El futur de la mobilitat a Espanya

Mobilitat a la ciutat del futur

Escenari 1: 2030

El pla comença així: cal lluitar contra l'efecte hivernacle.

L'objectiu és que l'emissió de gasos relacionats amb aquest procés es redueixi considerablement. En concret: al 2030 Espanya ha d'emetre un 40% menys de la quantitat que emetia el 1990.

Com es fa? Existeixen diverses vies complementàries i tot suma, però les restriccions al trànsit al centre de les ciutats són una de les receptes que més s'estan aplicant. A Madrid ja està en vigor "Madrid Central", una àrea de baixes emissions que ocupa 472 hectàrees.

El sector que ha sortit pitjor parat per la implantació d'aquestes mesures ha estat el de l'automòbil. Les creixents restriccions al dièsel expliquen el seu declivi i l'impuls de la indústria automobilística per treure al mercat vehicles que, en la mesura del possible, prescindeixin dels combustibles fòssils.

A això se suma un nou paradigma, el carsharing, que comença a transformar la mentalitat dels espanyols. En les grans ciutats ja és possible conduir habitualment sense tenir un vehicle en propietat.

Per ajudar els usuaris a canviar de vehicle i deixar enrere les emissions contaminants, es va dissenyar el Pla VEA, una espècie de Pla PIVE per a vehicles no-contaminants que s'ha quedat congelat pel retard en l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat. Si arriba a existir, aquest pla compta amb una dotació de 16,6 milions d'euros per fomentar la venda de vehicles elèctrics, híbrids i de gas com els GLP, GNC i GNL.

Escenari 2: 2040

De restriccions localitzades es passa a prohibicions de calat, com la pronosticada per 2040 pel Ministeri de Transició Ecològica. En aquest any, en teoria, es prohibirà la venda i matriculació de vehicles comercials amb emissions directes de CO2.

Perquè aquest veto important sigui aplicable han de complir-se les prediccions, que parlen d'un 2040 en el qual la tecnologia haurà avançat i oferirà múltiples opcions, que facilitaran un parc automobilístic en el qual el cotxe elèctric serà la primera opció entre els consumidors.

Escenari 3: 2050

Arribem així a una data crucial, un punt de no-retorn que molts consideren utòpic i altres massa conservador. Al 2050 està previst que cap cotxe contaminant circuli per Espanya, amb una renovació total del parc automobilístic.

Si això es compleix, les emissions contaminants hauran caigut un 90% respecte a les que hi havia el 1990.

Un altre dels objectius és que al 2050 tota la generació elèctrica es basi única i exclusivament en renovables.

Espanya és capaç de complir aquests terminis?

Els objectius estan plantejats i són ambiciosos. La qüestió és si els mitjans seran suficients. Existeixen dos grans esculls d'extrema rellevància:

1. Escassa presència d’electrolineres: actualment existeixen 3.800 punts de recàrrega de vehicles elèctrics a Espanya (repartits entre centres comercials, concessionaris, places d'aparcaments municipals, aparcaments públics, hotels, estacions de tren…). Segons dades de la Comissió Europea, Espanya necessitaria 220.000 punts per al 2030, suposant que s'aprovi una obligatorietat en la reducció de les emissions en un 30%. Si aquesta xifra augmenta fins al 40%, els punts de recàrrega haurien de créixer fins als 300.000 punts. Referent a això el pla més ambiciós l'ha presentat Endesa X, que instal·larà 108.500 punts de recàrrega en 5 anys.

2. Falta de múscul per fabricar bateries: si de debò pretenem convertir-nos en un fabricant important de vehicles elèctrics, és obligatori que siguem també un important fabricant de bateries. En cas contrari, dependrem totalment de la importació i patirem serioses limitacions en la producció.