Verlo siempre en Español
Per què Espanya hauria d'allargar la vida de les centrals nuclears?
Estendre l'operació de les centrals nuclears permetria abaratir l'electricitat, reforçar la competitivitat industrial, reduir emissions i garantir la seguretat de subministrament en un moment d'alta demanda i de transició energètica.
1. Tancament progressiu de les centrals nuclears a Espanya
2. Prolongar la vida nuclear pot abaratir la llum i donar estabilitat
3. Impacte en la competitivitat i l'ocupació industrial
4. Un aliat per reduir emissions i complir objectius climàtics
5. És segur estendre la vida de les centrals?
Tancament progressiu de les centrals nuclears a Espanya
El 2019, el tancament progressiu de les set centrals nuclears espanyoles (Almaraz I i II, Ascó I i II, Cofrentes, Trillo i Vandellòs II) va ser oficialment acordat entre les empreses elèctriques propietàries i ENRESA (Empresa Nacional de Residus Radioactius). Segons aquest pla, entre el 2027 i el 2035 es tancarien totes les plantes.
Però el context energètic ha canviat molt des de llavors. La demanda elèctrica creix per l'electrificació de la indústria, el transport i les llars. Les renovables i l'emmagatzematge avancen més a poc a poc del previst. I els preus de la llum han viscut pics històrics, com la crisi energètica del 2022, quan el gas va disparar els costos a tot Europa.
Un informe elaborat recentment per Monitor Deloitte analitza aquest escenari i arriba a la conclusió que prolongar la vida útil de les nuclears no és només una qüestió tècnica: és una decisió estratègica que afecta la competitivitat econòmica, la seguretat de subministrament i els objectius climàtics. Vegem-ne les principals conclusions.
Prolongar la vida nuclear pot abaratir la llum i donar estabilitat
L'energia nuclear aporta avui el 20% de l'electricitat consumida a Espanya, amb una producció estable i desestacionalitzada: 7.700 hores equivalents de funcionament a plena càrrega cada any.
Mantenir les centrals més enllà del 2035 tindria un impacte directe en el preu de l'electricitat. Segons les dades recollides per Monitor Deloitte, el cost al mercat majorista seria 14-15 €/MWh més baix davant de l'escenari de tancament. Per a la indústria, això suposa 1.400 milions d'euros menys a l'any en costos elèctrics.
A més, la nuclear actua com un amortidor davant de la volatilitat. Durant la crisi energètica del 2022 (provocada per l'escalada del preu del gas després de la guerra a Ucraïna), l'operació continuada del parc nuclear va evitar costos addicionals de 5.000 milions d'euros, equivalents a 0,4% del PIB espanyol.
Per a les empreses electrointensives, aquesta estabilitat és vital. En sectors com la metal·lúrgia, l'energia pot representar més del 35% del benefici operatiu.
Impacte en la competitivitat i l'ocupació industrial
Estendre la vida de les nuclears és oxigen per a la indústria espanyola. Alimentació, metal·lúrgia, química, paper i ceràmica concentren el consum elèctric més elevat. L'estalvi estimat per l'anàlisi de Deloitte equival a entre 6% i 24% del benefici net en aquests sectors.
En termes d'ocupació, a Espanya hi ha 2,3 milions de persones que treballen a la indústria. La continuïtat de les nuclears genera riquesa als territoris on s'ubiquen les centrals, gràcies a llocs de treball d'alta qualificació i a la dinamització de l'economia local mitjançant serveis, indústria auxiliar i formació tècnica.
Les comunitats amb més pes industrial (Catalunya, País Basc, Comunitat Valenciana i Andalusia) serien les més beneficiades per l'extensió de la vida útil de les centrals nuclears.
Un aliat per reduir emissions i complir objectius climàtics
L’energia nuclear és una tecnologia lliure d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Mantenir-la al mix energètic permetria evitar l'emissió de 14 milions de tones de CO₂ anuals el 2035, cosa que equival a reduir a la meitat les emissions actuals del sistema elèctric.
Aquesta dada és clau per complir els objectius climàtics i avançar en la descarbonització de l'economia. A més, la presència de nuclear al mix contribueix que Espanya tingui un factor d'emissió tres vegades inferior al de països com Alemanya, que han renunciat a aquesta tecnologia.
Per a sectors emergents com l'hidrogen verd, comptar amb electricitat baixa en carboni és imprescindible per complir els requisits de certificació i competir als mercats internacionals.
És segur estendre la vida de les centrals?
Sí, sempre que es compleixin els estrictes estàndards internacionals i es facin les revisions periòdiques que exigeix la normativa. Espanya compta amb una sòlida experiència en l'operació segura dels seus reactors, supervisada pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN).
Quant als residus, el Pla General de Residus Radioactius estableix com es gestionen i es financen aquestes operacions, a través de l'empresa pública ENRESA. Estendre la vida útil no implica augmentar el risc sinó optimitzar actius existents mentre s'avança en solucions definitives per a l'emmagatzematge.
Retarda la transició energètica?
No. La nuclear és el pont que necessitem mentre es desplega emmagatzematge i s'incrementa la capacitat renovable. Sense generació ferma, el sistema hauria de recórrer a tecnologies fòssils en moments de baixa producció renovable, cosa que encariria l'electricitat i augmentaria les emissions.
La nuclear actua com un complement, no com un fre. Dóna temps perquè les bateries i bombaments assoleixin maduresa tecnològica i costos competitius.
Una decisió estratègica per al futur energètic d'Espanya
La conclusió de l’informe de Deloitte és clara: estendre la vida de les centrals nuclears a Espanya no és una renúncia a la transició energètica. És una aposta estratègica per garantir tres coses:
- Preus més baixos i estables.
- Competitivitat industrial.
- Seguretat de subministrament.
Davant l'escenari de tancament, aquesta mesura aporta estalvi, estabilitat i temps perquè les renovables i l'emmagatzematge arribin a la maduresa.