
Una crida a l'energia neta
El context actual derivat de la guerra d'Ucraïna planteja un nou escenari a l'hora d'assolir els objectius de descarbonització en la producció energètica. És un moment crucial i una oportunitat per augmentar el desplegament de renovables com a via a seguir per assolir aquests compromisos. És important tenir en compte els terminis entre les decisions d'inversió i la posada en marxa dels projectes.
Per Víctor Relaño
Donar un ritme més àgil al procés de conversió de les fonts d'energia cap a una economia d'emissions zero s'ha convertit en una necessitat global. La situació geopolítica al món i el canvi de proveïdors d'energia a la Unió Europea han fet pensar en una fallida en el model emprès. Però, lluny de produir una aturada, els experts recomanen intensificar el procés cap a la substitució dels combustibles fòssils.
Els encarregats de la negociació de projectes fan cas omís, en la majoria de les ocasions, del retard que hi ha entre les decisions d'inversió i el moment en què aquests projectes es posen en marxa. L'Agència Internacional de l'Energia defensa un increment en la despesa en energia neta, perquè, en cas contrari, les quantitats invertides en projectes per al canvi climàtic corren el risc de no assolir allò que caldria per satisfer increments eventuals en la demanda.
"Tot i que la crisi energètica actual va ser desencadenada per la invasió russa d'Ucraïna, encara hem de parar molta atenció a aquests desequilibris d'inversió subjacents a mesura que sortim de la crisi, ja que en cas contrari ens arrisquem a una volatilitat més gran en el futur. Són els altíssims preus actuals dels combustibles fòssils un senyal per invertir en subministrament addicional o una raó més per invertir en alternatives?", adverteix Fatih Birol, director executiu de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE).
El naixement de l'AIE es va produir gràcies al secretari d'Estat nord-americà Henry Kissinger, en la lluita contra l'altra gran crisi energètica que va viure el món en la dècada dels anys 70. L'Organització de Països Exportadors de Petroli va decidir reduir l'oferta de cru d'una manera dràstica i elevar en un 70 % el preu com a protesta contra els països que havien donat suport a Israel en la quarta guerra araboisraeliana.
Els paral·lelismes entre aquesta època i l'actual són evidents cinquanta anys després. Fins i tot la limitació de velocitat de 55 milles per hora de l'Administració Nixon recorda molt els consells recents de circular a un màxim de 90 quilòmetres per hora per tal de frenar l'efecte de l'encariment dels combustibles.
Decisions d'inversió
"Les decisions d'inversió en energia es veuen entelades per la boira de la guerra. La invasió de Rússia ha provocat l'agitació dels plans d'inversió en tots els sectors energètics i ha exacerbat unes tensions en els mercats mundials de productes bàsics que ja eren visibles", adverteix Fatih Birol en un article recent publicat per la revista del Fons Monetari Internacional (FMI).
Els països importadors d'energia ara s'esforcen per reemplaçar els subministraments interromputs de combustibles, i els alts costos han causat estralls en moltes economies i han obligat milions de persones a tornar a la pobresa i la inseguretat energètica, tal com destaca el responsable de l'AIE.
L'ombra del tancament de fàbriques, una llosa amb un gran pes a països com Alemanya, el cor de la Unió Europea, constitueix una de les grans amenaces de la situació actual. Una situació que comporta els perills del creixement de l'atur i les dificultats perquè les famílies puguin accedir a l'energia necessària per escalfar les seves llars.
"La crisi energètica d'avui, la primera crisi energètica veritablement global, ha donat lloc a una narrativa falsa que diu que ara no és el moment d'invertir en energia neta", adverteix Birol. Una ambivalència sobre la qual no hi ha d'haver cap dubte. Cal perseguir tots dos objectius alhora. "La inversió massiva en energia neta, inclosa l'eficiència energètica, les energies renovables, l'electrificació i una varietat de combustibles nets, és la millor garantia de seguretat energètica en el futur i també reduirà les emissions nocives de gasos amb efecte d'hivernacle".
Les emissions de diòxid de carboni es van incrementar de forma rècord el 2021 i la inversió en tecnologies d'energia neta encara està molt per sota del que es necessita per reduir a zero les emissions a mitjan segle. Així mateix, aquestes inversions han deixat alguns productors de petroli i gas sense capacitat suficient per satisfer la demanda actual.
Enmig d'aquest panorama descoratjador, hi ha una via d'esperança. Després de cinc anys al llarg dels quals les inversions en energies netes només havien crescut un 2 %, des del 2020 han augmentat a una taxa del 12 % anual gràcies als projectes d'energia solar i eòlica. A aquesta forta activitat cal sumar-hi l'impuls en àrees com l'hidrogen de baixes emissions, noves tecnologies de bateries i captura, utilització i emmagatzematge de carboni.
El problema continua sent que només els països avançats i la Xina estan fent esforços en aquest àmbit. Queden al marge els països emergents i de l'Àfrica, on els fons públics per a projectes d'energia sostenible continuen sent molt escassos.
Oportunitat
Aquí és on les organitzacions financeres internacionals i les institucions de desenvolupament tenen un paper important per exercir. Poden treballar amb els Governs locals per desenvolupar polítiques per millorar l'entorn d'inversió, i el seu finançament pot ajudar a reduir el risc de participació del sector privat.
"La situació actual ofereix una oportunitat crucial perquè el sector del petroli i el gas demostri que es pren seriosament la transició cap a l'energia neta. L'augment dels preus generarà un guany inesperat sense precedents de 2.000 milions per als productors de petroli i gas aquest any, cosa que elevarà els seus ingressos totals fins a un rècord de 4.000 milions el 2022", assenyala Fatih Birol. "No obstant això, la indústria del petroli i el gas segueix gastant només modestament en transicions energètiques: de mitjana, la despesa en energia neta representa al voltant del 5 % de la despesa de capital total de les empreses de petroli i gas. Això suposa un augment de l'1 % el 2019, però encara és massa poc".
El director executiu de l'AIE indica que la crisi energètica global actual presenta desafiaments enormes, especialment per als propers hiverns. Però després de l'hivern arriba la primavera, i les decisions d'inversió correctes poden transformar aquesta crisi en un punt d'inflexió històric cap a un futur energètic més net i segur.
"Ja estem veient passos encoratjadors en aquesta direcció, com ara la Llei de reducció de la inflació als Estats Units, el paquet REPowerEU a la Unió Europea, el Pla de transformació verda del Japó i el creixement de les energies renovables a la Xina, l'Índia i més enllà. Està emergint una nova economia energètica global, i els Governs i les empreses que hi inverteixen aviat i sàviament poden collir-ne els beneficis".
Contingut relacionat


Energia tèrmica: què és, com funciona i per a què serveix

La despesa oculta de la intel·ligència artificial: consum energètic i sostenibilitat

Quina és la vida útil d’una central nuclear?

Qui beneficia la pujada de la llum?
