. Per això, el 27 de desembre del 2019 es va sol·licitar el tancament i, des d'aleshores, vam començar un compte enrere.

No cal dir que no és un tràmit ràpid. És un procés lent. Amb la qual cosa, vivim una espera gens fàcil, mes rere mes. L'empresa, de fet, va promoure sessions de grup perquè poguéssim treballar l'acceptació davant d'aquest desenllaç inesperat.

L'últim dia de la central és cada vegada més a prop, ho sabem, i quan arribi haurem d'acomiadar-nos-en, passar el dol i recordar tota la feina ben feta.

Una vegada que el Govern autoritzi la clausura començarà el desmantellament, que pot durar al voltant de cinc anys. En aquesta etapa, la planta d'As Pontes, l'última central tèrmica d'Endesa operativa a la Península, ja serà part del nostre passat, un passat bonic, i començarà una nova vida.

Endesa ja va afrontar a As Pontes el tancament de la seva gran mina el 2008, i sincerament penso que ha demostrat sensibilitat amb l'entorn i el seu bon fer. És molt recomanable visitar l'antic buit i runam de la mina, reconvertits actualment en un llac magnífic i un entorn natural obert al públic.

Desenvolupament social

El factor humà és el que ha fet especial aquesta central ubicada en una zona amb tradició industrial que es remunta als anys quaranta, quan l'Empresa Nacional Calvo Sotelo (ENCASO) feia servir el carbó de la mina per a una petita generació elèctrica de 32 MW i per a la fabricació de fertilitzants.

Quan Endesa va construir la Central Tèrmica d'As Pontes, que va absorbir mà d'obra de Calvo Sotelo, l'entorn la va entendre com una cosa positiva. Aquesta acceptació ha estat molt relacionada amb les bones condicions creades per a l'ocupació local. Els treballadors, que a més de bons sous tenien la facilitat d'ingressar els seus fills a l'escola d'aprenents i matricular-los, amb beques, a la universitat, sentien molt la pertinença.

Al cap i a la fi, la suma de la central i de la mina va portar molt desenvolupament: educació, sanitat... El poble va créixer moltíssim i ara, a més, gaudeix del gran treball mediambiental de restauració de la mina.

Companyonia

D'altra banda, dins la central sempre hi ha hagut molta companyonia, cosa que també la fa molt especial per a nosaltres. El més habitual en aquest centre ha estat afrontar els problemes de cara, sense complexos i amb una comunicació oberta. Això uneix molt, genera complicitat i unes relacions d'amistat entre persones d'edats molt variades que no és tan habitual en altres àmbits de la vida.

És un ambient d'esforç en equip, de molta comunicació i de creixement. Amb el canvi d'empresa pública a privada, a més, el treball es va modernitzar cap a un estil molt àgil i transparent. Amb això, la plantilla ha desenvolupat una vocació d'estar més oberta als reptes, és a dir, a atrevir-se a innovar, a ser més autosuficient, a pensar en el perquè de les coses.

De fet, l'acompliment tècnic de la planta sempre ha estat molt alt, perquè els treballadors de la central són gent d'una gran qualitat professional, tècnicament molt capaços, i aquí em refereixo tant al personal d'Endesa com al de les empreses que hi presten serveis. En aquest sentit, aquesta planta també ha comptat amb la sort de tenir implantades a la zona empreses que són referent en els seus sectors i que han estat també vitals en aquesta història d'èxit, compartint coneixement i dedicació.

Davant la previsió de tancament de totes les seves plantes de carbó, Endesa va fer un treball molt seriós perquè tots tinguéssim noves places assignades, tot i que desafortunadament per a alguns això implica moure's. Sabem que s'està buscant desenvolupament d'actius en generació renovable a la zona, i que el personal de la tèrmica és molt valorat, de manera que, si s'aconsegueix, hi hauria oportunitats de retorn. Però també som realistes, és una feina en dura competència.

Dels 174 treballadors de plantilla pròpia que tenia la central abans de l'anunci del cessament, hem anat passant per un nombre diferent de treballadors en funció de l'estat d'explotació de la planta. Molts van ocupar nous càrrecs en activitats en creixement, i d'altres ens hem convertit en una espècie d'homes i dones orquestra. Ens hem fet més polivalents, exercint tasques que no fèiem abans, però conservem el focus en l'important, com ara no tenir accidents, complir estrictament els compromisos amb el medi ambient i fer que els equips estiguin ben mantinguts i vigilats fins a l'últim dia.

Per això, entre la càrrega de treball i l'expectativa de tancament, els que encara som aquí intentem afluixar la pressió ficant una bona dosi d'humor a les nostres reunions, en el tu a tu. La resta de l'antiga plantilla es manté en contacte. Hi ha, és cert, moltes trobades pendents per la pandèmia, però els grups de WhatsApp continuen vius i compartim l'afecte per les instal·lacions i per tot el que hem viscut junts.

Futur-e

Tanmateix, a poc a poc anem mirant cap endavant. Una manera de fer-ho és començar a veure el futur de la comarca, que té una gran vocació industrial, amb empreses o tallers molt bons de serveis elèctrics, automatitzacions, mecànics, seguretat, enginyeria, de medi ambient...

Per tant, passem matins sencers ensenyant les nostres instal·lacions a gent dels sectors i les indústries més diferents a la recerca de propostes que facin possible el desenvolupament econòmic als terrenys de la central tèrmica. Ens hi acompanyen representants del projecte Futur-e, d'Endesa, l'objectiu del qual és mitigar l'impacte sobre la població local generat pel tancament de plantes com la d'As Pontes.

És molt curiós, perquè venen professionals d'altres àmbits i ens comenten què és el que necessiten i nosaltres, que coneixem al mil·límetre la central, busquem què els podria servir, quines estructures podrien reutilitzar. És un plantejament de futur per a aquest emplaçament i per a tota la zona.

Es tracta de mirar cap endavant sense que la central sigui encara passat, però ja vivint el sentiment de nostàlgia, de dol, per endavant... i un gran record d'haver pertangut a aquest equip.

Ignacio Sainz Romero

Responsable de la Central Tèrmica i de la Central de Cicle Combinat d'As Pontes.